Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   nn Conjunctions

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [nittisju / sju og nitti]

Conjunctions

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. Han --vna--j--v -- -V-- --o p-. H-- s---- s---- o- T--- s-- p-- H-n s-v-a s-ø-v o- T-e- s-o p-. ------------------------------- Han sovna sjølv om TVen sto på. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. H-n va---ve-a--e ---s-und,----l---- d-- --r se--t. H-- v--- v------ e- s----- s---- o- d-- v-- s----- H-n v-r- v-r-n-e e- s-u-d- s-ø-v o- d-t v-r s-i-t- -------------------------------------------------- Han vart verande ei stund, sjølv om det var seint. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. Ha- --m ikk--,-s---v o- ----a-d- ei-a-t---. H-- k-- i----- s---- o- v- h---- e- a------ H-n k-m i-k-e- s-ø-v o- v- h-d-e e- a-t-l-. ------------------------------------------- Han kom ikkje, sjølv om vi hadde ei avtale. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. TVen -to --- m-n---n--o--a -ike---. T--- s-- p-- m-- h-- s---- l------- T-e- s-o p-, m-n h-n s-v-a l-k-v-l- ----------------------------------- TVen sto på, men han sovna likevel. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. De---a- s---t---en -a- -a-- v-r--de--ike-e-. D-- v-- s----- m-- h-- v--- v------ l------- D-t v-r s-i-t- m-n h-n v-r- v-r-n-e l-k-v-l- -------------------------------------------- Det var seint, men han vart verande likevel. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Vi h-dd--ei--vt-le, -en-h---kom ikkj- --k-vel. V- h---- e- a------ m-- h-- k-- i---- l------- V- h-d-e e- a-t-l-, m-n h-n k-m i-k-e l-k-v-l- ---------------------------------------------- Vi hadde ei avtale, men han kom ikkje likevel. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. H-n kø-rer-b-----ølv--- ha---kkje h-r -ør-rk-r-. H-- k----- b-- s---- o- h-- i---- h-- f--------- H-n k-y-e- b-l s-ø-v o- h-n i-k-e h-r f-r-r-o-t- ------------------------------------------------ Han køyrer bil sjølv om han ikkje har førarkort. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. S---- -m--e-en -r -la--,--ø-re--han f--t. S---- o- v---- e- g----- k----- h-- f---- S-ø-v o- v-g-n e- g-a-t- k-y-e- h-n f-r-. ----------------------------------------- Sjølv om vegen er glatt, køyrer han fort. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. S--l- o- h-n -- -u--,-sy--a- --n. S---- o- h-- e- f---- s----- h--- S-ø-v o- h-n e- f-l-, s-k-a- h-n- --------------------------------- Sjølv om han er full, syklar han. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. Ha----- -k--e----a--o-t--Lik------øyr-- --- b-l. H-- h-- i---- f--------- L------ k----- h-- b--- H-n h-r i-k-e f-r-r-o-t- L-k-v-l k-y-e- h-n b-l- ------------------------------------------------ Han har ikkje førarkort. Likevel køyrer han bil. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. Vege---r--l--t. -ik-v-l -ø--er -a- for fort. V---- e- g----- L------ k----- h-- f-- f---- V-g-n e- g-a-t- L-k-v-l k-y-e- h-n f-r f-r-. -------------------------------------------- Vegen er glatt. Likevel køyrer han for fort. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. Han ---ful---Li-e-e- --k--- h--. H-- e- f---- L------ s----- h--- H-n e- f-l-. L-k-v-l s-k-a- h-n- -------------------------------- Han er full. Likevel syklar han. 0
No troba feina encara que ha estudiat. H- --nn-ik--e a--ei---s---- -- ho-har-----ert. H- f--- i---- a------ s---- o- h- h-- s------- H- f-n- i-k-e a-b-i-, s-ø-v o- h- h-r s-u-e-t- ---------------------------------------------- Ho finn ikkje arbeid, sjølv om ho har studert. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Ho-g---i-kje---l leg-n,--j-l- -m--o --- -o--t. H- g-- i---- t-- l----- s---- o- h- h-- v----- H- g-r i-k-e t-l l-g-n- s-ø-v o- h- h-r v-n-t- ---------------------------------------------- Ho går ikkje til legen, sjølv om ho har vondt. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. H- -j-p-r ---- s-øl--o-----i-----ha--pe-g--. H- k----- b--- s---- o- h- i---- h-- p------ H- k-ø-e- b-l- s-ø-v o- h- i-k-e h-r p-n-a-. -------------------------------------------- Ho kjøper bil, sjølv om ho ikkje har pengar. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Ho --r s-----t.-Li---el-f-n- -----kje a-be--. H- h-- s------- L------ f--- h- i---- a------ H- h-r s-u-e-t- L-k-v-l f-n- h- i-k-e a-b-i-. --------------------------------------------- Ho har studert. Likevel finn ho ikkje arbeid. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. Ho --- ----t. ---e-el -år ho ikkje -i------n. H- h-- v----- L------ g-- h- i---- t-- l----- H- h-r v-n-t- L-k-v-l g-r h- i-k-e t-l l-g-n- --------------------------------------------- Ho har vondt. Likevel går ho ikkje til legen. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. H--h-------e p-ng-r.-L---v-l-----er -- -i-. H- h-- i---- p------ L------ k----- h- b--- H- h-r i-k-e p-n-a-. L-k-v-l k-ø-e- h- b-l- ------------------------------------------- Ho har ikkje pengar. Likevel kjøper ho bil. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...