Manual de conversa

ca Les activitats de vacances   »   hy Vacation activities

48 [quaranta-vuit]

Les activitats de vacances

Les activitats de vacances

48 [քառասունութ]

48 [k’arrasunut’]

Vacation activities

[aktiv ardzakurd]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
És neta la platja? Լող-փ-------ր--: Լ----- մ----- է- Լ-ղ-փ- մ-ք-ւ- է- ---------------- Լողափը մաքուր է: 0
L--h-p-- -a-’u--e L------- m----- e L-g-a-’- m-k-u- e ----------------- Loghap’y mak’ur e
Ens podem banyar allà? Կ---՞ղ-են- -յնտե--լո-ալ: Կ----- ե-- ա----- լ----- Կ-ր-՞- ե-ք ա-ն-ե- լ-ղ-լ- ------------------------ Կարո՞ղ ենք այնտեղ լողալ: 0
K-r-՞-- y-nk’-a----gh ---hal K------ y---- a------ l----- K-r-՞-h y-n-’ a-n-e-h l-g-a- ---------------------------- Karo՞gh yenk’ ayntegh loghal
És perillós nedar allà? Վ---գ-վ---է ա-նտե--լողա--: Վ-------- է ա----- լ------ Վ-ա-գ-վ-ր է ա-ն-ե- լ-ղ-լ-: -------------------------- Վտանգավոր է այնտեղ լողալը: 0
V-------r-e ----e-- --gh-ly V-------- e a------ l------ V-a-g-v-r e a-n-e-h l-g-a-y --------------------------- Vtangavor e ayntegh loghaly
És possible llogar un para-sol aquí? Կա-ե--՞ է-այ-----հ--անոց---րձել: Կ------ է ա----- հ------ վ------ Կ-ր-լ-՞ է ա-ս-ե- հ-վ-ն-ց վ-ր-ե-: -------------------------------- Կարելի՞ է այստեղ հովանոց վարձել: 0
Ka----՞-e-a--tegh hov---t-’----d--l K------ e a------ h-------- v------ K-r-l-՞ e a-s-e-h h-v-n-t-’ v-r-z-l ----------------------------------- Kareli՞ e aystegh hovanots’ vardzel
És possible llogar una gandula aquí? Կարել-- է ա-ս----պ-ռ--լաթ-- վա-ձ-լ: Կ------ է ա----- պ--------- վ------ Կ-ր-լ-՞ է ա-ս-ե- պ-ռ-ե-ա-ո- վ-ր-ե-: ----------------------------------- Կարելի՞ է այստեղ պառկելաթոռ վարձել: 0
K----i--e ay-t----p-rrk-la--v-rr-v-rdzel K------ e a------ p------------- v------ K-r-l-՞ e a-s-e-h p-r-k-l-t-v-r- v-r-z-l ---------------------------------------- Kareli՞ e aystegh parrkelat’vorr vardzel
És possible llogar un vaixell aquí? Հն---վո-----այստե- ն-վա--վ--ձել: Հ-------- է ա----- ն---- վ------ Հ-ա-ա-ո-ր է ա-ս-ե- ն-վ-կ վ-ր-ե-: -------------------------------- Հնարավո՞ր է այստեղ նավակ վարձել: 0
Hna----՞r-e-a-s-eg--nava- --r---l H-------- e a------ n---- v------ H-a-a-o-r e a-s-e-h n-v-k v-r-z-l --------------------------------- Hnaravo՞r e aystegh navak vardzel
Voldria fer surf. Ես-կ-անկանայ- սեր---գո----ա-վել: Ե- կ--------- ս-------- զ------- Ե- կ-ա-կ-ն-յ- ս-ր-ի-գ-վ զ-ա-վ-լ- -------------------------------- Ես կցանկանայի սերֆինգով զբաղվել: 0
Y-s kt-’a-k---yi s--f--go--z-aghvel Y-- k----------- s-------- z------- Y-s k-s-a-k-n-y- s-r-i-g-v z-a-h-e- ----------------------------------- Yes kts’ankanayi serfingov zbaghvel
M’agradaria fer submarinisme. Ես--ց---անայի --ւզվ--: Ե- կ--------- ս------- Ե- կ-ա-կ-ն-յ- ս-ւ-վ-լ- ---------------------- Ես կցանկանայի սուզվել: 0
Y-- k-s-a--a--yi suzv-l Y-- k----------- s----- Y-s k-s-a-k-n-y- s-z-e- ----------------------- Yes kts’ankanayi suzvel
Voldria practicar esquí aquàtic. Ե--կ-անկ-նայ- ջր-դահ-----ր-վ զբա-վ--: Ե- կ--------- ջ------------- զ------- Ե- կ-ա-կ-ն-յ- ջ-ա-ա-ո-կ-ե-ո- զ-ա-վ-լ- ------------------------------------- Ես կցանկանայի ջրադահուկներով զբաղվել: 0
