Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   nn Conjunctions 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [nittiseks]

Conjunctions 3

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. E- s-år --p--å------ v-kkj-r-lokka----gj-r. E- s--- o-- s- s---- v------------ r------- E- s-å- o-p s- s-a-t v-k-j-r-l-k-a r-n-j-r- ------------------------------------------- Eg står opp så snart vekkjarklokka ringjer. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. E- bl---t---t---- sn-rt-eg -- s-udere. E- b--- t----- s- s---- e- m- s------- E- b-i- t-ø-t- s- s-a-t e- m- s-u-e-e- -------------------------------------- Eg blir trøytt så snart eg må studere. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Eg---al sl-t-e----o-----trak---g--l-- -ek-ti. E- s--- s----- å j---- s----- e- b--- s------ E- s-a- s-u-t- å j-b-e s-r-k- e- b-i- s-k-t-. --------------------------------------------- Eg skal slutte å jobbe straks eg blir seksti. 0
Quan li trucareu? Nå--ri-gje- du? N-- r------ d-- N-r r-n-j-r d-? --------------- Når ringjer du? 0
Tan aviat com tingui temps. S- s---- -g --r ti-. S- s---- e- h-- t--- S- s-a-t e- h-r t-d- -------------------- Så snart eg har tid. 0
Li truca quan té temps. Ha--ri-------å ----- --n har -itt-t--. H-- r------ s- s---- h-- h-- l--- t--- H-n r-n-j-r s- s-a-t h-n h-r l-t- t-d- -------------------------------------- Han ringjer så snart han har litt tid. 0
Fins quan treballareu? Ko--l-nge---al d- -rb-i-e? K-- l---- s--- d- a------- K-r l-n-e s-a- d- a-b-i-e- -------------------------- Kor lenge skal du arbeide? 0
Treballaré mentre pugui. Eg ---l--r--i-e ---l-ng- -g-k--. E- s--- a------ s- l---- e- k--- E- s-a- a-b-i-e s- l-n-e e- k-n- -------------------------------- Eg skal arbeide så lenge eg kan. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. Eg-ska--ar---d- -- le-g- ---e- --i-k. E- s--- a------ s- l---- e- e- f----- E- s-a- a-b-i-e s- l-n-e e- e- f-i-k- ------------------------------------- Eg skal arbeide så lenge eg er frisk. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Ha- ---g-i ---ga i s--d-n-----å-j-bbe. H-- l--- i s---- i s----- f-- å j----- H-n l-g- i s-n-a i s-a-e- f-r å j-b-e- -------------------------------------- Han ligg i senga i staden for å jobbe. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Ho l-s----sa-i -tad----o- --l------t. H- l-- a---- i s----- f-- å l--- m--- H- l-s a-i-a i s-a-e- f-r å l-g- m-t- ------------------------------------- Ho les avisa i staden for å lage mat. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. H----i--p- --oa-- st---n--or å--å-hei-. H-- s-- p- k--- i s----- f-- å g- h---- H-n s-t p- k-o- i s-a-e- f-r å g- h-i-. --------------------------------------- Han sit på kroa i staden for å gå heim. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. Så--i----g --it- b-r--a- h-r. S- v--- e- v---- b-- h-- h--- S- v-d- e- v-i-, b-r h-n h-r- ----------------------------- Så vidt eg veit, bur han her. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. S- -idt-e--v-it--e- -o-- -----sjuk. S- v--- e- v---- e- k--- h--- s---- S- v-d- e- v-i-, e- k-n- h-n- s-u-. ----------------------------------- Så vidt eg veit, er kona hans sjuk. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. S--vidt -g -ei-,--r --n ---e-----us. S- v--- e- v---- e- h-- a----------- S- v-d- e- v-i-, e- h-n a-b-i-s-a-s- ------------------------------------ Så vidt eg veit, er han arbeidslaus. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. E- --rsov meg- ell-- h-dd--eg-k--e -i--n-k. E- f----- m--- e---- h---- e- k--- t------- E- f-r-o- m-g- e-l-s h-d-e e- k-m- t-d-n-k- ------------------------------------------- Eg forsov meg, elles hadde eg kome tidsnok. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. E- ----a b----n,-e-l-s --dd---g k-m------n-k. E- m---- b------ e---- h---- e- k--- t------- E- m-s-a b-s-e-, e-l-s h-d-e e- k-m- t-d-n-k- --------------------------------------------- Eg mista bussen, elles hadde eg kome tidsnok. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Eg-fa-n---k-e-v-------lle- -adde -g--ore --d-nok. E- f--- i---- v----- e---- h---- e- v--- t------- E- f-n- i-k-e v-g-n- e-l-s h-d-e e- v-r- t-d-n-k- ------------------------------------------------- Eg fann ikkje vegen, elles hadde eg vore tidsnok. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...