Manual de conversa

ca A la discoteca   »   zh 在迪厅里

46 [quaranta-sis]

A la discoteca

A la discoteca

46[四十六]

46 [Sìshíliù]

在迪厅里

[zài dí tīng lǐ]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
És lliure aquest seient? 这个 位子-是------？ 这个 位子 是 空的 吗 ？ 这- 位- 是 空- 吗 ？ -------------- 这个 位子 是 空的 吗 ？ 0
z--ge-w---- s-----ng -- --? zhège wèizi shì kōng de ma? z-è-e w-i-i s-ì k-n- d- m-? --------------------------- zhège wèizi shì kōng de ma?
Puc seure al teu costat? 我------在 您旁- --？ 我 可以 坐 在 您旁边 吗 ？ 我 可- 坐 在 您-边 吗 ？ ---------------- 我 可以 坐 在 您旁边 吗 ？ 0
W---ěyǐ --- --- n-n -á-----n-ma? Wǒ kěyǐ zuò zài nín pángbiān ma? W- k-y- z-ò z-i n-n p-n-b-ā- m-? -------------------------------- Wǒ kěyǐ zuò zài nín pángbiān ma?
Ben segur. 很 乐意 。 很 乐意 。 很 乐- 。 ------ 很 乐意 。 0
Hě--l---. Hěn lèyì. H-n l-y-. --------- Hěn lèyì.
Com troba la música? 您--得-----怎-- ？ 您 觉得 这音乐 怎么样 ？ 您 觉- 这-乐 怎-样 ？ -------------- 您 觉得 这音乐 怎么样 ？ 0
N-n-jué---zhè-y-n--è-zě-m--yàng? Nín juédé zhè yīnyuè zěnme yàng? N-n j-é-é z-è y-n-u- z-n-e y-n-? -------------------------------- Nín juédé zhè yīnyuè zěnme yàng?
Una mica massa forta. 有-- -- --。 有点儿 太吵 了 。 有-儿 太- 了 。 ---------- 有点儿 太吵 了 。 0
Y-- ---n--r-tà- chǎo--. Yǒu diǎn er tài chǎole. Y-u d-ǎ- e- t-i c-ǎ-l-. ----------------------- Yǒu diǎn er tài chǎole.
Ara bé, la banda toca molt bé. 但是 这-------- -棒-。 但是 这个 乐队 演奏得 很棒 。 但- 这- 乐- 演-得 很- 。 ----------------- 但是 这个 乐队 演奏得 很棒 。 0
D---h--zhè-- -----ì--ǎ-z-u -é---n -àng. Dànshì zhège yuèduì yǎnzòu dé hěn bàng. D-n-h- z-è-e y-è-u- y-n-ò- d- h-n b-n-. --------------------------------------- Dànshì zhège yuèduì yǎnzòu dé hěn bàng.
Ve sovint aquí vostè? 您------这里-- --？ 您 经常 到 这里 来 吗 ？ 您 经- 到 这- 来 吗 ？ --------------- 您 经常 到 这里 来 吗 ？ 0
N-- jīngch--- -à---hèlǐ-l-----? Nín jīngcháng dào zhèlǐ lái ma? N-n j-n-c-á-g d-o z-è-ǐ l-i m-? ------------------------------- Nín jīngcháng dào zhèlǐ lái ma?
No, és la primera vegada. 不--，----第一- 。 不是的， 这是 第一次 。 不-的- 这- 第-次 。 ------------- 不是的， 这是 第一次 。 0
Bùsh--d-, zhè--hì-dì-----ì. Bùshì de, zhè shì dì yī cì. B-s-ì d-, z-è s-ì d- y- c-. --------------------------- Bùshì de, zhè shì dì yī cì.
Encara no hi havia vingut. 我 ----有 来- 这儿-。 我 以前 没有 来过 这儿 。 我 以- 没- 来- 这- 。 --------------- 我 以前 没有 来过 这儿 。 0
W- yǐ-----méi--u l-i--ò -hè'er. Wǒ yǐqián méiyǒu láiguò zhè'er. W- y-q-á- m-i-ǒ- l-i-u- z-è-e-. ------------------------------- Wǒ yǐqián méiyǒu láiguò zhè'er.
Vol ballar? 您-跳- --？ 您 跳舞 吗 ？ 您 跳- 吗 ？ -------- 您 跳舞 吗 ？ 0
N-- t-ào---ma? Nín tiàowǔ ma? N-n t-à-w- m-? -------------- Nín tiàowǔ ma?
Més tard, potser. 也--过 一会--吧 。 也许 过 一会儿 吧 。 也- 过 一-儿 吧 。 ------------ 也许 过 一会儿 吧 。 0
Y--ǔ--ò-yīh--'-r -a. Yěxǔguò yīhuǐ'er ba. Y-x-g-ò y-h-ǐ-e- b-. -------------------- Yěxǔguò yīhuǐ'er ba.
