Manual de conversa

ca A la discoteca   »   be На дыскатэцы

46 [quaranta-sis]

A la discoteca

A la discoteca

46 [сорак шэсць]

46 [sorak shests’]

На дыскатэцы

[Na dyskatetsy]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
És lliure aquest seient? Ц- в-л--а -э-----ес--? Ц- в----- г---- м----- Ц- в-л-н- г-т-е м-с-а- ---------------------- Ці вольна гэтае месца? 0
Tsі vo-’n---etae--e-t--? T-- v----- g---- m------ T-і v-l-n- g-t-e m-s-s-? ------------------------ Tsі vol’na getae mestsa?
Puc seure al teu costat? Д--вол-це --- прысе-ці----ач --В---? Д-------- м-- п------- п---- з В---- Д-з-о-і-е м-е п-ы-е-ц- п-б-ч з В-м-? ------------------------------------ Дазволіце мне прысесці побач з Вамі? 0
D--v-l-t-e m-- prys----і---b-ch z--a-і? D--------- m-- p-------- p----- z V---- D-z-o-і-s- m-e p-y-e-t-і p-b-c- z V-m-? --------------------------------------- Dazvolіtse mne prysestsі pobach z Vamі?
Ben segur. А-во-н-. А------- А-в-т-а- -------- Ахвотна. 0
Akh-----. A-------- A-h-o-n-. --------- Akhvotna.
Com troba la música? Ці ---аб--цц--Вам -узы-а? Ц- п--------- В-- м------ Ц- п-д-б-е-ц- В-м м-з-к-? ------------------------- Ці падабаецца Вам музыка? 0
Tsі--adabae-s--a -am mu----? T-- p----------- V-- m------ T-і p-d-b-e-s-s- V-m m-z-k-? ---------------------------- Tsі padabaetstsa Vam muzyka?
Una mica massa forta. Да--л- г-ч--ва-а-. Д----- г---------- Д-в-л- г-ч-а-а-а-. ------------------ Даволі гучнаватая. 0
D-v-lі----h----t--a. D----- g------------ D-v-l- g-c-n-v-t-y-. -------------------- Davolі guchnavataya.
Ara bé, la banda toca molt bé. Але ---т-і--а- ве---і до--а. А-- г--- і---- в----- д----- А-е г-р- і-р-е в-л-м- д-б-а- ---------------------------- Але гурт іграе вельмі добра. 0
Ale -ur---grae-vel’m- d-b-a. A-- g--- і---- v----- d----- A-e g-r- і-r-e v-l-m- d-b-a- ---------------------------- Ale gurt іgrae vel’mі dobra.
Ve sovint aquí vostè? Вы -------та-б---е--? В- т-- ч---- б------- В- т-т ч-с-а б-в-е-е- --------------------- Вы тут часта бываеце? 0
Vy t-t--ha--- by-a--s-? V- t-- c----- b-------- V- t-t c-a-t- b-v-e-s-? ----------------------- Vy tut chasta byvaetse?
No, és la primera vegada. Не,---пер-перш--раз. Н-- ц---- п---- р--- Н-, ц-п-р п-р-ы р-з- -------------------- Не, цяпер першы раз. 0
N-- -sy--e--per-h-----. N-- t------ p----- r--- N-, t-y-p-r p-r-h- r-z- ----------------------- Ne, tsyaper pershy raz.
Encara no hi havia vingut. Я-т-т---чэ ніколі -----ў-/ н---ы--. Я т-- я--- н----- н- б-- / н- б---- Я т-т я-ч- н-к-л- н- б-ў / н- б-л-. ----------------------------------- Я тут яшчэ ніколі не быў / не была. 0
Ya--u- --sh--- -і--l- ne-b-u-------yla. Y- t-- y------ n----- n- b-- / n- b---- Y- t-t y-s-c-e n-k-l- n- b-u / n- b-l-. --------------------------------------- Ya tut yashche nіkolі ne byu / ne byla.
Vol ballar? В- -а-цу---? В- т-------- В- т-н-у-ц-? ------------ Вы танцуеце? 0
Vy --nt-ue--e? V- t---------- V- t-n-s-e-s-? -------------- Vy tantsuetse?
Més tard, potser. Мо-а-б--ь, -а----. М--- б---- п------ М-ж- б-ц-, п-з-е-. ------------------ Можа быць, пазней. 0
