Manual de conversa

ca Passat 2   »   nn Past tense 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [åttito]

Past tense 2

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Mått---u r-n--e-sj--ebilen? Måtte du ringje sjukebilen? M-t-e d- r-n-j- s-u-e-i-e-? --------------------------- Måtte du ringje sjukebilen? 0
Havies de trucar al metge? M--te -u --ng-e leg-n? Måtte du ringje legen? M-t-e d- r-n-j- l-g-n- ---------------------- Måtte du ringje legen? 0
Havies de trucar a la policia? Måt-e-d----ngj- -o--tiet? Måtte du ringje politiet? M-t-e d- r-n-j- p-l-t-e-? ------------------------- Måtte du ringje politiet? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. H----u-n-mm-r-t?--g h--de-d-t --st-d. Har du nummeret? Eg hadde det i stad. H-r d- n-m-e-e-? E- h-d-e d-t i s-a-. ------------------------------------- Har du nummeret? Eg hadde det i stad. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. H------a----sa- -g--add--ho-- stad. Har du adressa? Eg hadde ho i stad. H-r d- a-r-s-a- E- h-d-e h- i s-a-. ----------------------------------- Har du adressa? Eg hadde ho i stad. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Har du-b-k--t----Eg-h-d-- -et---sta-. Har du bykartet? Eg hadde det i stad. H-r d- b-k-r-e-? E- h-d-e d-t i s-a-. ------------------------------------- Har du bykartet? Eg hadde det i stad. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. K-- h-- --tide--Han grei-de-ik--e-å k-me-- ----. Kom han i tide? Han greidde ikkje å kome i tide. K-m h-n i t-d-? H-n g-e-d-e i-k-e å k-m- i t-d-. ------------------------------------------------ Kom han i tide? Han greidde ikkje å kome i tide. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. F-----a--v-g---------ann-ikk-e---gen. Fann han vegen? Han fann ikkje vegen. F-n- h-n v-g-n- H-n f-n- i-k-e v-g-n- ------------------------------------- Fann han vegen? Han fann ikkje vegen. 0
T’entenia? No em podia entendre. For--- --n d-g? -an ku--- ik----f---t--m--. Forsto han deg? Han kunne ikkje forstå meg. F-r-t- h-n d-g- H-n k-n-e i-k-e f-r-t- m-g- ------------------------------------------- Forsto han deg? Han kunne ikkje forstå meg. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Kvif-- --n-e--- ---je--o-e i-----? Kvifor kunne du ikkje kome i tide? K-i-o- k-n-e d- i-k-e k-m- i t-d-? ---------------------------------- Kvifor kunne du ikkje kome i tide? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Kv---r--an- -- ik--e--e-e-? Kvifor fann du ikkje vegen? K-i-o- f-n- d- i-k-e v-g-n- --------------------------- Kvifor fann du ikkje vegen? 0
Per què no el podies entendre? K---o---o-s-o-d- -an ik--e? Kvifor forsto du han ikkje? K-i-o- f-r-t- d- h-n i-k-e- --------------------------- Kvifor forsto du han ikkje? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. E- -om i-k---- ---- ---d--d-t ---je --e-k-b--s. Eg kom ikkje i tide fordi det ikkje gjekk buss. E- k-m i-k-e i t-d- f-r-i d-t i-k-e g-e-k b-s-. ----------------------------------------------- Eg kom ikkje i tide fordi det ikkje gjekk buss. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. E- f--n-i-k-- ----n ---d---g-ik-j---a-de-k-r-. Eg fann ikkje vegen fordi eg ikkje hadde kart. E- f-n- i-k-e v-g-n f-r-i e- i-k-e h-d-e k-r-. ---------------------------------------------- Eg fann ikkje vegen fordi eg ikkje hadde kart. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Eg -unn- ik-j----r--å h-n-fo-di--us-kk-- var-så --g. Eg kunne ikkje forstå han fordi musikken var så høg. E- k-n-e i-k-e f-r-t- h-n f-r-i m-s-k-e- v-r s- h-g- ---------------------------------------------------- Eg kunne ikkje forstå han fordi musikken var så høg. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Eg-må-t--ta-------osje. Eg måtte ta ein drosje. E- m-t-e t- e-n d-o-j-. ----------------------- Eg måtte ta ein drosje. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. E--må-te kj-pe ei--k-r-. Eg måtte kjøpe eit kart. E- m-t-e k-ø-e e-t k-r-. ------------------------ Eg måtte kjøpe eit kart. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. E-----te -lå av-ra-io-n. Eg måtte slå av radioen. E- m-t-e s-å a- r-d-o-n- ------------------------ Eg måtte slå av radioen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!