No sé ballar gaire bé. 我 跳得--好 。 我 跳得 不好 。 我 跳- 不- 。 --------- 我 跳得 不好 。 0
W- ---- dé -- hǎ-. Wǒ tiào dé bù hǎo. W- t-à- d- b- h-o- ------------------ Wǒ tiào dé bù hǎo.
És molt fàcil. 这 很-简单 。 这 很 简单 。 这 很 简- 。 -------- 这 很 简单 。 0
Z-è-hěn--i-n--n. Zhè hěn jiǎndān. Z-è h-n j-ǎ-d-n- ---------------- Zhè hěn jiǎndān.
Li puc ensenyar. 我-跳--您看 。 我 跳给 您看 。 我 跳- 您- 。 --------- 我 跳给 您看 。 0
W---i-o ----n-- kàn. Wǒ tiào gěi nín kàn. W- t-à- g-i n-n k-n- -------------------- Wǒ tiào gěi nín kàn.
No, millor una altra dia. 不-了，-还--下次 - ！ 不用了， 还是 下次 吧 ！ 不-了- 还- 下- 吧 ！ -------------- 不用了， 还是 下次 吧 ！ 0
Bù--n--e,--á--h- --- -ì -a! Bùyòngle, háishì xià cì ba! B-y-n-l-, h-i-h- x-à c- b-! --------------------------- Bùyòngle, háishì xià cì ba!
Està esperant algú? 您-在 - -么---- ？ 您 在 等 什么 人 吗 ？ 您 在 等 什- 人 吗 ？ -------------- 您 在 等 什么 人 吗 ？ 0
N-n -----ěn- s----- -én---? Nín zài děng shénme rén ma? N-n z-i d-n- s-é-m- r-n m-? --------------------------- Nín zài děng shénme rén ma?
Sí, el meu amic / xicot. 是啊--在 - 我---- 。 是啊， 在 等 我的 朋友 。 是-， 在 等 我- 朋- 。 --------------- 是啊， 在 等 我的 朋友 。 0
Sh- -- zà--děn--w---- p-n-yǒ-. Shì a, zài děng wǒ de péngyǒu. S-ì a- z-i d-n- w- d- p-n-y-u- ------------------------------ Shì a, zài děng wǒ de péngyǒu.
Ja hi arriba d’allà al fons! 这-， --来-- ！ 这不， 他 来 了 ！ 这-， 他 来 了 ！ ----------- 这不， 他 来 了 ！ 0
Zh- b-, t---á-le! Zhè bù, tā láile! Z-è b-, t- l-i-e- ----------------- Zhè bù, tā láile!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!
Sabia vostè que?
El tailandès pertany a la família de les llengües tai-kadai. És l’idioma natiu de 20 milions de persones. Al contrari que la majoria de llengües occidentals, el tailandès és una llengua tonal. A les llengües tonals, el significat de les paraules el determinen la pronunciació de les síl·labes. La majoria de les paraules tailandeses consten d’una sola síl·laba, i cada paraula té un significat diferent segons el to utilitzat en la síl·laba. Una altra característica del tailandès és que distigeix fins a cinc tons. La societat tailandesa va estar estrictament dividida durant segles, i com a resultat, el tailandès encara reconeix almenys cinc nivells de parla diferent, els quals van des del vernacular, fins a una variant més educada. A més, el tailandès està dividit en múltiples dialectes locals. El sistema semiòtico del tailandès consisteix en una barreja d’entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. La seva estructura gramatical no és gaire complicada. Això és degut a que el tailandès és una llengua analítica, i per tant no té ni declinacions ni conjugacions. Aníma’t a aprendre tailandès, és un idioma realment fascinant!