Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   sl Oblike modalnih glagolov za preteklost 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [oseminosemdeset]

Oblike modalnih glagolov za preteklost 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. M-j -i- se ---hot-- -g--ti-- -u-čk-. M-- s-- s- n- h---- i----- s p------ M-j s-n s- n- h-t-l i-r-t- s p-n-k-. ------------------------------------ Moj sin se ni hotel igrati s punčko. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. M-j---či------te-a-ig-at--n---m--a. M--- h-- n- h----- i----- n-------- M-j- h-i n- h-t-l- i-r-t- n-g-m-t-. ----------------------------------- Moja hči ni hotela igrati nogometa. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. Moj- --n- ----o-el--i-r--i - m--o---a--. M--- ž--- n- h----- i----- z m---- š---- M-j- ž-n- n- h-t-l- i-r-t- z m-n-j š-h-. ---------------------------------------- Moja žena ni hotela igrati z menoj šaha. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. M-j--o--o-i -i-o ho-----i-i-n---p-e-o-. M--- o----- n--- h----- i-- n- s------- M-j- o-r-c- n-s- h-t-l- i-i n- s-r-h-d- --------------------------------------- Moji otroci niso hoteli iti na sprehod. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. N-s---ot--i ---p-av----s-b-. N--- h----- p--------- s---- N-s- h-t-l- p-s-r-v-t- s-b-. ---------------------------- Niso hoteli pospraviti sobe. 0
Ells no volien anar al llit. N--- h--eli -----p-t. N--- h----- i-- s---- N-s- h-t-l- i-i s-a-. --------------------- Niso hoteli iti spat. 0
Ell no podia menjar gelats. On n----e- --st--no-e--h-s--d-l--ov. O- n- s--- j---- n------ s---------- O- n- s-e- j-s-i n-b-n-h s-a-o-e-o-. ------------------------------------ On ni smel jesti nobenih sladoledov. 0
Ell no podia menjar xocolata. O- ni -----j--t- n---ne -ok--a--. O- n- s--- j---- n----- č-------- O- n- s-e- j-s-i n-b-n- č-k-l-d-. --------------------------------- On ni smel jesti nobene čokolade. 0
Ell no podia menjar caramels. O--n--smel j--ti n-ben---bon-o--v. O- n- s--- j---- n------ b-------- O- n- s-e- j-s-i n-b-n-h b-n-o-o-. ---------------------------------- On ni smel jesti nobenih bonbonov. 0
Em podia desitjar alguna cosa. L-h-o-se- -i-ne--- z-ž---l(a). L---- s-- s- n---- z---------- L-h-o s-m s- n-k-j z-ž-l-l-a-. ------------------------------ Lahko sem si nekaj zaželel(a). 0
Em vaig poder comprar un vestit. Lahko---m-si --pi-(a)--ble--. L---- s-- s- k------- o------ L-h-o s-m s- k-p-l-a- o-l-k-. ----------------------------- Lahko sem si kupil(a) obleko. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. Lahk- se---ze---) -no ---lino. L---- s-- v------ e-- p------- L-h-o s-m v-e-(-) e-o p-a-i-o- ------------------------------ Lahko sem vzel(a) eno pralino. 0
Que podies fumar a l’avió? Al--s---me-(-- k--i-i -- --tal-? A-- s- s------ k----- n- l------ A-i s- s-e-(-) k-d-t- n- l-t-l-? -------------------------------- Ali si smel(a) kaditi na letalu? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? A-i-s--s---(-- -it- ---o v -olnišn-c-? A-- s- s------ p--- p--- v b---------- A-i s- s-e-(-) p-t- p-v- v b-l-i-n-c-? -------------------------------------- Ali si smel(a) piti pivo v bolnišnici? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? Ali -i --e--a)-i-eti v-ho-elu---s--- --a? A-- s- s------ i---- v h----- s s--- p--- A-i s- s-e-(-) i-e-i v h-t-l- s s-b- p-a- ----------------------------------------- Ali si smel(a) imeti v hotelu s sabo psa? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. M-- p--i--i--m--s--o---ci-smel- dlj- ča------a-ati-z-na-. M-- p---------- s- o----- s---- d--- č--- o------- z----- M-d p-č-t-i-a-i s- o-r-c- s-e-i d-j- č-s- o-t-j-t- z-n-j- --------------------------------------------------------- Med počitnicami so otroci smeli dlje časa ostajati zunaj. 0
Podien jugar molt de temps al pati. Sm------ se dlje-č--a ---at-----d----š--. S---- s- s- d--- č--- i----- n- d-------- S-e-i s- s- d-j- č-s- i-r-t- n- d-o-i-č-. ----------------------------------------- Smeli so se dlje časa igrati na dvorišču. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. Smeli so dlj----s- os-aj-t- p--onc-. S---- s- d--- č--- o------- p------- S-e-i s- d-j- č-s- o-t-j-t- p-k-n-i- ------------------------------------ Smeli so dlje časa ostajati pokonci. 0

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...