Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   nn giving reasons 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [syttisju]

giving reasons 3

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Per què no menja el pastís? K-ifor -- d--ik--e--ak-? K----- e- d- i---- k---- K-i-o- e- d- i-k-e k-k-? ------------------------ Kvifor et du ikkje kaka? 0
Haig de perdre pes. E- ----la-k- -e-. E- m- s----- m--- E- m- s-a-k- m-g- ----------------- Eg må slanke meg. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. Eg e--ik--- ---d- -g ---s-anke -e-. E- e- i---- f---- e- m- s----- m--- E- e- i-k-e f-r-i e- m- s-a-k- m-g- ----------------------------------- Eg et ikkje fordi eg må slanke meg. 0
Per què no es beu la cervesa? Kv-f-r-drik--d- ik--e ø-? K----- d---- d- i---- ø-- K-i-o- d-i-k d- i-k-e ø-? ------------------------- Kvifor drikk du ikkje øl? 0
Encara haig de conduir. E- m- --y-e. E- m- k----- E- m- k-y-e- ------------ Eg må køyre. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. E- dr--- i--j--fordi eg-må kø-r-. E- d---- i---- f---- e- m- k----- E- d-i-k i-k-e f-r-i e- m- k-y-e- --------------------------------- Eg drikk ikkje fordi eg må køyre. 0
Per què no et beus el cafè? K---o---rik--------je ---f-en? K----- d---- d- i---- k------- K-i-o- d-i-k d- i-k-e k-f-i-n- ------------------------------ Kvifor drikk du ikkje kaffien? 0
Està fred. Ha- e---a--. H-- e- k---- H-n e- k-l-. ------------ Han er kald. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. Eg d---k---- ikkj- f-r-i---- e- kald. E- d---- h-- i---- f---- h-- e- k---- E- d-i-k h-n i-k-e f-r-i h-n e- k-l-. ------------------------------------- Eg drikk han ikkje fordi han er kald. 0
Per què no et beus el te? Kvi--r-dr--k-------j---e-n? K----- d---- d- i---- t---- K-i-o- d-i-k d- i-k-e t-e-? --------------------------- Kvifor drikk du ikkje teen? 0
No tinc sucre. Eg --r---k-e------r. E- h-- i---- s------ E- h-r i-k-e s-k-e-. -------------------- Eg har ikkje sukker. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. Eg d-ik- h-n-i-k-e --rd- e- -kk-e--ar s-k-er. E- d---- h-- i---- f---- e- i---- h-- s------ E- d-i-k h-n i-k-e f-r-i e- i-k-e h-r s-k-e-. --------------------------------------------- Eg drikk han ikkje fordi eg ikkje har sukker. 0
Per què no es menja la sopa? Kvifo---t d---kk------p-? K----- e- d- i---- s----- K-i-o- e- d- i-k-e s-p-a- ------------------------- Kvifor et du ikkje suppa? 0
No l’he demanada. Eg--ar-i-kj- b--t-l--ho. E- h-- i---- b------ h-- E- h-r i-k-e b-s-i-t h-. ------------------------ Eg har ikkje bestilt ho. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. Eg -------k-je -or----g--kk-- h-r b-sti-- h-. E- e- h- i---- f---- e- i---- h-- b------ h-- E- e- h- i-k-e f-r-i e- i-k-e h-r b-s-i-t h-. --------------------------------------------- Eg et ho ikkje fordi eg ikkje har bestilt ho. 0
Per què no menja la carn? K-ifor-e- -- -kkj--kjøt-t? K----- e- d- i---- k------ K-i-o- e- d- i-k-e k-ø-e-? -------------------------- Kvifor et du ikkje kjøtet? 0
Sóc vegetarià. Eg--r ve--t-r---ar. E- e- v------------ E- e- v-g-t-r-a-a-. ------------------- Eg er vegetarianar. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. E--et---t-ikk-- ---d- e---r-ve-e-ar-an-r. E- e- d-- i---- f---- e- e- v------------ E- e- d-t i-k-e f-r-i e- e- v-g-t-r-a-a-. ----------------------------------------- Eg et det ikkje fordi eg er vegetarianar. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...