Manual de conversa

ca A cal metge   »   nn At the doctor

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [femtisju / sju og femti]

At the doctor

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Eg---- t--e hjå-l-gen. Eg har time hjå legen. E- h-r t-m- h-å l-g-n- ---------------------- Eg har time hjå legen. 0
Tinc una cita a les deu en punt. E--ha- t-----lokka-t-. Eg har time klokka ti. E- h-r t-m- k-o-k- t-. ---------------------- Eg har time klokka ti. 0
Com es diu vostè? Kv---- ----e--d-t-? Kva er namnet ditt? K-a e- n-m-e- d-t-? ------------------- Kva er namnet ditt? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. S-t --g-p- v--te-o---t, er -u--n---. Set deg på venterommet, er du snill. S-t d-g p- v-n-e-o-m-t- e- d- s-i-l- ------------------------------------ Set deg på venterommet, er du snill. 0
El metge ja arriba. L-g---kj-m--n--t. Legen kjem snart. L-g-n k-e- s-a-t- ----------------- Legen kjem snart. 0
On està assegurat (-ada)? Kv---e--du-f-r-----? Kvar er du forsikra? K-a- e- d- f-r-i-r-? -------------------- Kvar er du forsikra? 0
En què li puc ajudar? K-- -an -g--j-lp- -eg-me-? Kva kan eg hjelpe deg med? K-a k-n e- h-e-p- d-g m-d- -------------------------- Kva kan eg hjelpe deg med? 0
Que li fa mal alguna cosa? Ha- ---s--r-er? Har du smerter? H-r d- s-e-t-r- --------------- Har du smerter? 0
On li fa mal? K----g-e--d---vo-d-? Kvar gjer det vondt? K-a- g-e- d-t v-n-t- -------------------- Kvar gjer det vondt? 0
Encara em fa mal l’esquena. E----- al-t-- von---i ry----. Eg har alltid vondt i ryggen. E- h-r a-l-i- v-n-t i r-g-e-. ----------------------------- Eg har alltid vondt i ryggen. 0
Tinc sovint mals de cap. E- --- -------ndt i--o-u-e-. Eg har ofte vondt i hovudet. E- h-r o-t- v-n-t i h-v-d-t- ---------------------------- Eg har ofte vondt i hovudet. 0
A vegades em fa mal la panxa. E--h---a- -g ti- -o--t i -a--n. Eg har av og til vondt i magen. E- h-r a- o- t-l v-n-t i m-g-n- ------------------------------- Eg har av og til vondt i magen. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Ka- du-ta------g ---o-----opp-n? Kan du ta av deg på overkroppen? K-n d- t- a- d-g p- o-e-k-o-p-n- -------------------------------- Kan du ta av deg på overkroppen? 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! L--- d-g--å -----n--er-du-sni--. Legg deg på benken, er du snill. L-g- d-g p- b-n-e-, e- d- s-i-l- -------------------------------- Legg deg på benken, er du snill. 0
La tensió és normal. B--dtrykke---r --or-en. Blodtrykket er i orden. B-o-t-y-k-t e- i o-d-n- ----------------------- Blodtrykket er i orden. 0
Ara li posaré una injecció. E--g-e--d----i----ø---. Eg gjev deg ei sprøyte. E- g-e- d-g e- s-r-y-e- ----------------------- Eg gjev deg ei sprøyte. 0
Li prescric unes pastilles. E- gje--deg-ta----t--. Eg gjev deg tablettar. E- g-e- d-g t-b-e-t-r- ---------------------- Eg gjev deg tablettar. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Eg g--- -eg-ein-r-se-- -------teket. Eg gjev deg ein resept til apoteket. E- g-e- d-g e-n r-s-p- t-l a-o-e-e-. ------------------------------------ Eg gjev deg ein resept til apoteket. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!