Manual de conversa

ca Els magatzems   »   sl Opravki

53 [cinquanta-tres]

Els magatzems

Els magatzems

53 [triinpetdeset]

Opravki

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Busquem una botiga d’esports. Iš--mo (i--e-a- ---ov-n--s--p-----mi-p-t--bš-----i. I----- (------- t------- s š-------- p------------- I-č-m- (-š-e-a- t-g-v-n- s š-o-t-i-i p-t-e-š-i-a-i- --------------------------------------------------- Iščemo (iščeva) trgovino s športnimi potrebščinami. 0
Busquem una carnisseria. I-če-o-(--če-a)-mes-ri--. I----- (------- m-------- I-č-m- (-š-e-a- m-s-r-j-. ------------------------- Iščemo (iščeva) mesarijo. 0
Busquem una farmàcia. I----o -i-č-v-- --k---o. I----- (------- l------- I-č-m- (-š-e-a- l-k-r-o- ------------------------ Iščemo (iščeva) lekarno. 0
És que voldríem comprar una pilota de futbol. R-d--bi na------u---i---ad---i----i-a--R-de bi-ku-i-e) n----etn----go. R--- b- n----- k----- (---- b- k------ R--- b- k------ n-------- ž---- R-d- b- n-m-e- k-p-l- (-a-a b- k-p-l-, R-d- b- k-p-l-) n-g-m-t-o ž-g-. ---------------------------------------------------------------------- Radi bi namreč kupili (Rada bi kupila, Rade bi kupile) nogometno žogo. 0
És que voldríem comprar salami. R----bi n--reč --pil- (--d- ---k--il-,--ade-b- ---i--)-sa--m-. R--- b- n----- k----- (---- b- k------ R--- b- k------ s------ R-d- b- n-m-e- k-p-l- (-a-a b- k-p-l-, R-d- b- k-p-l-) s-l-m-. -------------------------------------------------------------- Radi bi namreč kupili (Rada bi kupila, Rade bi kupile) salamo. 0
És que voldríem comprar medicaments. Ra-- b----m-e---u--li-(---a ---kup------ad- b- k--i-e) ---a--la. R--- b- n----- k----- (---- b- k------ R--- b- k------ z-------- R-d- b- n-m-e- k-p-l- (-a-a b- k-p-l-, R-d- b- k-p-l-) z-r-v-l-. ---------------------------------------------------------------- Radi bi namreč kupili (Rada bi kupila, Rade bi kupile) zdravila. 0
Busquem una botiga d’esports per comprar una pilota de futbol. I--em--(i-č-va) -rgo-----s--p--tnim- p-t-e-šč--ami---- bi k-p-l- (kupil-, k-pil-)-nogo---no ž-g-. I----- (------- t------- s š-------- p------------- d- b- k----- (------- k------ n-------- ž---- I-č-m- (-š-e-a- t-g-v-n- s š-o-t-i-i p-t-e-š-i-a-i- d- b- k-p-l- (-u-i-i- k-p-l-) n-g-m-t-o ž-g-. ------------------------------------------------------------------------------------------------- Iščemo (iščeva) trgovino s športnimi potrebščinami, da bi kupili (kupili, kupile) nogometno žogo. 0
Busquem una carnisseria per comprar salami. Iščem----š---a)----a-ij---d---i -u-----(--pile- --lamo. I----- (------- m-------- d- b- k----- (------- s------ I-č-m- (-š-e-a- m-s-r-j-, d- b- k-p-l- (-u-i-e- s-l-m-. ------------------------------------------------------- Iščemo (iščeva) mesarijo, da bi kupili (kupile) salamo. 0
Busquem una farmàcia per comprar medicaments. I-č--o-(i---------k-rno------i--u-i-----up-l------av---. I----- (------- l------- d- b- k----- (------- z-------- I-č-m- (-š-e-a- l-k-r-o- d- b- k-p-l- (-u-i-e- z-r-v-l-. -------------------------------------------------------- Iščemo (iščeva) lekarno, da bi kupili (kupile) zdravila. 0
Busco un joier. Iščem --a-arja. I---- z-------- I-č-m z-a-a-j-. --------------- Iščem zlatarja. 0
Busco una botiga de fotografia. Iščem t-go-i-- ----t--at-ria---. I---- t------- s f-------------- I-č-m t-g-v-n- s f-t-m-t-r-a-o-. -------------------------------- Iščem trgovino s fotomaterialom. 0
Busco una pastisseria. Išč-- sl-ščič-r-o. I---- s----------- I-č-m s-a-č-č-r-o- ------------------ Iščem slaščičarno. 0
És que tinc la intenció de comprar un anell. Hočem -amre- ----ti-------. H---- n----- k----- p------ H-č-m n-m-e- k-p-t- p-s-a-. --------------------------- Hočem namreč kupiti prstan. 0
És que tinc la intenció de comprar un rodet de fotos. Hoče----m-----u-i-i---lm. H---- n----- k----- f---- H-č-m n-m-e- k-p-t- f-l-. ------------------------- Hočem namreč kupiti film. 0
És que tinc la intenció de comprar un pastís. H---m ---r-č-k------t--to. H---- n----- k----- t----- H-č-m n-m-e- k-p-t- t-r-o- -------------------------- Hočem namreč kupiti torto. 0
Busco un joier per comprar un anell. I-čem -l-ta-j-- --r--- r-d--up-l -r-t--. I---- z-------- k-- b- r-- k---- p------ I-č-m z-a-a-j-, k-r b- r-d k-p-l p-s-a-. ---------------------------------------- Iščem zlatarja, ker bi rad kupil prstan. 0
Busco un fotògraf per comprar un rodet de fotos. Iš-em trgo---o----o-o-at--i---m- ----bi -ad k-pil-fil-. I---- t------- s f-------------- k-- b- r-- k---- f---- I-č-m t-g-v-n- s f-t-m-t-r-a-o-, k-r b- r-d k-p-l f-l-. ------------------------------------------------------- Iščem trgovino s fotomaterialom, ker bi rad kupil film. 0
Busco una pastisseria per comprar un pastís. I---m --a-č-čar-o,-k-r bi-ra- kupi---o---. I---- s----------- k-- b- r-- k---- t----- I-č-m s-a-č-č-r-o- k-r b- r-d k-p-l t-r-o- ------------------------------------------ Iščem slaščičarno, ker bi rad kupil torto. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi d'idioma = Canvi de personalitat

