Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   nn Parts of the body

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [femtiåtte]

Parts of the body

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Dibuixo un home. Eg --ikn-- e----an-. E- t------ e-- m---- E- t-i-n-r e-n m-n-. -------------------- Eg teiknar ein mann. 0
Primer el cap. Fy--- h-v---t. F---- h------- F-r-t h-v-d-t- -------------- Fyrst hovudet. 0
L’home porta un barret. Ma-n---ha- ----e- --- h---. M----- h-- p- s-- e-- h---- M-n-e- h-r p- s-g e-n h-t-. --------------------------- Mannen har på seg ein hatt. 0
Els cabells no es veuen. D- --r--k------r-t. D- s-- i---- h----- D- s-r i-k-e h-r-t- ------------------- Du ser ikkje håret. 0
Les orelles tampoc es veuen. Du--er-ik-j- -y---------. D- s-- i---- ø--- h------ D- s-r i-k-e ø-r- h-l-e-. ------------------------- Du ser ikkje øyro heller. 0
L’esquena tampoc es veu. Du-s-- i-k-- ry---n-h---er. D- s-- i---- r----- h------ D- s-r i-k-e r-g-e- h-l-e-. --------------------------- Du ser ikkje ryggen heller. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Eg-----na- ---o-o- --nn--. E- t------ a--- o- m------ E- t-i-n-r a-g- o- m-n-e-. -------------------------- Eg teiknar augo og munnen. 0
L’home balla i riu. M-n-e----nsar--g--e-. M----- d----- o- l--- M-n-e- d-n-a- o- l-r- --------------------- Mannen dansar og ler. 0
L’home té un nas llarg. M-nn-- h-- --n- ----. M----- h-- l--- n---- M-n-e- h-r l-n- n-s-. --------------------- Mannen har lang nase. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Ha---a- e-n ----- - -an--. H-- h-- e-- s---- i h----- H-n h-r e-n s-o-k i h-n-a- -------------------------- Han har ein stokk i handa. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H-n h-- -g--i- --j-rf ru-d- ---se-. H-- h-- ò- e-- s----- r---- h------ H-n h-r ò- e-t s-j-r- r-n-t h-l-e-. ----------------------------------- Han har òg eit skjerf rundt halsen. 0
És l’hivern i fa fred. D----r-v-n---,-o- d-- er kaldt. D-- e- v------ o- d-- e- k----- D-t e- v-n-e-, o- d-t e- k-l-t- ------------------------------- Det er vinter, og det er kaldt. 0
Els braços són musculats. A--an- -- kr-f----. A----- e- k-------- A-m-n- e- k-a-t-g-. ------------------- Armane er kraftige. 0
Les cames són musculoses. B---- e- ò- k---ti-e. B---- e- ò- k-------- B-i-a e- ò- k-a-t-g-. --------------------- Beina er òg kraftige. 0
L’home és de neu. Mann-n e- -- -n-. M----- e- a- s--- M-n-e- e- a- s-ø- ----------------- Mannen er av snø. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. H-- --r i--- -u-se -- s--- o- in--n fra-k. H-- h-- i--- b---- p- s--- o- i---- f----- H-n h-r i-g- b-k-e p- s-g- o- i-g-n f-a-k- ------------------------------------------ Han har inga bukse på seg, og ingen frakk. 0
Però l’home no té fred. M-- --n-en-fr-s------. M-- m----- f--- i----- M-n m-n-e- f-y- i-k-e- ---------------------- Men mannen frys ikkje. 0
És un ninot de neu. Det-er ei------a-n. D-- e- e-- s------- D-t e- e-n s-ø-a-n- ------------------- Det er ein snømann. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...