Y-- -ts--n--na-i jr-d--u--e--- -b--h-el Y-- k----------- j------------ z------- Y-s k-s-a-k-n-y- j-a-a-u-n-r-v z-a-h-e- --------------------------------------- Yes kts’ankanayi jradahuknerov zbaghvel
És possible llogar una taula de surf? Կ---լի՞-է--եր----ի-տ-խ-ակ-վ--ձ-լ: Կ------ է ս------- տ----- վ------ Կ-ր-լ-՞ է ս-ր-ի-գ- տ-խ-ա- վ-ր-ե-: --------------------------------- Կարելի՞ է սերֆինգի տախտակ վարձել: 0
K--el-- ---erf---- t-kht-- v-r---l K------ e s------- t------ v------ K-r-l-՞ e s-r-i-g- t-k-t-k v-r-z-l ---------------------------------- Kareli՞ e serfingi takhtak vardzel
És possible llogar l’equipament de submarinisme? Կա-ե--- ----աս-ւ-ակ- հա-ու-- վար-ե-: Կ------ է ջ--------- հ------ վ------ Կ-ր-լ-՞ է ջ-ա-ո-զ-կ- հ-գ-ւ-տ վ-ր-ե-: ------------------------------------ Կարելի՞ է ջրասուզակի հագուստ վարձել: 0
Kareli՞ --jras--ak- h--u-- ------l K------ e j-------- h----- v------ K-r-l-՞ e j-a-u-a-i h-g-s- v-r-z-l ---------------------------------- Kareli՞ e jrasuzaki hagust vardzel
És possible llogar motos d’aigua? Կար-լ-- է --ա--հո-- ---ձե-: Կ------ է ջ-------- վ------ Կ-ր-լ-՞ է ջ-ա-ա-ո-կ վ-ր-ե-: --------------------------- Կարելի՞ է ջրադահուկ վարձել: 0
K-r---՞-e-j-ada-uk-va-dz-l K------ e j------- v------ K-r-l-՞ e j-a-a-u- v-r-z-l -------------------------- Kareli՞ e jradahuk vardzel
Jo sóc principiant. Ես ---նա--ե-: Ե- ս----- ե-- Ե- ս-ս-ա- ե-: ------------- Ես սկսնակ եմ: 0
Yes --sna- yem Y-- s----- y-- Y-s s-s-a- y-m -------------- Yes sksnak yem
Sóc de nivell mitjà. Ե---ի--ն-----ի--նդունա-ո--յու-նե--ունեմ: Ե- մ---- կ---- ը----------------- ո----- Ե- մ-ջ-ն կ-ր-ի ը-դ-ւ-ա-ո-թ-ո-ն-ե- ո-ն-մ- ---------------------------------------- Ես միջին կարգի ընդունակություններ ունեմ: 0
Y---mi--n-ka-g----dun--ut’y-nn-r----m Y-- m---- k---- y--------------- u--- Y-s m-j-n k-r-i y-d-n-k-t-y-n-e- u-e- ------------------------------------- Yes mijin kargi yndunakut’yunner unem
Tinc un bon nivell. Ես-դ--լավ-գ-տ-մ: Ե- դ- լ-- գ----- Ե- դ- լ-վ գ-տ-մ- ---------------- Ես դա լավ գիտեմ: 0
Ye- d- la- -item Y-- d- l-- g---- Y-s d- l-v g-t-m ---------------- Yes da lav gitem
On és el teleesquí? Ո-տե-ղ է --հ--կ--ին-ճ--ա----ին: Ո----- է դ--------- ճ---------- Ո-տ-՞- է դ-հ-ւ-ա-ի- ճ-պ-ն-ւ-ի-: ------------------------------- Որտե՞ղ է դահուկային ճոպանուղին: 0
V---e-gh-e--ahu-ay-- -hop-nug-in V------- e d-------- c---------- V-r-e-g- e d-h-k-y-n c-o-a-u-h-n -------------------------------- Vorte՞gh e dahukayin chopanughin
Que has portat els esquís? Դ-հո-կն-րը --՞-դ-ե-: Դ--------- մ---- ե-- Դ-հ-ւ-ն-ր- մ-՞-դ ե-: -------------------- Դահուկները մո՞տդ են: 0
D-h----r- --՞-d -en D-------- m---- y-- D-h-k-e-y m-՞-d y-n ------------------- Dahuknery mo՞td yen
Que has portat les botes d’esquí? Դ-հու-------կ---ը----տդ-են: Դ------ կ-------- մ---- ե-- Դ-հ-ւ-ի կ-շ-կ-ե-ը մ-՞-դ ե-: --------------------------- Դահուկի կոշիկները մո՞տդ են: 0
Dahuk- ---h-k--r- ---t- -en D----- k--------- m---- y-- D-h-k- k-s-i-n-r- m-՞-d y-n --------------------------- Dahuki koshiknery mo՞td yen

