Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   sl Vezniki 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [šestindevetdeset]

Vezniki 3

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. V-tanem,---ž----za---n--b-di--a. V------- b-- k- z------ b------- V-t-n-m- b-ž k- z-z-o-i b-d-l-a- -------------------------------- Vstanem, brž ko zazvoni budilka. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Pos-an-----r----,-b-ž-ko -- mo--m --čet-----t-. P------- u------- b-- k- s- m---- z----- u----- P-s-a-e- u-r-j-n- b-ž k- s- m-r-m z-č-t- u-i-i- ----------------------------------------------- Postanem utrujen, brž ko se moram začeti učiti. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. P---e--l -o- --l-t---br------o---n----0 ---. P------- b-- d------ b-- k- d------- 6- l--- P-e-e-a- b-m d-l-t-, b-ž k- d-p-l-i- 6- l-t- -------------------------------------------- Prenehal bom delati, brž ko dopolnim 60 let. 0
Quan li trucareu? K----p----č---? K--- p--------- K-a- p-k-i-e-e- --------------- Kdaj pokličete? 0
Tan aviat com tingui temps. Tak-j------m-i--- -----t-----o-t-g- č-sa. T---- k- b-- i--- t------- p------- č---- T-k-j k- b-m i-e- t-e-u-e- p-o-t-g- č-s-. ----------------------------------------- Takoj ko bom imel trenutek prostega časa. 0
Li truca quan té temps. Po--iče,--akoj -o-bo----l n-k-- ---s-------sa. P------- t---- k- b- i--- n---- p------- č---- P-k-i-e- t-k-j k- b- i-e- n-k-j p-o-t-g- č-s-. ---------------------------------------------- Pokliče, takoj ko bo imel nekaj prostega časa. 0
Fins quan treballareu? Ka---dolgo-b-ste-dela--? K--- d---- b---- d------ K-k- d-l-o b-s-e d-l-l-? ------------------------ Kako dolgo boste delali? 0
Treballaré mentre pugui. D-l---a)---m--d-k-e----m-----l ----l-). D------- b--- d----- b-- m---- (------- D-l-l-a- b-m- d-k-e- b-m m-g-l (-o-l-)- --------------------------------------- Delal(a) bom, dokler bom mogel (mogla). 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. D---l(-) b-m---ok-e---o-----a-(a). D------- b--- d----- b-- z-------- D-l-l-a- b-m- d-k-e- b-m z-r-v-a-. ---------------------------------- Delal(a) bom, dokler bom zdrav(a). 0
Es queda al llit en comptes de treballar. On------v post--ji---am-sto-da-b----lal. O- l--- v p-------- n------ d- b- d----- O- l-ž- v p-s-e-j-, n-m-s-o d- b- d-l-l- ---------------------------------------- On leži v postelji, namesto da bi delal. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. On ---e--a---is,--a-e--o-da-bi----a-. O- b--- č------- n------ d- b- k----- O- b-r- č-s-p-s- n-m-s-o d- b- k-h-l- ------------------------------------- On bere časopis, namesto da bi kuhal. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. On-se-i-- go---l--- -ames-o-da -- še- ---ov. O- s--- v g-------- n------ d- b- š-- d----- O- s-d- v g-s-i-n-, n-m-s-o d- b- š-l d-m-v- -------------------------------------------- On sedi v gostilni, namesto da bi šel domov. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. Kolik-r--e-, -tanu-e tu. K------ v--- s------ t-- K-l-k-r v-m- s-a-u-e t-. ------------------------ Kolikor vem, stanuje tu. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. K-lik-r ---- je-nj-go-- --n----ln-. K------ v--- j- n------ ž--- b----- K-l-k-r v-m- j- n-e-o-a ž-n- b-l-a- ----------------------------------- Kolikor vem, je njegova žena bolna. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. K-liko--vem---- -n br-z--s---. K------ v--- j- o- b---------- K-l-k-r v-m- j- o- b-e-p-s-l-. ------------------------------ Kolikor vem, je on brezposeln. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Z--p--(-) s--,-d--ga-e -- bil-t-----(---a to-n-). Z-------- s--- d------ b- b-- t---- (---- t------ Z-s-a-(-) s-m- d-u-a-e b- b-l t-č-n (-i-a t-č-a-. ------------------------------------------------- Zaspal(a) sem, drugače bi bil točen (bila točna). 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Z-m--i-(a- sem av---u-, dr--ač- b- b----o-en--b-----očna-. Z--------- s-- a------- d------ b- b-- t---- (---- t------ Z-m-d-l-a- s-m a-t-b-s- d-u-a-e b- b-l t-č-n (-i-a t-č-a-. ---------------------------------------------------------- Zamudil(a) sem avtobus, drugače bi bil točen (bila točna). 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Nisem na--l (n---a)-p-t-, dru--če-b--b-l t-č-----i-- toč--). N---- n---- (------ p---- d------ b- b-- t---- (---- t------ N-s-m n-š-l (-a-l-) p-t-, d-u-a-e b- b-l t-č-n (-i-a t-č-a-. ------------------------------------------------------------ Nisem našel (našla) poti, drugače bi bil točen (bila točna). 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...