Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   el Ημέρες της εβδομάδας

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [εννέα]

9 [ennéa]

Ημέρες της εβδομάδας

[Ēméres tēs ebdomádas]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
el dilluns η --υτέ-α η Δ------ η Δ-υ-έ-α --------- η Δευτέρα 0
ē-----éra ē D------ ē D-u-é-a --------- ē Deutéra
el dimarts η -ρίτη η Τ---- η Τ-ί-η ------- η Τρίτη 0
ē T--tē ē T---- ē T-í-ē ------- ē Trítē
el dimecres η -ε-ά-τη η Τ------ η Τ-τ-ρ-η --------- η Τετάρτη 0
ē Tet--tē ē T------ ē T-t-r-ē --------- ē Tetártē
el dijous η Πέ-πτη η Π----- η Π-μ-τ- -------- η Πέμπτη 0
ē----ptē ē P----- ē P-m-t- -------- ē Pémptē
el divendres η-----σκε-ή η Π-------- η Π-ρ-σ-ε-ή ----------- η Παρασκευή 0
ē -ar-s--uḗ ē P-------- ē P-r-s-e-ḗ ----------- ē Paraskeuḗ
el dissabte τ- Σάββ--ο τ- Σ------ τ- Σ-β-α-ο ---------- το Σάββατο 0
to S-b---o t- S------ t- S-b-a-o ---------- to Sábbato
el diumenge η Κυριακή η Κ------ η Κ-ρ-α-ή --------- η Κυριακή 0
ē --ri--ḗ ē K------ ē K-r-a-ḗ --------- ē Kyriakḗ
la setmana η--β-ο-ά-α η ε------- η ε-δ-μ-δ- ---------- η εβδομάδα 0
ē-----m--a ē e------- ē e-d-m-d- ---------- ē ebdomáda
del dilluns al diumenge α-ό--ε--έρ--έως --ρι-κή α-- Δ------ έ-- Κ------ α-ό Δ-υ-έ-α έ-ς Κ-ρ-α-ή ----------------------- από Δευτέρα έως Κυριακή 0
apó Deu-é-a---- Ky-i-kḗ a-- D------ é-- K------ a-ó D-u-é-a é-s K-r-a-ḗ ----------------------- apó Deutéra éōs Kyriakḗ
El primer dia és el dilluns. Η----τη -έρ- ---α- η Δ-υτ---. Η π---- μ--- ε---- η Δ------- Η π-ώ-η μ-ρ- ε-ν-ι η Δ-υ-έ-α- ----------------------------- Η πρώτη μέρα είναι η Δευτέρα. 0
Ē -r--ē-mér- -í--i-- -e---r-. Ē p---- m--- e---- ē D------- Ē p-ṓ-ē m-r- e-n-i ē D-u-é-a- ----------------------------- Ē prṓtē méra eínai ē Deutéra.
El segon dia és el dimarts. Η δ----ρ- μέ---ε---ι-- Τρί--. Η δ------ μ--- ε---- η Τ----- Η δ-ύ-ε-η μ-ρ- ε-ν-ι η Τ-ί-η- ----------------------------- Η δεύτερη μέρα είναι η Τρίτη. 0
Ē---úterē---ra-eí-ai---Tr-tē. Ē d------ m--- e---- ē T----- Ē d-ú-e-ē m-r- e-n-i ē T-í-ē- ----------------------------- Ē deúterē méra eínai ē Trítē.
El tercer dia és el dimecres. Η --ί-η-μ-ρα--ίν-ι---------η. Η τ---- μ--- ε---- η Τ------- Η τ-ί-η μ-ρ- ε-ν-ι η Τ-τ-ρ-η- ----------------------------- Η τρίτη μέρα είναι η Τετάρτη. 0
Ē -r--ē-m--- -ínai-ē-Te--r-ē. Ē t---- m--- e---- ē T------- Ē t-í-ē m-r- e-n-i ē T-t-r-ē- ----------------------------- Ē trítē méra eínai ē Tetártē.
El quart dia és el dijous. Η---τα--η μέρ---ίνα--- Πέμ--η. Η τ------ μ--- ε---- η Π------ Η τ-τ-ρ-η μ-ρ- ε-ν-ι η Π-μ-τ-. ------------------------------ Η τέταρτη μέρα είναι η Πέμπτη. 0
Ē tétart- -é-a eín-i ē ----tē. Ē t------ m--- e---- ē P------ Ē t-t-r-ē m-r- e-n-i ē P-m-t-. ------------------------------ Ē tétartē méra eínai ē Pémptē.
El cinquè dia és el divendres. Η πέ--τ--μέ---------η-Παρ-σ---ή. Η π----- μ--- ε---- η Π--------- Η π-μ-τ- μ-ρ- ε-ν-ι η Π-ρ-σ-ε-ή- -------------------------------- Η πέμπτη μέρα είναι η Παρασκευή. 0
Ē -ém-tē-mé-a-e-n---- ---ask-u-. Ē p----- m--- e---- ē P--------- Ē p-m-t- m-r- e-n-i ē P-r-s-e-ḗ- -------------------------------- Ē pémptē méra eínai ē Paraskeuḗ.
El sisè dia és dissabte. Η---τ- μ-ρ- εί-αι--ο-Σά-β-το. Η έ--- μ--- ε---- τ- Σ------- Η έ-τ- μ-ρ- ε-ν-ι τ- Σ-β-α-ο- ----------------------------- Η έκτη μέρα είναι το Σάββατο. 0
Ē é---------eí-ai -o -á--a--. Ē é--- m--- e---- t- S------- Ē é-t- m-r- e-n-i t- S-b-a-o- ----------------------------- Ē éktē méra eínai to Sábbato.
El setè dia és el diumenge. Η-έβ-ο-η-μ-ρα εί-α--- Κ----κή. Η έ----- μ--- ε---- η Κ------- Η έ-δ-μ- μ-ρ- ε-ν-ι η Κ-ρ-α-ή- ------------------------------ Η έβδομη μέρα είναι η Κυριακή. 0
Ē -bdo-ē ---a-e---i ē K--iak-. Ē é----- m--- e---- ē K------- Ē é-d-m- m-r- e-n-i ē K-r-a-ḗ- ------------------------------ Ē ébdomē méra eínai ē Kyriakḗ.
La setmana té set dies. Η-εβ-ομά---έχε- ε--ά ημ-ρ-ς. Η ε------- έ--- ε--- η------ Η ε-δ-μ-δ- έ-ε- ε-τ- η-έ-ε-. ---------------------------- Η εβδομάδα έχει επτά ημέρες. 0
Ē e-d-m--a -c-e- -p-á ēm-res. Ē e------- é---- e--- ē------ Ē e-d-m-d- é-h-i e-t- ē-é-e-. ----------------------------- Ē ebdomáda échei eptá ēméres.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Δ-υ-εύου-- ---ο πέ-τ-----ρε-. Δ--------- μ--- π---- η------ Δ-υ-ε-ο-μ- μ-ν- π-ν-ε η-έ-ε-. ----------------------------- Δουλεύουμε μόνο πέντε ημέρες. 0
D-ul--ou---m-no--ént--ēm-res. D--------- m--- p---- ē------ D-u-e-o-m- m-n- p-n-e ē-é-e-. ----------------------------- Douleúoume móno pénte ēméres.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!