Manual de conversa

ca A l’escola   »   sr У школи

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четири]

4 [četiri]

У школи

[U školi]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On som? Где-с-о-ми? Г-- с-- м-- Г-е с-о м-? ----------- Где смо ми? 0
G-- sm- -i? G-- s-- m-- G-e s-o m-? ----------- Gde smo mi?
(Nosaltres) som a l’escola. М- --о---шко-и. М- с-- у ш----- М- с-о у ш-о-и- --------------- Ми смо у школи. 0
Mi-----u------. M- s-- u š----- M- s-o u š-o-i- --------------- Mi smo u školi.
(Nosaltres) tenim classe. I---о-на--а--. I---- н------- I-а-о н-с-а-у- -------------- Iмамо наставу. 0
I-amo-nast-v-. I---- n------- I-a-o n-s-a-u- -------------- Imamo nastavu.
Aquests són els alumnes. О-о--- уч-ни--. О-- с- у------- О-о с- у-е-и-и- --------------- Ово су ученици. 0
O-o--- ----i-i. O-- s- u------- O-o s- u-e-i-i- --------------- Ovo su učenici.
Aquesta és la mestra. О-о је ----е-иц-. О-- ј- у--------- О-о ј- у-и-е-и-а- ----------------- Ово је учитељица. 0
O-o-----č--e-ji-a. O-- j- u---------- O-o j- u-i-e-j-c-. ------------------ Ovo je učiteljica.
Aquesta és la classe. Ов- -е--азре-. О-- ј- р------ О-о ј- р-з-е-. -------------- Ово је разред. 0
O-- j--r--r-d. O-- j- r------ O-o j- r-z-e-. -------------- Ovo je razred.
Què fem? Шта-р-д--о? Ш-- р------ Ш-а р-д-м-? ----------- Шта радимо? 0
Š-a--ad---? Š-- r------ Š-a r-d-m-? ----------- Šta radimo?
(Nosaltres) estudiem. Уч-м-. У----- У-и-о- ------ Учимо. 0
U--mo. U----- U-i-o- ------ Učimo.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Уч--- ----к. У---- ј----- У-и-о ј-з-к- ------------ Учимо језик. 0
U--m- ---i-. U---- j----- U-i-o j-z-k- ------------ Učimo jezik.
Jo estudio l’anglès. У--м-енг--с--. У--- е-------- У-и- е-г-е-к-. -------------- Учим енглески. 0
Učim---gles--. U--- e-------- U-i- e-g-e-k-. -------------- Učim engleski.
Tu estudies l’espanyol. У-иш--п--с-и. У--- ш------- У-и- ш-а-с-и- ------------- Учиш шпански. 0
Uči- špan-ki. U--- š------- U-i- š-a-s-i- ------------- Učiš španski.
Ell estudia l’alemany. О---ч- немач-и. О- у-- н------- О- у-и н-м-ч-и- --------------- Он учи немачки. 0
On------em--ki. O- u-- n------- O- u-i n-m-č-i- --------------- On uči nemački.
Nosaltres estudiem el francès. Учи-- --а-ц---и. У---- ф--------- У-и-о ф-а-ц-с-и- ---------------- Учимо француски. 0
Uči----r--c--k-. U---- f--------- U-i-o f-a-c-s-i- ---------------- Učimo francuski.
Vosaltres estudieu l’italià. У-ите -т---ја---и. У---- и----------- У-и-е и-а-и-а-с-и- ------------------ Учите италијански. 0
Uč----i-a-i-an-ki. U---- i----------- U-i-e i-a-i-a-s-i- ------------------ Učite italijanski.
Ells / elles estudien el rus. О---у-- рус--. О-- у-- р----- О-и у-е р-с-и- -------------- Они уче руски. 0
On----e--us--. O-- u-- r----- O-i u-e r-s-i- -------------- Oni uče ruski.
Estudiar llengües és interessant. У-и-и -е-и--------те--са--но. У---- ј----- ј- и------------ У-и-и ј-з-к- ј- и-т-р-с-н-н-. ----------------------------- Учити језике је интересантно. 0
U--t---e--ke -e-i-teresa---o. U---- j----- j- i------------ U-i-i j-z-k- j- i-t-r-s-n-n-. ----------------------------- Učiti jezike je interesantno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Же---о-р----е-и ---е. Ж----- р------- љ---- Ж-л-м- р-з-м-т- љ-д-. --------------------- Желимо разумети људе. 0
Že--m---a-u--ti ljude. Ž----- r------- l----- Ž-l-m- r-z-m-t- l-u-e- ---------------------- Želimo razumeti ljude.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Же--м- р-----а-а-и-с--љ-ди--. Ж----- р---------- с- љ------ Ж-л-м- р-з-о-а-а-и с- љ-д-м-. ----------------------------- Желимо разговарати са људима. 0
Ž-li---raz-ov-rat- sa-l-udim-. Ž----- r---------- s- l------- Ž-l-m- r-z-o-a-a-i s- l-u-i-a- ------------------------------ Želimo razgovarati sa ljudima.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.