Manual de conversa

ca Subordinades amb que 2   »   sl Odvisni stavki z da 2

92 [noranta-dos]

Subordinades amb que 2

Subordinades amb que 2

92 [dvaindevetdeset]

Odvisni stavki z da 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
M’emprenya que ronquis. J--- m-- da -mr---. J--- m-- d- s------ J-z- m-, d- s-r-i-. ------------------- Jezi me, da smrčiš. 0
M’emprenya que beguis tanta cervesa. Je-i -----, da p-ješ-t--o -e--ko--iva. J--- m- t-- d- p---- t--- v----- p---- J-z- m- t-, d- p-j-š t-k- v-l-k- p-v-. -------------------------------------- Jezi me to, da piješ tako veliko piva. 0
M’emprenya que arribis tan tard. Je---me--da tako p--no pri-aj--. J--- m-- d- t--- p---- p-------- J-z- m-, d- t-k- p-z-o p-i-a-a-. -------------------------------- Jezi me, da tako pozno prihajaš. 0
Crec que (a ell) li feia falta un metge. M-slim, -- -o----uj- z---v--ka. M------ d- p-------- z--------- M-s-i-, d- p-t-e-u-e z-r-v-i-a- ------------------------------- Mislim, da potrebuje zdravnika. 0
Crec que és malalt. Mis--m- d- ---b--a-. M------ d- j- b----- M-s-i-, d- j- b-l-n- -------------------- Mislim, da je bolan. 0
Crec que està dormint. Mi--i-- -- zd-j-s-i. M------ d- z--- s--- M-s-i-, d- z-a- s-i- -------------------- Mislim, da zdaj spi. 0
Esperem que es casi amb la nostra filla. U-a--,-da -- bo-poroči- --na-in- hč-r--. U----- d- s- b- p------ z n----- h------ U-a-a- d- s- b- p-r-č-l z n-j-n- h-e-k-. ---------------------------------------- Upava, da se bo poročil z najino hčerko. 0
Esperem que tingui molts diners. Upa-- (-p-m-)---a im- v--ik- d-nar--. U---- (------- d- i-- v----- d------- U-a-a (-p-m-)- d- i-a v-l-k- d-n-r-a- ------------------------------------- Upava (Upamo), da ima veliko denarja. 0
Esperem que sigui milionari. Upava (Up--o-- ------m--ij-n--. U---- (------- d- j- m--------- U-a-a (-p-m-)- d- j- m-l-j-n-r- ------------------------------- Upava (Upamo), da je milijonar. 0
He sentit que la teva dona ha tingut un accident. Sl-----a- ---- -- ---imela-t---a ž-------s---o). S-------- s--- d- j- i---- t---- ž--- (--------- S-i-a-(-) s-m- d- j- i-e-a t-o-a ž-n- (-e-r-č-)- ------------------------------------------------ Slišal(a) sem, da je imela tvoja žena (nesrečo). 0
He sentit que (ella) és a l’hospital. S-i-al(-)-s--,--a--e-i-v b-ln-šni-i. S-------- s--- d- l--- v b---------- S-i-a-(-) s-m- d- l-ž- v b-l-i-n-c-. ------------------------------------ Slišal(a) sem, da leži v bolnišnici. 0
He sentit que el teu cotxe està completament destruït. S----l(------- da-j--t--j -v----o-olnom--u-----. S-------- s--- d- j- t--- a--- p-------- u------ S-i-a-(-) s-m- d- j- t-o- a-t- p-p-l-o-a u-i-e-. ------------------------------------------------ Slišal(a) sem, da je tvoj avto popolnoma uničen. 0
M’alegro que hàgiu vingut. Ve-e-i---, d- -te ---šli. V----- m-- d- s-- p------ V-s-l- m-, d- s-e p-i-l-. ------------------------- Veseli me, da ste prišli. 0
M’alegro que estigui interessat. Ves-li me,--a v-- -a-ima (---ste z-in-e---i-a---. V----- m-- d- v-- z----- (-- s-- z--------------- V-s-l- m-, d- v-s z-n-m- (-a s-e z-i-t-r-s-r-n-)- ------------------------------------------------- Veseli me, da vas zanima (da ste zainteresirani). 0
M’alegro que vulgui comprar la casa. Ve-eli m-- da--o--t- k--it--h-šo. V----- m-- d- h----- k----- h---- V-s-l- m-, d- h-č-t- k-p-t- h-š-. --------------------------------- Veseli me, da hočete kupiti hišo. 0
Em temo que l’últim autobús ja se n’ha anat. Boj-m-se, d--se j- --d--- a-tob-s-že-o---l-al. B---- s-- d- s- j- z----- a------ ž- o-------- B-j-m s-, d- s- j- z-d-j- a-t-b-s ž- o-p-l-a-. ---------------------------------------------- Bojim se, da se je zadnji avtobus že odpeljal. 0
Em temo que haurem d’agafar un taxi. B---m-s-, d- ----mo (morava)-vzeti-t-ks-. B---- s-- d- m----- (------- v---- t----- B-j-m s-, d- m-r-m- (-o-a-a- v-e-i t-k-i- ----------------------------------------- Bojim se, da moramo (morava) vzeti taksi. 0
Em temo que no porto diners. Boji---e- da ---a- --narja pri -e--. B---- s-- d- n---- d------ p-- s---- B-j-m s-, d- n-m-m d-n-r-a p-i s-b-. ------------------------------------ Bojim se, da nimam denarja pri sebi. 0

Del gest al llenguatge

Quan parlem i sentim, el nostre cervell ha de treballar bastant. Ha de processar els senyals lingüístics. Els gestos i els símbols són també senyals lingüístics. Ja existien abans del llenguatge humà. Alguns símbols s'entenen en totes les cultures. Altres han de ser apresos. No poden ser compresos per si mateixos. Gestos i símbols són processats com si fossin llengües. I es processen a la mateixa regió cerebral! Així ho han constatat nous estudis. Els investigadors van examinar a diversos individus. A aquests subjectes se'ls va fer veure diferents videoclips. Mentre estaven veient els videoclips es va mesurar la seva activitat cerebral. Els videoclips vistos per una part dels subjectes de la prova expressaven coses diferents. Ho feien mitjançant moviments, símbols i paraules. Altres grups de l'experiment van veure altres videocilps. Es tractava de vídeos sense sentit. Sense paraules, gestos ni símbols. No tenien significat. Mitjançant els mesuraments cerebrals, els científics van descobrir què es processava i on. Després van comparar l'activitat dels subjectes de la prova entre si. Tot el que tenia significat s'analitzava a la mateixa zona del cervell. El resultat d'aquest experiment és molt interessant. Ens mostra com aprèn novament un llenguatge el nostre cervell. Al principi l'ésser humà es comunicava mitjançant gestos. Més tard en va desenvolupar el llenguatge. El cervell va haver d'aprendre a processar el llenguatge com si es tractés de gestos. I evidentment és senzill actualitzar la versió antiga...