Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   hy Days of the week

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ինը]

9 [iny]

Days of the week

[shabat’va orer]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
el dilluns ե----շաբթի ե--------- ե-կ-ւ-ա-թ- ---------- երկուշաբթի 0
ye-k-s---t’i y----------- y-r-u-h-b-’- ------------ yerkushabt’i
el dimarts երե---բ-ի ե-------- ե-ե-շ-բ-ի --------- երեքշաբթի 0
ye-e--s-----i y------------ y-r-k-s-a-t-i ------------- yerek’shabt’i
el dimecres չ-----ա-թի չ--------- չ-ր-ք-ա-թ- ---------- չորեքշաբթի 0
ch’-orek-sh-bt-i c--------------- c-’-o-e-’-h-b-’- ---------------- ch’vorek’shabt’i
el dijous հ----ա-թի հ-------- հ-ն-շ-բ-ի --------- հինգշաբթի 0
h--gs-abt’i h---------- h-n-s-a-t-i ----------- hingshabt’i
el divendres ուր-աթ ո----- ո-ր-ա- ------ ուրբաթ 0
u--at’ u----- u-b-t- ------ urbat’
el dissabte շ-բաթ շ---- շ-բ-թ ----- շաբաթ 0
shab-t’ s------ s-a-a-’ ------- shabat’
el diumenge կիրա-ի կ----- կ-ր-կ- ------ կիրակի 0
k-r--i k----- k-r-k- ------ kiraki
la setmana մի --բ-թ մ- շ---- մ- շ-բ-թ -------- մի շաբաթ 0
mi----ba-’ m- s------ m- s-a-a-’ ---------- mi shabat’
del dilluns al diumenge երկուշ----ի- -ին-և կ----ի ե----------- մ---- կ----- ե-կ-ւ-ա-թ-ի- մ-ն-և կ-ր-կ- ------------------------- երկուշաբթիից մինչև կիրակի 0
y--ku---bt’-i-s- mi-ch’------raki y--------------- m-------- k----- y-r-u-h-b-’-i-s- m-n-h-y-v k-r-k- --------------------------------- yerkushabt’iits’ minch’yev kiraki
El primer dia és el dilluns. Ա-ա--ն օրը---կո-շա--ի--է: Ա----- օ-- ե---------- է- Ա-ա-ի- օ-ը ե-կ-ւ-ա-թ-ն է- ------------------------- Առաջին օրը երկուշաբթին է: 0
Ar--j-- ory -e-ku----t--n-e A------ o-- y------------ e A-r-j-n o-y y-r-u-h-b-’-n e --------------------------- Arrajin ory yerkushabt’in e
El segon dia és el dimarts. Երկրորդ--րը-երեք-աբթ---է: Ե------ օ-- ե--------- է- Ե-կ-ո-դ օ-ը ե-ե-շ-բ-ի- է- ------------------------- Երկրորդ օրը երեքշաբթին է: 0
Ye----r--o-- ye-ek--h--t-i- e Y------- o-- y------------- e Y-r-r-r- o-y y-r-k-s-a-t-i- e ----------------------------- Yerkrord ory yerek’shabt’in e
El tercer dia és el dimecres. Երր-րդ-օ-ը չոր-----թ-ն -: Ե----- օ-- չ---------- է- Ե-ր-ր- օ-ը չ-ր-ք-ա-թ-ն է- ------------------------- Երրորդ օրը չորեքշաբթին է: 0
Y-rr--d-ory-c-’v---k’-h-b-’in e Y------ o-- c---------------- e Y-r-o-d o-y c-’-o-e-’-h-b-’-n e ------------------------------- Yerrord ory ch’vorek’shabt’in e
El quart dia és el dijous. Չո-րո-դ--ր- -ի-գշա-թ-ն է: Չ------ օ-- հ--------- է- Չ-ր-ո-դ օ-ը հ-ն-շ-բ-ի- է- ------------------------- Չորրորդ օրը հինգշաբթին է: 0
Ch’vor-o-d--r- -in--habt----e C--------- o-- h----------- e C-’-o-r-r- o-y h-n-s-a-t-i- e ----------------------------- Ch’vorrord ory hingshabt’in e
El cinquè dia és el divendres. Հ--գ-րորդ-օրը------թն--: Հ-------- օ-- ո------ է- Հ-ն-ե-ո-դ օ-ը ո-ր-ա-ն է- ------------------------ Հինգերորդ օրը ուրբաթն է: 0
H-ng-ro-d-or---r-at-- e H-------- o-- u------ e H-n-e-o-d o-y u-b-t-n e ----------------------- Hingerord ory urbat’n e
El sisè dia és dissabte. Վ--երո-- օ-- -ա---ն-է: Վ------- օ-- շ----- է- Վ-ց-ր-ր- օ-ը շ-բ-թ- է- ---------------------- Վեցերորդ օրը շաբաթն է: 0
V----ye-o-- --y ---b-t’n-e V---------- o-- s------- e V-t-’-e-o-d o-y s-a-a-’- e -------------------------- Vets’yerord ory shabat’n e
El setè dia és el diumenge. Յոթ-րո-դ -րը-կի--կին -: Յ------- օ-- կ------ է- Յ-թ-ր-ր- օ-ը կ-ր-կ-ն է- ----------------------- Յոթերորդ օրը կիրակին է: 0
Y-t-y--ord-o-y---raki--e Y--------- o-- k------ e Y-t-y-r-r- o-y k-r-k-n e ------------------------ Yot’yerord ory kirakin e
La setmana té set dies. Շ-բ-------- յ-- օր: Շ----- ո--- յ-- օ-- Շ-բ-թ- ո-ն- յ-թ օ-: ------------------- Շաբաթն ունի յոթ օր: 0
Sha----n-un- --t- -r S------- u-- y--- o- S-a-a-’- u-i y-t- o- -------------------- Shabat’n uni yot’ or
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Մ-նք -շխատ-ւմ -ն---ի-----ի-գ --: Մ--- ա------- ե-- մ---- հ--- օ-- Մ-ն- ա-խ-տ-ւ- ե-ք մ-ա-ն հ-ն- օ-: -------------------------------- Մենք աշխատում ենք միայն հինգ օր: 0
Me-k- -s-kha--- yenk’--iay- --ng--r M---- a-------- y---- m---- h--- o- M-n-’ a-h-h-t-m y-n-’ m-a-n h-n- o- ----------------------------------- Menk’ ashkhatum yenk’ miayn hing or

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!