Manual de conversa

ca A l’escola   »   hy At school

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [չորս]

4 [ch’vors]

At school

[dprots’um]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
On som? Ո--ե՞- -ն- մ-նք: Ո----- ե-- մ---- Ո-տ-՞- ե-ք մ-ն-: ---------------- Որտե՞ղ ենք մենք: 0
V-rt-՞----e--’ m---’ V------- y---- m---- V-r-e-g- y-n-’ m-n-’ -------------------- Vorte՞gh yenk’ menk’
(Nosaltres) som a l’escola. Մեն- դպ-------ե-ք: Մ--- դ------- ե--- Մ-ն- դ-ր-ց-ւ- ե-ք- ------------------ Մենք դպրոցում ենք: 0
Menk--d------um y-nk’ M---- d-------- y---- M-n-’ d-r-t-’-m y-n-’ --------------------- Menk’ dprots’um yenk’
(Nosaltres) tenim classe. Մ--ք-----թաց--ւ-ե--: Մ--- դ------ ո------ Մ-ն- դ-ս-թ-ց ո-ն-ն-: -------------------- Մենք դասնթաց ունենք: 0
M---’--a-n---ts’-un-n-’ M---- d--------- u----- M-n-’ d-s-t-a-s- u-e-k- ----------------------- Menk’ dasnt’ats’ unenk’
Aquests són els alumnes. Ս--ն- աշ-կ--տնե-ն են: Ս---- ա---------- ե-- Ս-ա-ք ա-ա-ե-տ-ե-ն ե-: --------------------- Սրանք աշակերտներն են: 0
S--nk--as-a--rt--rn -en S----- a----------- y-- S-a-k- a-h-k-r-n-r- y-n ----------------------- Srank’ ashakertnern yen
Aquesta és la mestra. Սա --սու--ուհին -: Ս- ո----------- է- Ս- ո-ս-ւ-չ-ւ-ի- է- ------------------ Սա ուսուցչուհին է: 0
S- u-u--’c-’uh---e S- u------------ e S- u-u-s-c-’-h-n e ------------------ Sa usuts’ch’uhin e
Aquesta és la classe. Սա-դա--րա----: Ս- դ------- է- Ս- դ-ս-ր-ն- է- -------------- Սա դասարանն է: 0
S- da---ann-e S- d------- e S- d-s-r-n- e ------------- Sa dasarann e
Què fem? Մե-ք---ն- --ք --ու-: Մ--- ի--- ե-- ա----- Մ-ն- ի-ն- ե-ք ա-ո-մ- -------------------- Մենք ի՞նչ ենք անում: 0
Me-----՞---- -e--- -n-m M---- i----- y---- a--- M-n-’ i-n-h- y-n-’ a-u- ----------------------- Menk’ i՞nch’ yenk’ anum
(Nosaltres) estudiem. Մեն- ս-վ--ու- ե--: Մ--- ս------- ե--- Մ-ն- ս-վ-ր-ւ- ե-ք- ------------------ Մենք սովորում ենք: 0
Menk---ovo--m y-n-’ M---- s------ y---- M-n-’ s-v-r-m y-n-’ ------------------- Menk’ sovorum yenk’
(Nosaltres) estudiem una llengua. Մ-նք-լ-զ-- -նք-ս------մ: Մ--- լ---- ե-- ս-------- Մ-ն- լ-զ-ւ ե-ք ս-վ-ր-ւ-: ------------------------ Մենք լեզու ենք սովորում: 0
M-nk’-lez- yenk’ s----um M---- l--- y---- s------ M-n-’ l-z- y-n-’ s-v-r-m ------------------------ Menk’ lezu yenk’ sovorum
Jo estudio l’anglès. Ես-սո-որո---եմ-ա-գ-երեն: Ե- ս------- ե- ա-------- Ե- ս-վ-ր-ւ- ե- ա-գ-ե-ե-: ------------------------ Ես սովորում եմ անգլերեն: 0
Ye- sov---m y-m-angle--n Y-- s------ y-- a------- Y-s s-v-r-m y-m a-g-e-e- ------------------------ Yes sovorum yem angleren
Tu estudies l’espanyol. Դ----ովո--ւ-----ի-պան-րեն: Դ-- ս------- ե- ի--------- Դ-ւ ս-վ-ր-ւ- ե- ի-պ-ն-ր-ն- -------------------------- Դու սովորում ես իսպաներեն: 0
