Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   th วัน

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [เก้า]

gâo

วัน

[wan]

Tria com vols veure la traducció:   
català tai Engegar Més
el dilluns ว--จ-นทร์ ว-------- ว-น-ั-ท-์ --------- วันจันทร์ 0
w-n--an w------ w-n-j-n ------- wan-jan
el dimarts ว-นอ-ง--ร ว-------- ว-น-ั-ค-ร --------- วันอังคาร 0
w-n--ng---n w---------- w-n-a-g-k-n ----------- wan-ang-kan
el dimecres วั--ุธ ว----- ว-น-ุ- ------ วันพุธ 0
w-n---́-t w-------- w-n-p-́-t --------- wan-póot
el dijous วั--ฤ-ั-บดี ว---------- ว-น-ฤ-ั-บ-ี ----------- วันพฤหัสบดี 0
w-n---e-u-h--t---̀-b-w-d-e w------------------------- w-n-p-e-u-h-̀---a---a---e- -------------------------- wan-préu-hàt-sà-baw-dee
el divendres ว-นศุ--์ ว------- ว-น-ุ-ร- -------- วันศุกร์ 0
w-n--òok w-------- w-n-s-̀-k --------- wan-sòok
el dissabte วั-เ-าร์ ว------- ว-น-ส-ร- -------- วันเสาร์ 0
wa---ǎo w------- w-n-s-̌- -------- wan-sǎo
el diumenge ว---า-ิ-ย์ ว--------- ว-น-า-ิ-ย- ---------- วันอาทิตย์ 0
wan-a----t w--------- w-n-a-t-́- ---------- wan-a-tít
la setmana สั-ด-ห์-/ อ-ทิต-์ ส------ / อ------ ส-ป-า-์ / อ-ท-ต-์ ----------------- สัปดาห์ / อาทิตย์ 0
s--p--a-a----t s------------- s-̀---a-a-t-́- -------------- sàp-da-a-tít
del dilluns al diumenge ต--งแ-่ว-นจันทร---งว----ทิ-ย์ ต---------------------------- ต-้-แ-่-ั-จ-น-ร-ถ-ง-ั-อ-ท-ต-์ ----------------------------- ตั้งแต่วันจันทร์ถึงวันอาทิตย์ 0
d-ân--d-à---a- ja- -ĕ-n- wa--aa--ít d---- d--- w-- j-- t---- w-- a----- d-â-g d-à- w-n j-n t-u-g w-n a---í- ----------------------------------- dtâng dtàe wan jan tĕung wan aa-tít
El primer dia és el dilluns. ว--ที่หน-่-คือวันจ-นทร์ ว---------------------- ว-น-ี-ห-ึ-ง-ื-ว-น-ั-ท-์ ----------------------- วันที่หนึ่งคือวันจันทร์ 0
w---te--------g-keu-w---j---tá w------------------------------ w-n-t-̂---e-u-g-k-u-w-n-j-n-t-́ ------------------------------- wan-têe-nèung-keu-wan-jan-tá
El segon dia és el dimarts. ว-นท-----คื--ันอ-งค-ร ว-------------------- ว-น-ี-ส-ง-ื-ว-น-ั-ค-ร --------------------- วันที่สองคือวันอังคาร 0
wa--te---s--wng-keu-wa--a-----n w------------------------------ w-n-t-̂---a-w-g-k-u-w-n-a-g-k-n ------------------------------- wan-têe-sǎwng-keu-wan-ang-kan
El tercer dia és el dimecres. วัน-ี----คื--ัน-ุธ ว----------------- ว-น-ี-ส-ม-ื-ว-น-ุ- ------------------ วันที่สามคือวันพุธ 0
w-n-tê-----m-k-u-w---póot w-------------------------- w-n-t-̂---a-m-k-u-w-n-p-́-t --------------------------- wan-têe-sǎm-keu-wan-póot
El quart dia és el dijous. ว---ี--่คือ-ั-พ-----ดี ว--------------------- ว-น-ี-ี-ค-อ-ั-พ-ห-ส-ด- ---------------------- วันทีสี่คือวันพฤหัสบดี 0
w---tee-se-------w---p-i--hà------d-e w------------------------------------- w-n-t-e-s-̀---e---a---r-́-h-̀---a---e- -------------------------------------- wan-tee-sèe-keu-wan-prí-hàt-bà-dee
El cinquè dia és el divendres. ว-น-ี่ห-า--อ-ั--ุ--์ ว------------------- ว-น-ี-ห-า-ื-ว-น-ุ-ร- -------------------- วันที่ห้าคือวันศุกร์ 0
wa--t---------eu-w-n--o--k w------------------------- w-n-t-̂---a---e---a---o-o- -------------------------- wan-têe-hâ-keu-wan-sòok
El sisè dia és dissabte. วั-ท--ห--ื--ัน-ส--์ ว------------------ ว-น-ี-ห-ค-อ-ั-เ-า-์ ------------------- วันที่หกคือวันเสาร์ 0
wa---êe-h--k-ke--w-n-s-̌o w------------------------- w-n-t-̂---o-k-k-u-w-n-s-̌- -------------------------- wan-têe-hòk-keu-wan-sǎo
El setè dia és el diumenge. วั-ที่เจ็-----ั-อา-ิตย์ ว---------------------- ว-น-ี-เ-็-ค-อ-ั-อ-ท-ต-์ ----------------------- วันที่เจ็ดคือวันอาทิตย์ 0
w-n-t--e-je-t---u-w-n---t-́t w--------------------------- w-n-t-̂---e-t-k-u-w-n-a-t-́- ---------------------------- wan-têe-jèt-keu-wan-a-tít
La setmana té set dies. หนึ-งสัป--ห์ม-เ-----น ห-------------------- ห-ึ-ง-ั-ด-ห-ม-เ-็-ว-น --------------------- หนึ่งสัปดาห์มีเจ็ดวัน 0
ne-un---a-p-d--m---j----w-n n-------------------------- n-̀-n---a-p-d---e---e-t-w-n --------------------------- nèung-sàp-da-mee-jèt-wan
(Nosaltres) només treballem cinc dies. เร--ำง----ี--ห--วัน เ------------------ เ-า-ำ-า-เ-ี-ง-้-ว-น ------------------- เราทำงานเพียงห้าวัน 0
r---ta----a--------hâ-w-n r------------------------- r-o-t-m-n-a---i-n---a---a- -------------------------- rao-tam-ngan-piang-hâ-wan

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!