Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   sl Vezniki 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [petindevetdeset]

Vezniki 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Des de quan ja no treballa? O--kd-j-o-- ve- n---ela? O- k--- o-- v-- n- d---- O- k-a- o-a v-č n- d-l-? ------------------------ Od kdaj ona več ne dela? 0
Des del seu casament? Od -jene -o-o-e? O- n---- p------ O- n-e-e p-r-k-? ---------------- Od njene poroke? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. Ja- ona -- ---- ve-,-o-k-r-se--- p-ro---a. J-- o-- n- d--- v--- o---- s- j- p-------- J-, o-a n- d-l- v-č- o-k-r s- j- p-r-č-l-. ------------------------------------------ Ja, ona ne dela več, odkar se je poročila. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. Odka--s- je por---la,--- ---a-v-č. O---- s- j- p-------- n- d--- v--- O-k-r s- j- p-r-č-l-, n- d-l- v-č- ---------------------------------- Odkar se je poročila, ne dela več. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. Odkar--- po-na--,--t---r-č-a. O---- s- p------- s-- s------ O-k-r s- p-z-a-a- s-a s-e-n-. ----------------------------- Odkar se poznata, sta srečna. 0
Des que tenen nens, surten poc. Odka- -mat- --roke,-g-es-a -oredko-a ven. O---- i---- o------ g----- p-------- v--- O-k-r i-a-a o-r-k-, g-e-t- p-r-d-o-a v-n- ----------------------------------------- Odkar imata otroke, gresta poredkoma ven. 0
Quan truca per telèfon (ella)? Kdaj t---fon--a? K--- t---------- K-a- t-l-f-n-r-? ---------------- Kdaj telefonira? 0
Durant el trajecte? M-d-v-ž-j-? M-- v------ M-d v-ž-j-? ----------- Med vožnjo? 0
Sí, tot conduint. J-, ---t-m-----------t-. J-- m----- k- v--- a---- J-, m-d-e- k- v-z- a-t-. ------------------------ Ja, medtem ko vozi avto. 0
Truca per telèfon mentre condueix. Te---on--a,--e--em ko------a-t-. T---------- m----- k- v--- a---- T-l-f-n-r-, m-d-e- k- v-z- a-t-. -------------------------------- Telefonira, medtem ko vozi avto. 0
Mira la televisió mentre planxa. G--d----levi-i-o--m-d--- k- li--. G---- t---------- m----- k- l---- G-e-a t-l-v-z-j-, m-d-e- k- l-k-. --------------------------------- Gleda televizijo, medtem ko lika. 0
Escolta la música mentre fa els deures. Pos---a -las-o, --dtem ---op--v-j---vo-e n---ge. P------ g------ m----- k- o------- s---- n------ P-s-u-a g-a-b-, m-d-e- k- o-r-v-j- s-o-e n-l-g-. ------------------------------------------------ Posluša glasbo, medtem ko opravlja svoje naloge. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. Ni- -e -----, k-dar--i--m-o-a-. N-- n- v----- k---- n---- o---- N-č n- v-d-m- k-d-r n-m-m o-a-. ------------------------------- Nič ne vidim, kadar nimam očal. 0
No entenc res quan la música està tan forta. N-č--e--az-mem--k---r j--gl-s-a--ako-g--sna. N-- n- r------- k---- j- g----- t--- g------ N-č n- r-z-m-m- k-d-r j- g-a-b- t-k- g-a-n-. -------------------------------------------- Nič ne razumem, kadar je glasba tako glasna. 0
No sento res quan tinc un refredat. N----- vo--m,-k---- i-a--nahod. N-- n- v----- k---- i--- n----- N-č n- v-h-m- k-d-r i-a- n-h-d- ------------------------------- Nič ne voham, kadar imam nahod. 0
Agafarem un taxi si plou. V--li bom---a-s-- č- bo d-ž---l-. V---- b--- t----- č- b- d-------- V-e-i b-m- t-k-i- č- b- d-ž-v-l-. --------------------------------- Vzeli bomo taksi, če bo deževalo. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Š-i-bom- -a---tov---- -o--vetu- ----a----mo--a---tu. Š-- b--- n- p-------- p- s----- č- z------- n- l---- Š-i b-m- n- p-t-v-n-e p- s-e-u- č- z-d-n-m- n- l-t-. ---------------------------------------------------- Šli bomo na potovanje po svetu, če zadenemo na lotu. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Z-č-li-bo-----s-i, -------o k--lu prišel. Z----- b--- j----- č- n- b- k---- p------ Z-č-l- b-m- j-s-i- č- n- b- k-a-u p-i-e-. ----------------------------------------- Začeli bomo jesti, če ne bo kmalu prišel. 0

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!