La nostra llengua ens pertany. Constitueix una part important de la nostra personalitat. Però sabem que molts individus parlen diversos idiomes. Vol dir això que aquestes persones tenen diverses personalitats? Els investigadors creuen que... sí! Quan canviem de llengua, canviem també la nostra personalitat. En altres paraules: ens comportem de manera diferent. Aquesta és la conclusió a la que han arribat científics americans. Van estudiar el comportament de dones bilingües. Aquestes dones s'havien criat en anglès i espanyol. Coneixien tots dos idiomes i cultures igualment bé. Malgrat això, o potser degut a això mateix, el seu comportament depenia de l'idioma. Quan parlaven espanyol es mostraven més segures. També se sentien bé quan al seu voltant es parlava espanyol. Però quan havien de parlar anglès, el seu comportament canviava. Es mostraven llavors una mica menys confiades i sovint també insegures. Els científics es van adonar que les dones semblaven més aïllades. L'idioma que parlem, per tant, condiciona el nostre comportament. Els investigadors no saben per què passa això. Probablement ens orientem en funció de les normes culturals. Quan parlem, pensem en la cultura que engloba un idioma. Això succeeix de manera mecànica. En altres paraules: intentem adaptar-nos a aquesta mateixa cultura. Així que ens comportem com sol ser habitual en cada cultura. Els nadius xinesos sempre són molt reservats en els experiments. Però quan parlen anglès es mostren més oberts. Potser modifiquem el nostre comportament per integrar-nos millor. Volem ser, en definitiva, com aquells amb qui ens comuniquem...
Sabia vostè que?
El bielorrús és una llengua eslava oriental. És l’idioma natiu d’uns 8 milions de persones, les quals procedeixen de Bielorrusia, però també s’hi poden trobar parlants de bielorrús a Polònia. Està estretament relacionat amb el rus i l’ucraïnès, pel que són bastant similars. Tots dos provenen d’un avantpassat comú, el Rus. Són molt poques les diferències importants que els separen. Per exemple, l’ortografia bielorrussa és estrictament fonètica. Això significa que la pronunciació de les paraules determina com s’escriuen. Aquesta característica diferencia al bielorrús de la resta de les seves llengües germanes. També compta amb moltes paraules que provenen del polonès, cosa que no succeeix amb el rus. La gramàtica bielorrussa és molt similar a la les altres llengües eslaves. Si t’agrada aquest grup lingüístic, aleshores hauries d’aprendre bielorrús.