Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   bn সপ্তাহের বিভিন্ন দিন

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

৯ [নয়]

9 [naẏa]

সপ্তাহের বিভিন্ন দিন

[saptāhēra bibhinna dina]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
el dilluns স--বার স----- স-ম-া- ------ সোমবার 0
sōm----a s------- s-m-b-r- -------- sōmabāra
el dimarts ম-্গল--র ম------- ম-্-ল-া- -------- মঙ্গলবার 0
ma-g-----ra m---------- m-ṅ-a-a-ā-a ----------- maṅgalabāra
el dimecres বুধ--র ব----- ব-ধ-া- ------ বুধবার 0
bud----ra b-------- b-d-a-ā-a --------- budhabāra
el dijous বৃ-স্-তিব-র ব---------- ব-হ-্-ত-ব-র ----------- বৃহস্পতিবার 0
b-̥-as-at-b--a b------------- b-̥-a-p-t-b-r- -------------- br̥haspatibāra
el divendres শ---রব-র শ------- শ-ক-র-া- -------- শুক্রবার 0
śu-r--ā-a ś-------- ś-k-a-ā-a --------- śukrabāra
el dissabte শন--ার শ----- শ-ি-া- ------ শনিবার 0
śa-ibā-a ś------- ś-n-b-r- -------- śanibāra
el diumenge রবি-ার র----- র-ি-া- ------ রবিবার 0
r-bi--ra r------- r-b-b-r- -------- rabibāra
la setmana স--তাহ স----- স-্-া- ------ সপ্তাহ 0
s-p-ā-a s------ s-p-ā-a ------- saptāha
del dilluns al diumenge স-মবা--থে-- ---বা-----যন-ত স----- থ--- র----- প------ স-ম-া- থ-ক- র-ি-া- প-্-ন-ত -------------------------- সোমবার থেকে রবিবার পর্যন্ত 0
sōm-bāra-thē-----b-b-ra --r--n-a s------- t---- r------- p------- s-m-b-r- t-ē-ē r-b-b-r- p-r-a-t- -------------------------------- sōmabāra thēkē rabibāra paryanta
El primer dia és el dilluns. প---ম দিন-হ- --মবা- ৷ প---- দ-- হ- স----- ৷ প-র-ম দ-ন হ- স-ম-া- ৷ --------------------- প্রথম দিন হল সোমবার ৷ 0
p-a-h-m--din---ala sōm-b--a p------- d--- h--- s------- p-a-h-m- d-n- h-l- s-m-b-r- --------------------------- prathama dina hala sōmabāra
El segon dia és el dimarts. দ-ব-ত-- দ-ন হ- মঙ-গল-ার ৷ দ------ দ-- হ- ম------- ৷ দ-ব-ত-য় দ-ন হ- ম-্-ল-া- ৷ ------------------------- দ্বিতীয় দিন হল মঙ্গলবার ৷ 0
dbi-ī-a---na-h--a ma---lab-ra d------ d--- h--- m---------- d-i-ī-a d-n- h-l- m-ṅ-a-a-ā-a ----------------------------- dbitīẏa dina hala maṅgalabāra
El tercer dia és el dimecres. তৃত---দ-ন হল বুধ--র ৷ ত---- দ-- হ- ব----- ৷ ত-ত-য় দ-ন হ- ব-ধ-া- ৷ --------------------- তৃতীয় দিন হল বুধবার ৷ 0
tr̥-ī-a-di-- h-----u--a--ra t------ d--- h--- b-------- t-̥-ī-a d-n- h-l- b-d-a-ā-a --------------------------- tr̥tīẏa dina hala budhabāra
El quart dia és el dijous. চতুর্থ-দ-ন--ল -ৃহ-্প----র-৷ চ----- দ-- হ- ব---------- ৷ চ-ু-্- দ-ন হ- ব-হ-্-ত-ব-র ৷ --------------------------- চতুর্থ দিন হল বৃহস্পতিবার ৷ 0
ca--rt-- -i-a-h--a--r̥ha--atibāra c------- d--- h--- b------------- c-t-r-h- d-n- h-l- b-̥-a-p-t-b-r- --------------------------------- caturtha dina hala br̥haspatibāra
El cinquè dia és el divendres. প-----দ---হল -----ব-র ৷ প---- দ-- হ- শ------- ৷ প-্-ম দ-ন হ- শ-ক-র-া- ৷ ----------------------- পঞ্চম দিন হল শুক্রবার ৷ 0
p---ama ---a-ha-a-ś---abāra p------ d--- h--- ś-------- p-ñ-a-a d-n- h-l- ś-k-a-ā-a --------------------------- pañcama dina hala śukrabāra
El sisè dia és dissabte. ষষ্ঠ দ-- -ল -ন--া- ৷ ষ--- দ-- হ- শ----- ৷ ষ-্- দ-ন হ- শ-ি-া- ৷ -------------------- ষষ্ঠ দিন হল শনিবার ৷ 0
ṣaṣ-h-----a-ha-a--a--bāra ṣ----- d--- h--- ś------- ṣ-ṣ-h- d-n- h-l- ś-n-b-r- ------------------------- ṣaṣṭha dina hala śanibāra
El setè dia és el diumenge. সপ-তম -ি- হ- র--বার ৷ স---- দ-- হ- র----- ৷ স-্-ম দ-ন হ- র-ি-া- ৷ --------------------- সপ্তম দিন হল রবিবার ৷ 0
sapta-a -i-a--ala -a--bāra s------ d--- h--- r------- s-p-a-a d-n- h-l- r-b-b-r- -------------------------- saptama dina hala rabibāra
La setmana té set dies. স-- দিনে--ক-সপ---হ-৷ স-- দ--- এ- স----- ৷ স-ত দ-ন- এ- স-্-া- ৷ -------------------- সাত দিনে এক সপ্তাহ ৷ 0
sā-a--inē ē-- sa----a s--- d--- ē-- s------ s-t- d-n- ē-a s-p-ā-a --------------------- sāta dinē ēka saptāha
(Nosaltres) només treballem cinc dies. আমরা--েব--াত---প-ঁচ ----কাজ-ক-- ৷ আ--- ক-------- প--- দ-- ক-- ক-- ৷ আ-র- ক-ব-ম-ত-র প-ঁ- দ-ন ক-জ ক-ি ৷ --------------------------------- আমরা কেবলমাত্র পাঁচ দিন কাজ করি ৷ 0
ā--rā-k---l-mātr- pā-̐ca d-na-kā---k--i ā---- k---------- p----- d--- k--- k--- ā-a-ā k-b-l-m-t-a p-m-c- d-n- k-j- k-r- --------------------------------------- āmarā kēbalamātra pām̐ca dina kāja kari

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!