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de les imatges

Hi ha un refrany que diu: una imatge val més que mil paraules. Això vol dir que, moltes vegades, les imatges es comprenen més ràpidament que les paraules. Les imatges també poden transmetre millor els sentiments. És per això pel que la publicitat recorre tant sovint a les imatges. Les imatges funcionen de forma diferent al llenguatge. Ens mostren moltes coses simultàniament i en la seva totalitat. Això vol dir que la imatge sencera té un efecte determinat. Amb el llenguatge calen evidentment més paraules. Però les imatges i el llenguatge van de la mà. Per descriure un quadre necessitem el llenguatge. I viceversa: molts textos s'entenen primer gràcies a les imatges. Els lingüistes han investigat la relació entre imatge i llengua. Ara bé, s'ha de plantejar la qüestió de si les imatges no representen un llenguatge propi. Quan alguna cosa només es filma podem veure les imatges. Però el missatge de la pel·lícula no es concreta. Si les imatges fossin un llenguatge, haurien de transmetre un missatge precís. Com menys en mostra, més clar és el missatge. Un bon exemple d'això el representen els pictogrames. Els pictogrames són signes figuratius simples i precisos. Substitueixen el llenguatge verbal, són una forma de comunicació visual. Tothom coneix el pictograma corresponent a la prohibició de fumar. Es mostra una cigarreta i una ratlla diagonal que la travessa. Gràcies a la globalització les imatges tenen cada vegada més importància. Però el llenguatge de les imatges també ha de ser après. No és tan universal com molts creuen. Ja que la nostra cultura condiciona la nostra interpretació de les imatges. El que veiem depèn de múltiples factors. Així doncs, algunes persones no veuen cigarrets sinó només línies fosques.
Sabia vostè que?
El turc és una de les 40 llengües túrquiques. Està estretament relacionat amb l’àzeri. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, les quals viuen principalment a Turquia i als Balcans. Els emigrants també s’hi van emportar amb ells el turc a Europa, Amèrica i Austràlia. Es tracta d’un idioma influenciat per altres idiomes. El seu vocabulari conté varies paraules de l’àrab i el francès. Un tret molt característic del turc són els seus múltiples dialectes. Es creu que el dialecte d’Istanbul conforma les bases de la variant estàndard actual. La seva gramàtica distingeix entre sis casos. L’estructura aglutinant també és una altra particular característica del turc, el que significa que les seves función gramàticals s’expresen en sufixes. Existeix una seqüència fixa en aquests finals, però compta amb molts més. Aquest peculiar tret és el que diferència al turc de la resta de llengües indogermàniques.