Manual de conversa

ca A la discoteca   »   bg В дискотеката

46 [quaranta-sis]

A la discoteca

A la discoteca

46 [четирийсет и шест]

46 [chetiriyset i shest]

В дискотеката

[V diskotekata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
És lliure aquest seient? М---о---свобо--- ли -? М------ с------- л- е- М-с-о-о с-о-о-н- л- е- ---------------------- Мястото свободно ли е? 0
Myas--t--svo--dno -- --? M------- s------- l- y-- M-a-t-t- s-o-o-n- l- y-? ------------------------ Myastoto svobodno li ye?
Puc seure al teu costat? М-ж- ли -а се--а п-и-Ва-? М--- л- д- с---- п-- В--- М-ж- л- д- с-д-а п-и В-с- ------------------------- Може ли да седна при Вас? 0
Mo--e li-d--s-d-- pr--Va-? M---- l- d- s---- p-- V--- M-z-e l- d- s-d-a p-i V-s- -------------------------- Mozhe li da sedna pri Vas?
Ben segur. С у-ово---в--. С у----------- С у-о-о-с-в-е- -------------- С удоволствие. 0
S -d-vo--tv--. S u----------- S u-o-o-s-v-e- -------------- S udovolstvie.
Com troba la música? К-к -ам--ат--му-и-ат-? К-- н------- м-------- К-к н-м-р-т- м-з-к-т-? ---------------------- Как намирате музиката? 0
K-- --mi-a-- muz--ata? K-- n------- m-------- K-k n-m-r-t- m-z-k-t-? ---------------------- Kak namirate muzikata?
Una mica massa forta. Ма-----илн-. М---- с----- М-л-о с-л-а- ------------ Малко силна. 0
M--k- si---. M---- s----- M-l-o s-l-a- ------------ Malko silna.
Ara bé, la banda toca molt bé. Н- гр-п--а-с-и-и -но-- д-б--. Н- г------ с---- м---- д----- Н- г-у-а-а с-и-и м-о-о д-б-е- ----------------------------- Но групата свири много добре. 0
N--gr---t- -v-r- -n-g- dobr-. N- g------ s---- m---- d----- N- g-u-a-a s-i-i m-o-o d-b-e- ----------------------------- No grupata sviri mnogo dobre.
Ve sovint aquí vostè? Че-то л----вате---к? Ч---- л- и----- т--- Ч-с-о л- и-в-т- т-к- -------------------- Често ли идвате тук? 0
Che-to l-----a-- --k? C----- l- i----- t--- C-e-t- l- i-v-t- t-k- --------------------- Chesto li idvate tuk?
No, és la primera vegada. Н-, за--ъ------т. Н-- з- п---- п--- Н-, з- п-р-и п-т- ----------------- Не, за първи път. 0
N-, za p---i--y-. N-- z- p---- p--- N-, z- p-r-i p-t- ----------------- Ne, za pyrvi pyt.
Encara no hi havia vingut. Н--о-- н----м -ил-----------. Н----- н- с-- б-- / б--- т--- Н-к-г- н- с-м б-л / б-л- т-к- ----------------------------- Никога не съм бил / била тук. 0
N-k--- -- --m-b-- ---ila--uk. N----- n- s-- b-- / b--- t--- N-k-g- n- s-m b-l / b-l- t-k- ----------------------------- Nikoga ne sym bil / bila tuk.
Vol ballar? Танц-в-те л-? Т-------- л-- Т-н-у-а-е л-? ------------- Танцувате ли? 0
Tan--uva----i? T--------- l-- T-n-s-v-t- l-? -------------- Tantsuvate li?
Més tard, potser. П---ъ-н- може-б-. П------- м--- б-- П---ъ-н- м-ж- б-. ----------------- По-късно може би. 0
Po-kysno moz-e -i. P------- m---- b-- P---y-n- m-z-e b-. ------------------ Po-kysno mozhe bi.
No sé ballar gaire bé. Аз -- -о-- -а-та----ам-д-б--. А- н- м--- д- т------- д----- А- н- м-г- д- т-н-у-а- д-б-е- ----------------------------- Аз не мога да танцувам добре. 0
A- n- -o-a-----an-s-v---d---e. A- n- m--- d- t-------- d----- A- n- m-g- d- t-n-s-v-m d-b-e- ------------------------------ Az ne moga da tantsuvam dobre.
És molt fàcil. С-в--м--р---о--. С----- п----- е- С-в-е- п-о-т- е- ---------------- Съвсем просто е. 0
Sy-se- pr---- y-. S----- p----- y-- S-v-e- p-o-t- y-. ----------------- Syvsem prosto ye.
Li puc ensenyar. Щ---- п-ка--. Щ- В- п------ Щ- В- п-к-ж-. ------------- Ще Ви покажа. 0
S-c-e Vi -o-azh-. S---- V- p------- S-c-e V- p-k-z-a- ----------------- Shche Vi pokazha.
No, millor una altra dia. Не, -о---б-----к-й дру--път. Н-- п------- н---- д--- п--- Н-, п---о-р- н-к-й д-у- п-т- ---------------------------- Не, по-добре някой друг път. 0
Ne, -o--o--- nya-o------ p--. N-- p------- n----- d--- p--- N-, p---o-r- n-a-o- d-u- p-t- ----------------------------- Ne, po-dobre nyakoy drug pyt.
Està esperant algú? Чакат- ----яко--? Ч----- л- н------ Ч-к-т- л- н-к-г-? ----------------- Чакате ли някого? 0
Cha---e -i n-a--g-? C------ l- n------- C-a-a-e l- n-a-o-o- ------------------- Chakate li nyakogo?
Sí, el meu amic / xicot. Д-,--о--п--я---. Д-- м-- п------- Д-, м-я п-и-т-л- ---------------- Да, моя приятел. 0
Da- mo---p---at-l. D-- m--- p-------- D-, m-y- p-i-a-e-. ------------------ Da, moya priyatel.
Ja hi arriba d’allà al fons! Е----о -д--. Е-- г- и---- Е-о г- и-в-. ------------ Ето го идва. 0
E-o-go ---a. E-- g- i---- E-o g- i-v-. ------------ Eto go idva.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!
Sabia vostè que?
El tailandès pertany a la família de les llengües tai-kadai. És l’idioma natiu de 20 milions de persones. Al contrari que la majoria de llengües occidentals, el tailandès és una llengua tonal. A les llengües tonals, el significat de les paraules el determinen la pronunciació de les síl·labes. La majoria de les paraules tailandeses consten d’una sola síl·laba, i cada paraula té un significat diferent segons el to utilitzat en la síl·laba. Una altra característica del tailandès és que distigeix fins a cinc tons. La societat tailandesa va estar estrictament dividida durant segles, i com a resultat, el tailandès encara reconeix almenys cinc nivells de parla diferent, els quals van des del vernacular, fins a una variant més educada. A més, el tailandès està dividit en múltiples dialectes locals. El sistema semiòtico del tailandès consisteix en una barreja d’entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. La seva estructura gramatical no és gaire complicada. Això és degut a que el tailandès és una llengua analítica, i per tant no té ni declinacions ni conjugacions. Aníma’t a aprendre tailandès, és un idioma realment fascinant!