Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   kk Days of the week

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [тоғыз]

9 [toğız]

Days of the week

[Apta künderi]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
el dilluns Д-йс---і Д------- Д-й-е-б- -------- Дүйсенбі 0
Dü---n-i D------- D-y-e-b- -------- Düysenbi
el dimarts Сей-е--і С------- С-й-е-б- -------- Сейсенбі 0
S----nbi S------- S-y-e-b- -------- Seysenbi
el dimecres Сәр-ен-і С------- С-р-е-б- -------- Сәрсенбі 0
S-r---bi S------- S-r-e-b- -------- Särsenbi
el dijous Бейс--бі Б------- Б-й-е-б- -------- Бейсенбі 0
B---en-i B------- B-y-e-b- -------- Beysenbi
el divendres Жұма Ж--- Ж-м- ---- Жұма 0
J--a J--- J-m- ---- Juma
el dissabte С--бі С---- С-н-і ----- Сенбі 0
S-nbi S---- S-n-i ----- Senbi
el diumenge Ж-кс-н-і Ж------- Ж-к-е-б- -------- Жексенбі 0
Je-----i J------- J-k-e-b- -------- Jeksenbi
la setmana А-та А--- А-т- ---- Апта 0
A-ta A--- A-t- ---- Apta
del dilluns al diumenge Д----нбі-ен ----е----- д--ін Д---------- ж--------- д---- Д-й-е-б-д-н ж-к-е-б-г- д-й-н ---------------------------- Дүйсенбіден жексенбіге дейін 0
Dü-s-nb---- ----enb--- de--n D---------- j--------- d---- D-y-e-b-d-n j-k-e-b-g- d-y-n ---------------------------- Düysenbiden jeksenbige deyin
El primer dia és el dilluns. Бір-нш--к-н-- д--с--б-. Б------ к-- – д-------- Б-р-н-і к-н – д-й-е-б-. ----------------------- Бірінші күн – дүйсенбі. 0
B--i--i-k-n --d-y---b-. B------ k-- – d-------- B-r-n-i k-n – d-y-e-b-. ----------------------- Birinşi kün – düysenbi.
El segon dia és el dimarts. Е--нші--үн-–---й--н-і. Е----- к-- – с-------- Е-і-ш- к-н – с-й-е-б-. ---------------------- Екінші күн – сейсенбі. 0
Eki--- k-- - --yse--i. E----- k-- – s-------- E-i-ş- k-n – s-y-e-b-. ---------------------- Ekinşi kün – seysenbi.
El tercer dia és el dimecres. Үш---- ----------е-бі. Ү----- к-- – с-------- Ү-і-ш- к-н – с-р-е-б-. ---------------------- Үшінші күн – сәрсенбі. 0
Ü-inş--k-- –-sä-----i. Ü----- k-- – s-------- Ü-i-ş- k-n – s-r-e-b-. ---------------------- Üşinşi kün – särsenbi.
El quart dia és el dijous. Т--т--ші---н – б---е-бі. Т------- к-- – б-------- Т-р-і-ш- к-н – б-й-е-б-. ------------------------ Төртінші күн – бейсенбі. 0
Tö--in-i-k-- --b-yse---. T------- k-- – b-------- T-r-i-ş- k-n – b-y-e-b-. ------------------------ Törtinşi kün – beysenbi.
El cinquè dia és el divendres. Б-с--ші-к-- – -ұ-а. Б------ к-- – ж---- Б-с-н-і к-н – ж-м-. ------------------- Бесінші күн – жұма. 0
Besin-- k------u--. B------ k-- – j---- B-s-n-i k-n – j-m-. ------------------- Besinşi kün – juma.
El sisè dia és dissabte. Ал---ш--к-н---с----. А------ к-- – с----- А-т-н-ы к-н – с-н-і- -------------------- Алтыншы күн – сенбі. 0
Al-ınşı-kün --s-nbi. A------ k-- – s----- A-t-n-ı k-n – s-n-i- -------------------- Altınşı kün – senbi.
El setè dia és el diumenge. Жет--ш- --- --ж------і. Ж------ к-- – ж-------- Ж-т-н-і к-н – ж-к-е-б-. ----------------------- Жетінші күн – жексенбі. 0
J-tin-----n --jek--n--. J------ k-- – j-------- J-t-n-i k-n – j-k-e-b-. ----------------------- Jetinşi kün – jeksenbi.
La setmana té set dies. А---да--е-і---н-б-р. А----- ж--- к-- б--- А-т-д- ж-т- к-н б-р- -------------------- Аптада жеті күн бар. 0
Apt--- -e-i --n-b--. A----- j--- k-- b--- A-t-d- j-t- k-n b-r- -------------------- Aptada jeti kün bar.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Біз -е- б-с -үн ж-----іс-е-міз. Б-- т-- б-- к-- ж---- і-------- Б-з т-к б-с к-н ж-м-с і-т-й-і-. ------------------------------- Біз тек бес күн жұмыс істейміз. 0
B-z-t-k-----k---ju--s -s-eym--. B-- t-- b-- k-- j---- i-------- B-z t-k b-s k-n j-m-s i-t-y-i-. ------------------------------- Biz tek bes kün jumıs isteymiz.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!