Manual de conversa

ca gran - petit   »   sl velik – majhen

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [oseminšestdeset]

velik – majhen

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
gran i petit v-l-k-i--m-jhen v---- i- m----- v-l-k i- m-j-e- --------------- velik in majhen 0
L’elefant és gran. Slo--j--v-lik. S--- j- v----- S-o- j- v-l-k- -------------- Slon je velik. 0
El ratolí és petit. Mi--j- ---hn-. M-- j- m------ M-š j- m-j-n-. -------------- Miš je majhna. 0
fosc i clar t-me--i--sve-el t---- i- s----- t-m-n i- s-e-e- --------------- temen in svetel 0
La nit és fosca. N-č-je-t---a. N-- j- t----- N-č j- t-m-a- ------------- Noč je temna. 0
El dia és clar. D-n ---s-e-el. D-- j- s------ D-n j- s-e-e-. -------------- Dan je svetel. 0
vell i jove sta- -- --ad s--- i- m--- s-a- i- m-a- ------------ star in mlad 0
El nostre avi és molt vell. Naš-------je zel- s-a-. N-- d---- j- z--- s---- N-š d-d-k j- z-l- s-a-. ----------------------- Naš dedek je zelo star. 0
Fa 70 anys encara era jove. P-e- se-emd--eti-i---ti-je bil š- -l--. P--- s------------ l--- j- b-- š- m---- P-e- s-d-m-e-e-i-i l-t- j- b-l š- m-a-. --------------------------------------- Pred sedemdesetimi leti je bil še mlad. 0
bell i lleig le- in g-d l-- i- g-- l-p i- g-d ---------- lep in grd 0
La papallona és bonica. Met--j j--le-. M----- j- l--- M-t-l- j- l-p- -------------- Metulj je lep. 0
L’aranya és lletja. P--ek----g-d. P---- j- g--- P-j-k j- g-d- ------------- Pajek je grd. 0
gras i prim deb-- -- -uh d---- i- s-- d-b-l i- s-h ------------ debel in suh 0
Una dona de cent quilos és grassa. Že-sk--s-sto ki-am- -e-d-b---. Ž----- s s-- k----- j- d------ Ž-n-k- s s-o k-l-m- j- d-b-l-. ------------------------------ Ženska s sto kilami je debela. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. M-----s-5- (--t-e----mi--kil--i j-----. M---- s 5- (------------ k----- j- s--- M-š-i s 5- (-e-d-s-t-m-) k-l-m- j- s-h- --------------------------------------- Moški s 50 (petdesetimi) kilami je suh. 0
car i barat d-----n-po-eni d--- i- p----- d-a- i- p-c-n- -------------- drag in poceni 0
El cotxe és car. Avto--e----g. A--- j- d---- A-t- j- d-a-. ------------- Avto je drag. 0
El diari és barat. Ča--p-s -e-p---ni. Č------ j- p------ Č-s-p-s j- p-c-n-. ------------------ Časopis je poceni. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...