Manual de conversa

ca Les activitats de vacances   »   sl Aktivnosti na dopustu (na počitnicah)

48 [quaranta-vuit]

Les activitats de vacances

Les activitats de vacances

48 [oseminštirideset]

Aktivnosti na dopustu (na počitnicah)

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
És neta la platja? Je pl--- čist-? J- p---- č----- J- p-a-a č-s-a- --------------- Je plaža čista? 0
Ens podem banyar allà? J- tam--o--o se-ko--ti? J- t-- m---- s- k------ J- t-m m-ž-o s- k-p-t-? ----------------------- Je tam možno se kopati? 0
És perillós nedar allà? Se-----e-ar-o t-m k-p-t-? S- n- n------ t-- k------ S- n- n-v-r-o t-m k-p-t-? ------------------------- Se ni nevarno tam kopati? 0
És possible llogar un para-sol aquí? S---- --ž-o --k-j--zpo-od-t- -o-č-ik? S- j- m---- t---- i--------- s------- S- j- m-ž-o t-k-j i-p-s-d-t- s-n-n-k- ------------------------------------- Si je možno tukaj izposoditi sončnik? 0
És possible llogar una gandula aquí? S- je---žno --ka--iz-os----i-le-alnik? S- j- m---- t---- i--------- l-------- S- j- m-ž-o t-k-j i-p-s-d-t- l-ž-l-i-? -------------------------------------- Si je možno tukaj izposoditi ležalnik? 0
És possible llogar un vaixell aquí? Si------žno--uk-j-i-po-o-it- č-ln? S- j- m---- t---- i--------- č---- S- j- m-ž-o t-k-j i-p-s-d-t- č-l-? ---------------------------------- Si je možno tukaj izposoditi čoln? 0
Voldria fer surf. Rad-a---i-s---al-a--(-ad-------na---s---. R----- b- s-------- (--------- n- d------ R-d-a- b- s-r-a-(-) (-a-r-l-a- n- d-s-i-. ----------------------------------------- Rad(a) bi surfal(a) (jadral(a) na deski). 0
M’agradaria fer submarinisme. Rad-a) bi s---o--p-j-l(-). R----- b- s- p------------ R-d-a- b- s- p-t-p-j-l-a-. -------------------------- Rad(a) bi se potapljal(a). 0
Voldria practicar esquí aquàtic. Ra-(-- ----m--al----na --di. R----- b- s-------- n- v---- R-d-a- b- s-u-a-(-) n- v-d-. ---------------------------- Rad(a) bi smučal(a) na vodi. 0
És possible llogar una taula de surf? J- m---n-----m-jadralne-d-sk-? J- m---- n---- j------- d----- J- m-ž-n n-j-m j-d-a-n- d-s-e- ------------------------------ Je možen najem jadralne deske? 0
És possible llogar l’equipament de submarinisme? J----žen n-je---otaplj-š-e-----m-? J- m---- n---- p---------- o------ J- m-ž-n n-j-m p-t-p-j-š-e o-r-m-? ---------------------------------- Je možen najem potapljaške opreme? 0
És possible llogar motos d’aigua? Je-m---- n---m -od-ih-smuč-? J- m---- n---- v----- s----- J- m-ž-n n-j-m v-d-i- s-u-i- ---------------------------- Je možen najem vodnih smuči? 0
Jo sóc principiant. S-m-š-l- -ač----- -z--et-ica-. S-- š--- z------- (----------- S-m š-l- z-č-t-i- (-a-e-n-c-)- ------------------------------ Sem šele začetnik (začetnica). 0
Sóc de nivell mitjà. S-m-sr-dnje-dober-/ d-b--. S-- s------ d---- / d----- S-m s-e-n-e d-b-r / d-b-a- -------------------------- Sem srednje dober / dobra. 0
Tinc un bon nivell. Ž--kar --b-o-----r--t-. Ž- k-- d---- m- g-- t-- Ž- k-r d-b-o m- g-e t-. ----------------------- Že kar dobro mi gre to. 0
On és el teleesquí? Kje--- -m--a-s-----čnica (se----i-a, v-ečnic-)? K-- j- s-------- ž------ (---------- v--------- K-e j- s-u-a-s-a ž-č-i-a (-e-e-n-c-, v-e-n-c-)- ----------------------------------------------- Kje je smučarska žičnica (sedežnica, vlečnica)? 0
Que has portat els esquís? P- im-- ----bo --uč-? P- i--- s s--- s----- P- i-a- s s-b- s-u-i- --------------------- Pa imaš s sabo smuči? 0
Que has portat les botes d’esquí? Pa --aš s s--o--mu-arsk--čev--e? P- i--- s s--- s-------- č------ P- i-a- s s-b- s-u-a-s-e č-v-j-? -------------------------------- Pa imaš s sabo smučarske čevlje? 0

El llenguatge de les imatges

Hi ha un refrany que diu: una imatge val més que mil paraules. Això vol dir que, moltes vegades, les imatges es comprenen més ràpidament que les paraules. Les imatges també poden transmetre millor els sentiments. És per això pel que la publicitat recorre tant sovint a les imatges. Les imatges funcionen de forma diferent al llenguatge. Ens mostren moltes coses simultàniament i en la seva totalitat. Això vol dir que la imatge sencera té un efecte determinat. Amb el llenguatge calen evidentment més paraules. Però les imatges i el llenguatge van de la mà. Per descriure un quadre necessitem el llenguatge. I viceversa: molts textos s'entenen primer gràcies a les imatges. Els lingüistes han investigat la relació entre imatge i llengua. Ara bé, s'ha de plantejar la qüestió de si les imatges no representen un llenguatge propi. Quan alguna cosa només es filma podem veure les imatges. Però el missatge de la pel·lícula no es concreta. Si les imatges fossin un llenguatge, haurien de transmetre un missatge precís. Com menys en mostra, més clar és el missatge. Un bon exemple d'això el representen els pictogrames. Els pictogrames són signes figuratius simples i precisos. Substitueixen el llenguatge verbal, són una forma de comunicació visual. Tothom coneix el pictograma corresponent a la prohibició de fumar. Es mostra una cigarreta i una ratlla diagonal que la travessa. Gràcies a la globalització les imatges tenen cada vegada més importància. Però el llenguatge de les imatges també ha de ser après. No és tan universal com molts creuen. Ja que la nostra cultura condiciona la nostra interpretació de les imatges. El que veiem depèn de múltiples factors. Així doncs, algunes persones no veuen cigarrets sinó només línies fosques.
Sabia vostè que?
El turc és una de les 40 llengües túrquiques. Està estretament relacionat amb l’àzeri. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, les quals viuen principalment a Turquia i als Balcans. Els emigrants també s’hi van emportar amb ells el turc a Europa, Amèrica i Austràlia. Es tracta d’un idioma influenciat per altres idiomes. El seu vocabulari conté varies paraules de l’àrab i el francès. Un tret molt característic del turc són els seus múltiples dialectes. Es creu que el dialecte d’Istanbul conforma les bases de la variant estàndard actual. La seva gramàtica distingeix entre sis casos. L’estructura aglutinant també és una altra particular característica del turc, el que significa que les seves función gramàticals s’expresen en sufixes. Existeix una seqüència fixa en aquests finals, però compta amb molts més. Aquest peculiar tret és el que diferència al turc de la resta de llengües indogermàniques.