Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   zh 在餐馆4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32[三十二]

32 [Sānshí\'èr]

在餐馆4

[zài cānguǎn 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. 一- --- 加 番茄酱 。 一份 炸薯条 加 番茄酱 。 一- 炸-条 加 番-酱 。 -------------- 一份 炸薯条 加 番茄酱 。 0
yī--è------sh--t--- -i---ānq-é-jià-g. yī fèn zhà shǔ tiáo jiā fānqié jiàng. y- f-n z-à s-ǔ t-á- j-ā f-n-i- j-à-g- ------------------------------------- yī fèn zhà shǔ tiáo jiā fānqié jiàng.
I dues amb maionesa. 再- -- ----的 。 再要 两份 加蛋黄酱的 。 再- 两- 加-黄-的 。 ------------- 再要 两份 加蛋黄酱的 。 0
Zà- yà--li-ng -èn--i-------án----àn--de. Zài yào liǎng fèn jiā dànhuáng jiàng de. Z-i y-o l-ǎ-g f-n j-ā d-n-u-n- j-à-g d-. ---------------------------------------- Zài yào liǎng fèn jiā dànhuáng jiàng de.
I tres salsitxes torrades amb mostassa. 三份 加芥-- -煎--- 。 三份 加芥末的 油煎 香肠 。 三- 加-末- 油- 香- 。 --------------- 三份 加芥末的 油煎 香肠 。 0
S-n fèn --- -i--ò de-yó- j-ā- x-ā--c--n-. Sān fèn jiā jièmò de yóu jiān xiāngcháng. S-n f-n j-ā j-è-ò d- y-u j-ā- x-ā-g-h-n-. ----------------------------------------- Sān fèn jiā jièmò de yóu jiān xiāngcháng.
Quines verdures teniu? 您 - -么----? 您 有 什么 蔬菜 ? 您 有 什- 蔬- ? ----------- 您 有 什么 蔬菜 ? 0
N-n-y-----é m-----cà-? Nín yǒu shé me shūcài? N-n y-u s-é m- s-ū-à-? ---------------------- Nín yǒu shé me shūcài?
Que teniu mongetes / fesols? 您-有--豆 - ? 您 有 扁豆 吗 ? 您 有 扁- 吗 ? ---------- 您 有 扁豆 吗 ? 0
Nín-----b---d-----? Nín yǒu biǎndòu ma? N-n y-u b-ǎ-d-u m-? ------------------- Nín yǒu biǎndòu ma?
Que teniu coliflor? 您 ---菜 吗 ? 您 有 花菜 吗 ? 您 有 花- 吗 ? ---------- 您 有 花菜 吗 ? 0
Nín--ǒ- huācài ma? Nín yǒu huācài ma? N-n y-u h-ā-à- m-? ------------------ Nín yǒu huācài ma?
M’agrada el blat de moro. 我--欢-- ---。 我 喜欢 吃 玉米 。 我 喜- 吃 玉- 。 ----------- 我 喜欢 吃 玉米 。 0
Wǒ-x-hu-n-c-- yù--. Wǒ xǐhuān chī yùmǐ. W- x-h-ā- c-ī y-m-. ------------------- Wǒ xǐhuān chī yùmǐ.
M’agrada el cogombre. 我 ---吃 ---。 我 喜欢 吃 黄瓜 。 我 喜- 吃 黄- 。 ----------- 我 喜欢 吃 黄瓜 。 0
Wǒ -ǐ---- chī---án-g--. Wǒ xǐhuān chī huángguā. W- x-h-ā- c-ī h-á-g-u-. ----------------------- Wǒ xǐhuān chī huángguā.
M’agraden els tomàquets. 我 ---吃 西-柿-。 我 喜欢 吃 西红柿 。 我 喜- 吃 西-柿 。 ------------ 我 喜欢 吃 西红柿 。 0
W-------n --- xī-ó---h-. Wǒ xǐhuān chī xīhóngshì. W- x-h-ā- c-ī x-h-n-s-ì- ------------------------ Wǒ xǐhuān chī xīhóngshì.
