Manual de conversa

ca A l’escola   »   be У школе

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [чатыры]

4 [chatyry]

У школе

[U shkole]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
On som? Дз- -ы? Д__ м__ Д-е м-? ------- Дзе мы? 0
Dz--m-? D__ m__ D-e m-? ------- Dze my?
(Nosaltres) som a l’escola. Мы-- шко--. М_ ў ш_____ М- ў ш-о-е- ----------- Мы ў школе. 0
My-u-s--o--. M_ u s______ M- u s-k-l-. ------------ My u shkole.
(Nosaltres) tenim classe. У н-- -а-яткі. У н__ з_______ У н-с з-н-т-і- -------------- У нас заняткі. 0
U-nas--anyatkі. U n__ z________ U n-s z-n-a-k-. --------------- U nas zanyatkі.
Aquests són els alumnes. Гэ----у--і. Г___ в_____ Г-т- в-ч-і- ----------- Гэта вучні. 0
Get--v-chn-. G___ v______ G-t- v-c-n-. ------------ Geta vuchnі.
Aquesta és la mestra. Гэ-- н--т--ні-а. Г___ н__________ Г-т- н-с-а-н-ц-. ---------------- Гэта настаўніца. 0
Ge-- na-taun-t--. G___ n___________ G-t- n-s-a-n-t-a- ----------------- Geta nastaunіtsa.
Aquesta és la classe. Гэ---кл-с. Г___ к____ Г-т- к-а-. ---------- Гэта клас. 0
Get---las. G___ k____ G-t- k-a-. ---------- Geta klas.
Què fem? Ш-- -ы--об-м? Ш__ м_ р_____ Ш-о м- р-б-м- ------------- Што мы робім? 0
Sh-o-m- -o-і-? S___ m_ r_____ S-t- m- r-b-m- -------------- Shto my robіm?
(Nosaltres) estudiem. М----ч-м-я. М_ в_______ М- в-ч-м-я- ----------- Мы вучымся. 0
M- ---hymsy-. M_ v_________ M- v-c-y-s-a- ------------- My vuchymsya.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Мы вы---а-- -о--. М_ в_______ м____ М- в-в-ч-е- м-в-. ----------------- Мы вывучаем мову. 0
M--v-v---a-m --vu. M_ v________ m____ M- v-v-c-a-m m-v-. ------------------ My vyvuchaem movu.
Jo estudio l’anglès. Я ---уч-- --г-ійс----м-ву. Я в______ а_________ м____ Я в-в-ч-ю а-г-і-с-у- м-в-. -------------------------- Я вывучаю англійскую мову. 0
Y---------y- -n-lі--k-yu-m-vu. Y_ v________ a__________ m____ Y- v-v-c-a-u a-g-і-s-u-u m-v-. ------------------------------ Ya vyvuchayu anglіyskuyu movu.
Tu estudies l’espanyol. Т- в-в--а-ш---па--к-- м-ву. Т_ в_______ і________ м____ Т- в-в-ч-е- і-п-н-к-ю м-в-. --------------------------- Ты вывучаеш іспанскую мову. 0
Ty v-------sh іs-a---u-u--ovu. T_ v_________ і_________ m____ T- v-v-c-a-s- і-p-n-k-y- m-v-. ------------------------------ Ty vyvuchaesh іspanskuyu movu.
Ell estudia l’alemany. Ён---вуч-- --мецкую -о--. Ё_ в______ н_______ м____ Ё- в-в-ч-е н-м-ц-у- м-в-. ------------------------- Ён вывучае нямецкую мову. 0
En -y--c--e--ya-et--u-- ----. E_ v_______ n__________ m____ E- v-v-c-a- n-a-e-s-u-u m-v-. ----------------------------- En vyvuchae nyametskuyu movu.
Nosaltres estudiem el francès. М----в--аем фр-н----к-ю -о--. М_ в_______ ф__________ м____ М- в-в-ч-е- ф-а-ц-з-к-ю м-в-. ----------------------------- Мы вывучаем французскую мову. 0
M---yv-c--em -r-nt----k-y---o-u. M_ v________ f____________ m____ M- v-v-c-a-m f-a-t-u-s-u-u m-v-. -------------------------------- My vyvuchaem frantsuzskuyu movu.
Vosaltres estudieu l’italià. Вы----у-а-ц--і-алья-скую-мову. В_ в________ і__________ м____ В- в-в-ч-е-е і-а-ь-н-к-ю м-в-. ------------------------------ Вы вывучаеце італьянскую мову. 0
Vy-v-vucha---e -t-l--ans---- ----. V_ v__________ і____________ m____ V- v-v-c-a-t-e і-a-’-a-s-u-u m-v-. ---------------------------------- Vy vyvuchaetse іtal’yanskuyu movu.
Ells / elles estudien el rus. Яны-выву-а--- р-ск-ю--ов-. Я__ в________ р_____ м____ Я-ы в-в-ч-ю-ь р-с-у- м-в-. -------------------------- Яны вывучаюць рускую мову. 0
Yany----u-------’---s------ovu. Y___ v___________ r______ m____ Y-n- v-v-c-a-u-s- r-s-u-u m-v-. ------------------------------- Yany vyvuchayuts’ ruskuyu movu.
Estudiar llengües és interessant. В-в-ч--ь -о-ы ц-ка-а. В_______ м___ ц______ В-в-ч-ц- м-в- ц-к-в-. --------------------- Вывучаць мовы цікава. 0
V----h-ts’ mo-y ----a--. V_________ m___ t_______ V-v-c-a-s- m-v- t-і-a-a- ------------------------ Vyvuchats’ movy tsіkava.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. М---оча- --з--ець -ю-з--. М_ х____ р_______ л______ М- х-ч-м р-з-м-ц- л-д-е-. ------------------------- Мы хочам разумець людзей. 0
M- -hocham-----m-ts’----dzey. M_ k______ r________ l_______ M- k-o-h-m r-z-m-t-’ l-u-z-y- ----------------------------- My khocham razumets’ lyudzey.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. М- хочам---зм-----ь-з--ю-з-м-. М_ х____ р_________ з л_______ М- х-ч-м р-з-а-л-ц- з л-д-ь-і- ------------------------------ Мы хочам размаўляць з людзьмі. 0
M--kho-ham-raz-a---a-s--z---udz-mі. M_ k______ r___________ z l________ M- k-o-h-m r-z-a-l-a-s- z l-u-z-m-. ----------------------------------- My khocham razmaulyats’ z lyudz’mі.

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.