Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   nn Conjunctions 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [nittifire]

Conjunctions 1

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. V-nt t-l--et --r s-utt--å-re-ne. V--- t-- d-- h-- s----- å r----- V-n- t-l d-t h-r s-u-t- å r-g-e- -------------------------------- Vent til det har slutta å regne. 0
Espera fins que (jo) acabi. V-n--t-l--g----f-r---. V--- t-- e- e- f------ V-n- t-l e- e- f-r-i-. ---------------------- Vent til eg er ferdig. 0
Espera fins que (ell) torni. Vent-til---n k-em-att. V--- t-- h-- k--- a--- V-n- t-l h-n k-e- a-t- ---------------------- Vent til han kjem att. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Eg v-nta- ti- hå--t--it--er--ør-. E- v----- t-- h---- m--- e- t---- E- v-n-a- t-l h-r-t m-t- e- t-r-. --------------------------------- Eg ventar til håret mitt er tørt. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Eg--e-t-- ti-------n er--e---g. E- v----- t-- f----- e- f------ E- v-n-a- t-l f-l-e- e- f-r-i-. ------------------------------- Eg ventar til filmen er ferdig. 0
Espero que es posi verd el semàfor. E- -e---r-til -------r-g-øn-. E- v----- t-- l---- e- g----- E- v-n-a- t-l l-s-t e- g-ø-t- ----------------------------- Eg ventar til lyset er grønt. 0
Quan te’n vas de vacances? N-- re-ser-du p- f--i-? N-- r----- d- p- f----- N-r r-i-e- d- p- f-r-e- ----------------------- Når reiser du på ferie? 0
Abans de les vacances d’estiu? F---sum-rf-ri-n? F-- s----------- F-r s-m-r-e-i-n- ---------------- Før sumarferien? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. J---------mar--r--- b-gy-ne-. J-- f-- s---------- b-------- J-, f-r s-m-r-e-i-n b-g-n-e-. ----------------------------- Ja, før sumarferien begynner. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Re----- -ak-t -ør---nte-en-kj--. R------ t---- f-- v------- k---- R-p-r-r t-k-t f-r v-n-e-e- k-e-. -------------------------------- Reparer taket før vinteren kjem. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Vask ---d-ne -ø- d--se- d----i- b--d-. V--- h------ f-- d- s-- d-- t-- b----- V-s- h-n-e-e f-r d- s-t d-g t-l b-r-s- -------------------------------------- Vask hendene før du set deg til bords. 0
Tanca la finestra abans de sortir. La--a-t -l-se- --r-du g---ut. L-- a-- g----- f-- d- g-- u-- L-t a-t g-a-e- f-r d- g-r u-. ----------------------------- Lat att glaset før du går ut. 0
Quan véns a casa? Når -j----u ---m? N-- k--- d- h---- N-r k-e- d- h-i-? ----------------- Når kjem du heim? 0
Després de la classe? Etter ---l-n? E---- s------ E-t-r s-u-e-? ------------- Etter skulen? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ja,---t-- -- -k-le---- s--tt. J-- e---- a- s----- e- s----- J-, e-t-r a- s-u-e- e- s-u-t- ----------------------------- Ja, etter at skulen er slutt. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Ett---ul-k-a -u--e-han--kk-e--r--i---me--. E---- u----- k---- h-- i---- a------ m---- E-t-r u-u-k- k-n-e h-n i-k-e a-b-i-e m-i-. ------------------------------------------ Etter ulukka kunne han ikkje arbeide meir. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. E-t-r -an m-s-a job-en- -e--t--ha--t---Am--i-a. E---- h-- m---- j------ r----- h-- t-- A------- E-t-r h-n m-s-a j-b-e-, r-i-t- h-n t-l A-e-i-a- ----------------------------------------------- Etter han mista jobben, reiste han til Amerika. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Et--- ha- -e-s---til Ame---a--vart---n rik. E---- h-- r----- t-- A------- v--- h-- r--- E-t-r h-n r-i-t- t-l A-e-i-a- v-r- h-n r-k- ------------------------------------------- Etter han reiste til Amerika, vart han rik. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...