També li agrada el porro? 您-也--欢 吃葱 - ? 您 也 喜欢 吃葱 吗 ? 您 也 喜- 吃- 吗 ? ------------- 您 也 喜欢 吃葱 吗 ? 0
Ní- yě --h-ā- -hī -ōn---a? Nín yě xǐhuān chī cōng ma? N-n y- x-h-ā- c-ī c-n- m-? -------------------------- Nín yě xǐhuān chī cōng ma?
També li agrada la xucrut? 您-- -欢-吃--菜 --? 您 也 喜欢 吃 酸菜 吗 ? 您 也 喜- 吃 酸- 吗 ? --------------- 您 也 喜欢 吃 酸菜 吗 ? 0
N-- -ě xǐhuā---h- su-nc----a? Nín yě xǐhuān chī suāncài ma? N-n y- x-h-ā- c-ī s-ā-c-i m-? ----------------------------- Nín yě xǐhuān chī suāncài ma?
També li agraden les llentilles? 您-也 喜欢---小扁--- ? 您 也 喜欢 吃 小扁豆 吗 ? 您 也 喜- 吃 小-豆 吗 ? ---------------- 您 也 喜欢 吃 小扁豆 吗 ? 0
N----- ---uā---h- ---o -iǎ-dòu--a? Nín yě xǐhuān chī xiǎo biǎndòu ma? N-n y- x-h-ā- c-ī x-ǎ- b-ǎ-d-u m-? ---------------------------------- Nín yě xǐhuān chī xiǎo biǎndòu ma?
També t’agraden les pastanagues? 你 - 喜欢 - --卜-吗-? 你 也 喜欢 吃 胡萝卜 吗 ? 你 也 喜- 吃 胡-卜 吗 ? ---------------- 你 也 喜欢 吃 胡萝卜 吗 ? 0
Nǐ y- ----ā----ī----uóbo -a? Nǐ yě xǐhuān chī húluóbo ma? N- y- x-h-ā- c-ī h-l-ó-o m-? ---------------------------- Nǐ yě xǐhuān chī húluóbo ma?
També t’agrada el bròquil? 你---喜--吃 绿-- - ? 你 也 喜欢 吃 绿花菜 吗 ? 你 也 喜- 吃 绿-菜 吗 ? ---------------- 你 也 喜欢 吃 绿花菜 吗 ? 0
Nǐ--- xǐh--- ch---- huā----m-? Nǐ yě xǐhuān chī lǜ huācài ma? N- y- x-h-ā- c-ī l- h-ā-à- m-? ------------------------------ Nǐ yě xǐhuān chī lǜ huācài ma?
També t’agrada el pebrot? 你 ---欢-吃 辣--吗-? 你 也 喜欢 吃 辣椒 吗 ? 你 也 喜- 吃 辣- 吗 ? --------------- 你 也 喜欢 吃 辣椒 吗 ? 0
Nǐ--ě xǐhu-n---ī-làj------? Nǐ yě xǐhuān chī làjiāo ma? N- y- x-h-ā- c-ī l-j-ā- m-? --------------------------- Nǐ yě xǐhuān chī làjiāo ma?
No m’agrada la ceba. 我 不 -欢 吃 -葱 。 我 不 喜欢 吃 洋葱 。 我 不 喜- 吃 洋- 。 ------------- 我 不 喜欢 吃 洋葱 。 0
W- ---x-h--- chī---ngc-n-. Wǒ bù xǐhuān chī yángcōng. W- b- x-h-ā- c-ī y-n-c-n-. -------------------------- Wǒ bù xǐhuān chī yángcōng.
No m’agraden les olives. 我 - 喜- 吃 橄榄 。 我 不 喜欢 吃 橄榄 。 我 不 喜- 吃 橄- 。 ------------- 我 不 喜欢 吃 橄榄 。 0
W- b- x--u---ch- -ǎnl--. Wǒ bù xǐhuān chī gǎnlǎn. W- b- x-h-ā- c-ī g-n-ǎ-. ------------------------ Wǒ bù xǐhuān chī gǎnlǎn.
No m’agraden els bolets. 我 - -欢 吃--菇-。 我 不 喜欢 吃 蘑菇 。 我 不 喜- 吃 蘑- 。 ------------- 我 不 喜欢 吃 蘑菇 。 0
W- b- -ǐ-uā----------. Wǒ bù xǐhuān chī mógū. W- b- x-h-ā- c-ī m-g-. ---------------------- Wǒ bù xǐhuān chī mógū.

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!