Manual de conversa

ca Treballar   »   nn Working

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [femtifem]

Working

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
De què treballa vostè? Kva----b-r--- me-? K-- j----- d- m--- K-a j-b-a- d- m-d- ------------------ Kva jobbar du med? 0
El meu marit és metge. Ma-ne------e----ge. M----- m-- e- l---- M-n-e- m-n e- l-g-. ------------------- Mannen min er lege. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Eg --bba--d-l-i------s----p-eiar. E- j----- d----- s-- s----------- E- j-b-a- d-l-i- s-m s-u-e-l-i-r- --------------------------------- Eg jobbar deltid som sjukepleiar. 0
Aviat ens jubilarem. Snart --ir -i--e-sj---s-ar. S---- b--- v- p------------ S-a-t b-i- v- p-n-j-n-s-a-. --------------------------- Snart blir vi pensjonistar. 0
Però els impostos són alts. M-n-s-atta---e- høge. M-- s------- e- h---- M-n s-a-t-n- e- h-g-. --------------------- Men skattane er høge. 0
I l’assegurança de salut és cara. O----l-ef-rs---i-ga -r-d--. O- h--------------- e- d--- O- h-l-e-o-s-k-i-g- e- d-r- --------------------------- Og helseforsikringa er dyr. 0
Què vols fer de gran? K---har--- -y-t --l------? K-- h-- d- l--- t-- å b--- K-a h-r d- l-s- t-l å b-i- -------------------------- Kva har du lyst til å bli? 0
M’agradaria ser enginyer. Eg-v-- bl---ng--iør. E- v-- b-- i-------- E- v-l b-i i-g-n-ø-. -------------------- Eg vil bli ingeniør. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Eg-vil -t---r--ve- univ-r-it----. E- v-- s------ v-- u------------- E- v-l s-u-e-e v-d u-i-e-s-t-t-t- --------------------------------- Eg vil studere ved universitetet. 0
Sóc un becari / una becària. E--e----a-t-kan-. E- e- p---------- E- e- p-a-t-k-n-. ----------------- Eg er praktikant. 0
No guanyo gaire. Eg--e--r-i---e-m-kj-. E- t---- i---- m----- E- t-n-r i-k-e m-k-e- --------------------- Eg tenar ikkje mykje. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. E----- -ra-s-s - -t---d--. E- t-- p------ i u-------- E- t-k p-a-s-s i u-l-n-e-. -------------------------- Eg tek praksis i utlandet. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. D-t er -je-----i-. D-- e- s----- m--- D-t e- s-e-e- m-n- ------------------ Det er sjefen min. 0
Tinc bons companys de feina. E---ar ---g-le---ko-l-gae-. E- h-- h-------- k--------- E- h-r h-g-e-e-e k-l-e-a-r- --------------------------- Eg har hyggelege kollegaer. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Vi e------j ---antin-. V- e- l---- i k------- V- e- l-n-j i k-n-i-a- ---------------------- Vi et lunsj i kantina. 0
Estic buscant feina. E--s-- --ter-ar--i-. E- s-- e---- a------ E- s-r e-t-r a-b-i-. -------------------- Eg ser etter arbeid. 0
Estic desocupat des de fa un any. Eg ha--v--e -rbei----u- ---i-t--r. E- h-- v--- a---------- i e--- å-- E- h-r v-r- a-b-i-s-a-s i e-t- å-. ---------------------------------- Eg har vore arbeidslaus i eitt år. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. H-r - l-ndet-----e- f-- m--g- ar-------di--. H-- i l----- e- d-- f-- m---- a------------- H-r i l-n-e- e- d-t f-r m-n-e a-b-i-s-e-i-e- -------------------------------------------- Her i landet er det for mange arbeidsledige. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?