M-z-- ---s’,-p-z--y. M---- b----- p------ M-z-a b-t-’- p-z-e-. -------------------- Mozha byts’, pazney.
No sé ballar gaire bé. Я-не ве-ь-------а -а----. Я н- в----- д---- т------ Я н- в-л-м- д-б-а т-н-у-. ------------------------- Я не вельмі добра танцую. 0
Ya-n- -e---- ----a-t-nt-u--. Y- n- v----- d---- t-------- Y- n- v-l-m- d-b-a t-n-s-y-. ---------------------------- Ya ne vel’mі dobra tantsuyu.
És molt fàcil. Г-----у-і--про---. Г--- з---- п------ Г-т- з-с-м п-о-т-. ------------------ Гэта зусім проста. 0
Ge-- -u-і- --osta. G--- z---- p------ G-t- z-s-m p-o-t-. ------------------ Geta zusіm prosta.
Li puc ensenyar. Я-В-- пак--у. Я В-- п------ Я В-м п-к-ж-. ------------- Я Вам пакажу. 0
Ya Vam-p-ka-h-. Y- V-- p------- Y- V-m p-k-z-u- --------------- Ya Vam pakazhu.
No, millor una altra dia. Не---еп- --ш---р-з-м. Н-- л--- і---- р----- Н-, л-п- і-ш-м р-з-м- --------------------- Не, лепш іншым разам. 0
N---lep-h --shy- raza-. N-- l---- і----- r----- N-, l-p-h і-s-y- r-z-m- ----------------------- Ne, lepsh іnshym razam.
Està esperant algú? Вы --го-----ча----е? В- к------- ч------- В- к-г-с-ц- ч-к-е-е- -------------------- Вы кагосьці чакаеце? 0
Vy ----s’--і-ch-kaet--? V- k-------- c--------- V- k-g-s-t-і c-a-a-t-e- ----------------------- Vy kagos’tsі chakaetse?
Sí, el meu amic / xicot. Т-к--м-й---ся---. Т--- м---- с----- Т-к- м-й-о с-б-а- ----------------- Так, майго сябра. 0
T-k--may-- syabra. T--- m---- s------ T-k- m-y-o s-a-r-. ------------------ Tak, maygo syabra.
Ja hi arriba d’allà al fons! А-во----н -д--,-------з- Ва-і. А в--- ё- і---- з---- з- В---- А в-с- ё- і-з-, з-а-у з- В-м-. ------------------------------ А вось ён ідзе, ззаду за Вамі. 0
A v-s---on--d----zza-u-za-Vamі. A v--- y-- і---- z---- z- V---- A v-s- y-n і-z-, z-a-u z- V-m-. ------------------------------- A vos’ yon іdze, zzadu za Vamі.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!
Sabia vostè que?
El tailandès pertany a la família de les llengües tai-kadai. És l’idioma natiu de 20 milions de persones. Al contrari que la majoria de llengües occidentals, el tailandès és una llengua tonal. A les llengües tonals, el significat de les paraules el determinen la pronunciació de les síl·labes. La majoria de les paraules tailandeses consten d’una sola síl·laba, i cada paraula té un significat diferent segons el to utilitzat en la síl·laba. Una altra característica del tailandès és que distigeix fins a cinc tons. La societat tailandesa va estar estrictament dividida durant segles, i com a resultat, el tailandès encara reconeix almenys cinc nivells de parla diferent, els quals van des del vernacular, fins a una variant més educada. A més, el tailandès està dividit en múltiples dialectes locals. El sistema semiòtico del tailandès consisteix en una barreja d’entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. La seva estructura gramatical no és gaire complicada. Això és degut a que el tailandès és una llengua analítica, i per tant no té ni declinacions ni conjugacions. Aníma’t a aprendre tailandès, és un idioma realment fascinant!