Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   nn Subordinate clauses: that 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [nittiein]

Subordinate clauses: that 1

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. K-ns-j- d-t--l-- be--e---r i morgon. K------ d-- b--- b---- v-- i m------ K-n-k-e d-t b-i- b-t-e v-r i m-r-o-. ------------------------------------ Kanskje det blir betre vêr i morgon. 0
Com ho sap? Ko-l--s----t--u det? K------ v--- d- d--- K-r-e-s v-i- d- d-t- -------------------- Korleis veit du det? 0
Espero que serà millor. Eg-h--a- d----l---be--e. E- h---- d-- b--- b----- E- h-p-r d-t b-i- b-t-e- ------------------------ Eg håpar det blir betre. 0
Segur que vindrà (ell). H-n-k--- heilt ------t. H-- k--- h---- s------- H-n k-e- h-i-t s-k-e-t- ----------------------- Han kjem heilt sikkert. 0
És segur? E--d-t s--k-r-? E- d-- s------- E- d-t s-k-e-t- --------------- Er det sikkert? 0
Sé que vindrà. E- v--- -t -an----m. E- v--- a- h-- k---- E- v-i- a- h-n k-e-. -------------------- Eg veit at han kjem. 0
Segur que trucarà. Ha- r-ng----sikke-t. H-- r------ s------- H-n r-n-j-r s-k-e-t- -------------------- Han ringjer sikkert. 0
De debò? Er-d---s---? E- d-- s---- E- d-t s-n-? ------------ Er det sant? 0
Crec que trucarà. Eg-trur (-----a---ingje-. E- t--- (--- h-- r------- E- t-u- (-t- h-n r-n-j-r- ------------------------- Eg trur (at) han ringjer. 0
El vi probablement és vell. V---n er--i-ker--ga--l. V---- e- s------ g----- V-n-n e- s-k-e-t g-m-l- ----------------------- Vinen er sikkert gamal. 0
N’està segur? Ve-- du d-----k-e--? V--- d- d-- s------- V-i- d- d-t s-k-e-t- -------------------- Veit du det sikkert? 0
Suposo que és vell. Eg-g-r -- f------ha--e----m-l. E- g-- u- f-- a- h-- e- g----- E- g-r u- f-å a- h-n e- g-m-l- ------------------------------ Eg går ut frå at han er gamal. 0
El nostre cap és ben plantat. Sje------r-s-r -l-----t. S----- v-- s-- f---- u-- S-e-e- v-r s-r f-o-t u-. ------------------------ Sjefen vår ser flott ut. 0
Vol dir? Syn--- d- d--? S----- d- d--- S-n-s- d- d-t- -------------- Synest du det? 0
Fins i tot em sembla molt guapo. Eg------t at -an---r --l--g -l-t- u-. E- s----- a- h-- s-- v----- f---- u-- E- s-n-s- a- h-n s-r v-l-i- f-o-t u-. ------------------------------------- Eg synest at han ser veldig flott ut. 0
El cap segur que té una xicota. Sjefen --r----k-r- e-------as-. S----- h-- s------ e-- k------- S-e-e- h-r s-k-e-t e-n k-æ-a-t- ------------------------------- Sjefen har sikkert ein kjærast. 0
Ho creu de debò? T-u---u-de-? T--- d- d--- T-u- d- d-t- ------------ Trur du det? 0
És ben possible que tingui una xicota. Det -r go--------g ---h-n ha- ei- kj-r-st. D-- e- g--- m----- a- h-- h-- e-- k------- D-t e- g-d- m-g-e- a- h-n h-r e-n k-æ-a-t- ------------------------------------------ Det er godt mogleg at han har ein kjærast. 0

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!