Du----o-u----s --paneren D- s------ y-- i-------- D- s-v-r-m y-s i-p-n-r-n ------------------------ Du sovorum yes ispaneren
Ell estudia l’alemany. Նա-----րում - գեր-ա-եր-ն: Ն- ս------- է գ---------- Ն- ս-վ-ր-ւ- է գ-ր-ա-ե-ե-: ------------------------- Նա սովորում է գերմաներեն: 0
Na s-v---m e-ge-ma-er-n N- s------ e g--------- N- s-v-r-m e g-r-a-e-e- ----------------------- Na sovorum e germaneren
Nosaltres estudiem el francès. Մենք ----րում --- -րա-ս--ե-: Մ--- ս------- ե-- ֆ--------- Մ-ն- ս-վ-ր-ւ- ե-ք ֆ-ա-ս-ր-ն- ---------------------------- Մենք սովորում ենք ֆրանսերեն: 0
Me--’ s----u- -e-k’ --a---ren M---- s------ y---- f-------- M-n-’ s-v-r-m y-n-’ f-a-s-r-n ----------------------------- Menk’ sovorum yenk’ franseren
Vosaltres estudieu l’italià. Դ----սով----- ե- -տա-եր--: Դ--- ս------- ե- ի-------- Դ-ւ- ս-վ-ր-ւ- ե- ի-ա-ե-ե-: -------------------------- Դուք սովորում եք իտալերեն: 0
Du---s-vo--m-y-k- itale-en D--- s------ y--- i------- D-k- s-v-r-m y-k- i-a-e-e- -------------------------- Duk’ sovorum yek’ italeren
Ells / elles estudien el rus. Ն--ն----վո-ո-- ե-----ս-ր-ն: Ն---- ս------- ե- ռ-------- Ն-ա-ք ս-վ-ր-ւ- ե- ռ-ւ-ե-ե-: --------------------------- Նրանք սովորում են ռուսերեն: 0
N-an-’ ---orum--e- r-us-r-n N----- s------ y-- r------- N-a-k- s-v-r-m y-n r-u-e-e- --------------------------- Nrank’ sovorum yen rruseren
Estudiar llengües és interessant. Լե-ո---ր ս-վ--ե-ը հետաք-քիր -: Լ------- ս------- հ-------- է- Լ-զ-ւ-ե- ս-վ-ր-լ- հ-տ-ք-ք-ր է- ------------------------------ Լեզուներ սովորելը հետաքրքիր է: 0
Le-u-er s-v-r-ly he-a-’r--ir e L------ s------- h---------- e L-z-n-r s-v-r-l- h-t-k-r-’-r e ------------------------------ Lezuner sovorely hetak’rk’ir e
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Մ--- ո-զ-ւ- ե-ք-----կ-ն--հա-կա---: Մ--- ո----- ե-- մ------- հ-------- Մ-ն- ո-զ-ւ- ե-ք մ-ր-կ-ն- հ-ս-ա-ա-: ---------------------------------- Մենք ուզում ենք մարդկանց հասկանալ: 0
Men-- -----ye--’-ma-dk---s’ --ska--l M---- u--- y---- m--------- h------- M-n-’ u-u- y-n-’ m-r-k-n-s- h-s-a-a- ------------------------------------ Menk’ uzum yenk’ mardkants’ haskanal
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Մ--ք-ու---- --- մա---ան--հ----ո-ել: Մ--- ո----- ե-- մ------- հ-- խ----- Մ-ն- ո-զ-ւ- ե-ք մ-ր-կ-ն- հ-տ խ-ս-լ- ----------------------------------- Մենք ուզում ենք մարդկանց հետ խոսել: 0
Menk-----m -en-’-m-rd-an-s- het ----el M---- u--- y---- m--------- h-- k----- M-n-’ u-u- y-n-’ m-r-k-n-s- h-t k-o-e- -------------------------------------- Menk’ uzum yenk’ mardkants’ het khosel

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.