Manual de conversa

ca A la discoteca   »   am በ <ግሬስ> ውስጥ

46 [quaranta-sis]

A la discoteca

A la discoteca

46 [አርባ ስድስት]

46 [āriba sidisiti]

በ <ግሬስ> ውስጥ

[bedanisi bēti wisit’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
És lliure aquest seient? ይ- ------ይዛ-? ይሄ ወንበር ተይዛል? ይ- ወ-በ- ተ-ዛ-? ------------- ይሄ ወንበር ተይዛል? 0
y-hē------eri------a--? yihē weniberi teyizali? y-h- w-n-b-r- t-y-z-l-? ----------------------- yihē weniberi teyizali?
Puc seure al teu costat? ከእ--ዎ -ር መ-መጥ--ችላለው? ከእርስዎ ጋር መቀመጥ እችላለው? ከ-ር-ዎ ጋ- መ-መ- እ-ላ-ው- -------------------- ከእርስዎ ጋር መቀመጥ እችላለው? 0
ke-iris-wo----i m-----et’i-i---la--w-? ke’irisiwo gari mek’emet’i ichilalewi? k-’-r-s-w- g-r- m-k-e-e-’- i-h-l-l-w-? -------------------------------------- ke’irisiwo gari mek’emet’i ichilalewi?
Ben segur. በርግ-ኝነት በርግጠኝነት በ-ግ-ኝ-ት ------- በርግጠኝነት 0
ber------n-ineti berigit’enyineti b-r-g-t-e-y-n-t- ---------------- berigit’enyineti
Com troba la música? ሙዚቃ-ን-እንዴት -ገ--? ሙዚቃውን እንዴት አገኙት? ሙ-ቃ-ን እ-ዴ- አ-ኙ-? ---------------- ሙዚቃውን እንዴት አገኙት? 0
m----’-wi-i -n---ti-āge--uti? muzīk’awini inidēti āgenyuti? m-z-k-a-i-i i-i-ē-i ā-e-y-t-? ----------------------------- muzīk’awini inidēti āgenyuti?
Una mica massa forta. ትን- --። ትንሽ ጮከ። ት-ሽ ጮ-። ------- ትንሽ ጮከ። 0
t-n--hi -h’o--. tinishi ch’oke. t-n-s-i c-’-k-. --------------- tinishi ch’oke.
Ara bé, la banda toca molt bé. ግን ባ-ዱ--- ይጫወታ-። ግን ባንዱ ጥሩ ይጫወታል። ግ- ባ-ዱ ጥ- ይ-ወ-ል- ---------------- ግን ባንዱ ጥሩ ይጫወታል። 0
g-n- b-n--u ----- yi--’-w-t---. gini banidu t’iru yich’awetali. g-n- b-n-d- t-i-u y-c-’-w-t-l-. ------------------------------- gini banidu t’iru yich’awetali.
Ve sovint aquí vostè? ቶ--ቶሎ--ዚህ--መ-ሉ? ቶሎ ቶሎ እዚህ ይመጣሉ? ቶ- ቶ- እ-ህ ይ-ጣ-? --------------- ቶሎ ቶሎ እዚህ ይመጣሉ? 0
t-l--t-lo--z-h- -i-et’--u? tolo tolo izīhi yimet’alu? t-l- t-l- i-ī-i y-m-t-a-u- -------------------------- tolo tolo izīhi yimet’alu?
No, és la primera vegada. አያ--ይ- ለመጀ-ሪ- ጊዜ ነ-። አያይ ይሄ ለመጀመሪያ ጊዜ ነው። አ-ይ ይ- ለ-ጀ-ሪ- ጊ- ነ-። -------------------- አያይ ይሄ ለመጀመሪያ ጊዜ ነው። 0
ā-ay---ih- -------e--y--gī-ē --w-. āyayi yihē lemejemerīya gīzē newi. ā-a-i y-h- l-m-j-m-r-y- g-z- n-w-. ---------------------------------- āyayi yihē lemejemerīya gīzē newi.
Encara no hi havia vingut. ከዚህ -ፊት ------ቼ-አላው-ም። ከዚህ በፊት እዚህ መጥቼ አላውቅም። ከ-ህ በ-ት እ-ህ መ-ቼ አ-ው-ም- ---------------------- ከዚህ በፊት እዚህ መጥቼ አላውቅም። 0
k-zīh--b--ī---iz--i--e-’i-h- -------im-. kezīhi befīti izīhi met’ichē ālawik’imi. k-z-h- b-f-t- i-ī-i m-t-i-h- ā-a-i-’-m-. ---------------------------------------- kezīhi befīti izīhi met’ichē ālawik’imi.
Vol ballar? መደነ- ---ጋ-? መደነስ ይፈልጋሉ? መ-ነ- ይ-ል-ሉ- ----------- መደነስ ይፈልጋሉ? 0
me--ne-- -i-el-ga--? medenesi yifeligalu? m-d-n-s- y-f-l-g-l-? -------------------- medenesi yifeligalu?
Més tard, potser. ድ--ት ---ኋላ ድንገት ወደበኋላ ድ-ገ- ወ-በ-ላ ---------- ድንገት ወደበኋላ 0
