Manual de conversa

ca Negació 2   »   nn Negation 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sekstifem]

Negation 2

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
És car l’anell? E---en -----n d--? E- d-- r----- d--- E- d-n r-n-e- d-r- ------------------ Er den ringen dyr? 0
No, només costa cent euros. Nei- -an-k--t-r--erre-h-n-re-eur-. N--- h-- k----- b---- h----- e---- N-i- h-n k-s-a- b-r-e h-n-r- e-r-. ---------------------------------- Nei, han kostar berre hundre euro. 0
Però només en tinc cinquanta. M-- -g h-- ber-e--emt-. M-- e- h-- b---- f----- M-n e- h-r b-r-e f-m-i- ----------------------- Men eg har berre femti. 0
Has acabat? E---u--e--i-? E- d- f------ E- d- f-r-i-? ------------- Er du ferdig? 0
No, encara no. Ne-, -k----en-o. N--- i---- e---- N-i- i-k-e e-n-. ---------------- Nei, ikkje enno. 0
Però aviat acabo. M-n-eg--- sn-r- f--di-. M-- e- e- s---- f------ M-n e- e- s-a-t f-r-i-. ----------------------- Men eg er snart ferdig. 0
Vols més sopa? V-- du-ha--e------p-? V-- d- h- m--- s----- V-l d- h- m-i- s-p-e- --------------------- Vil du ha meir suppe? 0
No, ja no en vull. Ne- t-kk- -g --- ik--- ---m--r. N-- t---- e- v-- i---- h- m---- N-i t-k-, e- v-l i-k-e h- m-i-. ------------------------------- Nei takk, eg vil ikkje ha meir. 0
Però un altre gelat. M----g --------eir-i-. M-- e- v-- h- m--- i-- M-n e- v-l h- m-i- i-. ---------------------- Men eg vil ha meir is. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ha- d-----d h-r-lenge? H-- d- b--- h-- l----- H-r d- b-d- h-r l-n-e- ---------------------- Har du budd her lenge? 0
No, només un mes. N-i,-b--r- --- -å--d. N--- b---- e-- m----- N-i- b-r-e e-n m-n-d- --------------------- Nei, berre ein månad. 0
Però ja conec un munt de gent. Men e- k---n------ge -o-k----. M-- e- k------ m---- f--- a--- M-n e- k-e-n-r m-n-e f-l- a-t- ------------------------------ Men eg kjenner mange folk alt. 0
Vas a casa demà? Kø-r-r d- h--m i--o----? K----- d- h--- i m------ K-y-e- d- h-i- i m-r-o-? ------------------------ Køyrer du heim i morgon? 0
No, només els caps de setmana. Ne-, --kj- --- ----l--. N--- i---- f-- i h----- N-i- i-k-e f-r i h-l-a- ----------------------- Nei, ikkje før i helga. 0
Però ja torno diumenge. M-------je---i-b-ke-a---p--sund---n. M-- e- k--- t------ a-- p- s-------- M-n e- k-e- t-l-a-e a-t p- s-n-a-e-. ------------------------------------ Men eg kjem tilbake alt på sundagen. 0
La teva filla ja és major d’edat? Er d-tt-r---- v--sen? E- d------ d- v------ E- d-t-e-a d- v-k-e-? --------------------- Er dottera di vaksen? 0
No, té només disset anys. N--- h- -r be--- -----n. N--- h- e- b---- s------ N-i- h- e- b-r-e s-t-e-. ------------------------ Nei, ho er berre sytten. 0
Però ja té xicot. Me--h- --r -ll---ie-------æ--st. M-- h- h-- a------- e-- k------- M-n h- h-r a-l-r-i- e-n k-æ-a-t- -------------------------------- Men ho har allereie ein kjærast. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!