di-i-e-- -e--b------a dinigeti wedebeh-wala d-n-g-t- w-d-b-h-w-l- --------------------- dinigeti wedebeḫwala
No sé ballar gaire bé. ዳን--ጎበ---ይደለ-ም። ዳንስ ጎበዝ አይደለሁም። ዳ-ስ ጎ-ዝ አ-ደ-ሁ-። --------------- ዳንስ ጎበዝ አይደለሁም። 0
d--isi ---ez- -y--e-ehumi. danisi gobezi āyidelehumi. d-n-s- g-b-z- ā-i-e-e-u-i- -------------------------- danisi gobezi āyidelehumi.
És molt fàcil. በጣም -ላል-ነው-። በጣም ቀላል ነው ። በ-ም ቀ-ል ነ- ። ------------ በጣም ቀላል ነው ። 0
be-’----k--l-l- -----. bet’ami k’elali newi . b-t-a-i k-e-a-i n-w- . ---------------------- bet’ami k’elali newi .
Li puc ensenyar. እኔ-አሳዮታለው። እኔ አሳዮታለው። እ- አ-ዮ-ለ-። ---------- እኔ አሳዮታለው። 0
inē -say---lew-. inē āsayotalewi. i-ē ā-a-o-a-e-i- ---------------- inē āsayotalewi.
No, millor una altra dia. አ---፤--- -ዜ ይ-ለኛል። አያይ ፤ ሌላ ጊዜ ይሻለኛል። አ-ይ ፤ ሌ- ጊ- ይ-ለ-ል- ------------------ አያይ ፤ ሌላ ጊዜ ይሻለኛል። 0
āyay--;-l-la ---ē -is-------li. āyayi ; lēla gīzē yishalenyali. ā-a-i ; l-l- g-z- y-s-a-e-y-l-. ------------------------------- āyayi ; lēla gīzē yishalenyali.
Està esperant algú? ሰ- -የ-በቁ---? ሰው እየጠበቁ ነው? ሰ- እ-ጠ-ቁ ነ-? ------------ ሰው እየጠበቁ ነው? 0
s-wi i--t’-b-k-u n-wi? sewi iyet’ebek’u newi? s-w- i-e-’-b-k-u n-w-? ---------------------- sewi iyet’ebek’u newi?
Sí, el meu amic / xicot. አዎ ፤--ን- ጋደኛዬን አዎ ፤ ወንድ ጋደኛዬን አ- ፤ ወ-ድ ጋ-ኛ-ን -------------- አዎ ፤ ወንድ ጋደኛዬን 0
āwo - w-nid-----eny----i āwo ; wenidi gadenyayēni ā-o ; w-n-d- g-d-n-a-ē-i ------------------------ āwo ; wenidi gadenyayēni
Ja hi arriba d’allà al fons! ይሄ- ----ኋላ። ይሄው መጣ ከኋላ። ይ-ው መ- ከ-ላ- ----------- ይሄው መጣ ከኋላ። 0
y--ē-- ----a-keḫ-a-a. yihēwi met’a keh-wala. y-h-w- m-t-a k-h-w-l-. ---------------------- yihēwi met’a keḫwala.

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!
Sabia vostè que?
El tailandès pertany a la família de les llengües tai-kadai. És l’idioma natiu de 20 milions de persones. Al contrari que la majoria de llengües occidentals, el tailandès és una llengua tonal. A les llengües tonals, el significat de les paraules el determinen la pronunciació de les síl·labes. La majoria de les paraules tailandeses consten d’una sola síl·laba, i cada paraula té un significat diferent segons el to utilitzat en la síl·laba. Una altra característica del tailandès és que distigeix fins a cinc tons. La societat tailandesa va estar estrictament dividida durant segles, i com a resultat, el tailandès encara reconeix almenys cinc nivells de parla diferent, els quals van des del vernacular, fins a una variant més educada. A més, el tailandès està dividit en múltiples dialectes locals. El sistema semiòtico del tailandès consisteix en una barreja d’entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. La seva estructura gramatical no és gaire complicada. Això és degut a que el tailandès és una llengua analítica, i per tant no té ni declinacions ni conjugacions. Aníma’t a aprendre tailandès, és un idioma realment fascinant!