Manual de conversa

ca Al banc   »   sl Na banki

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [šestdeset]

Na banki

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Voldria obrir un compte. R-d(---bi --p-l-a- ----n. R----- b- o------- r----- R-d-a- b- o-p-l-a- r-č-n- ------------------------- Rad(a) bi odprl(a) račun. 0
Aquest és el meu passaport. Tu-a--j- m-------------. T---- j- m-- p---- l---- T-k-j j- m-j p-t-i l-s-. ------------------------ Tukaj je moj potni list. 0
I aquesta és la meva adreça. In--------- --j-n-sl-v. I- t---- j- m-- n------ I- t-k-j j- m-j n-s-o-. ----------------------- In tukaj je moj naslov. 0
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Ra-(a)-b---p-a-al(----e-ar--a svo- rač--. R----- b- u--------- d---- n- s--- r----- R-d-a- b- u-l-č-l-a- d-n-r n- s-o- r-č-n- ----------------------------------------- Rad(a) bi uplačal(a) denar na svoj račun. 0
Voldria treure diners del meu compte. Rad--- bi--v-g-------dena- s s--j--a r-čun-. R----- b- d--------- d---- s s------ r------ R-d-a- b- d-i-n-l-a- d-n-r s s-o-e-a r-č-n-. -------------------------------------------- Rad(a) bi dvignil(a) denar s svojega računa. 0
Voldria rebre el meu extracte de compte. P-i-el--pri---)---m -- ----s-- s--n-- -a r--unu. P----- (------- s-- p- i------ s----- n- r------ P-i-e- (-r-š-a- s-m p- i-p-s-k s-a-j- n- r-č-n-. ------------------------------------------------ Prišel (prišla) sem po izpisek stanja na računu. 0
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Ra-(a--bi --o---l(a- -ot-va--i-če-. R----- b- u--------- p-------- č--- R-d-a- b- u-o-č-l-a- p-t-v-l-i č-k- ----------------------------------- Rad(a) bi unovčil(a) potovalni ček. 0
Quant és la comissió? K-ko-v--oke-s---ro--zi-e? K--- v----- s- p--------- K-k- v-s-k- s- p-o-i-i-e- ------------------------- Kako visoke so provizije? 0
On haig de signar? K-- -oram pod------? K-- m---- p--------- K-e m-r-m p-d-i-a-i- -------------------- Kje moram podpisati? 0
Espero una transferència d’Alemanya. Pr--a---em------ilo -z---m-i-e. P--------- n------- i- N------- P-i-a-u-e- n-k-z-l- i- N-m-i-e- ------------------------------- Pričakujem nakazilo iz Nemčije. 0
Aquest és el meu número de compte. Tu-aj-j- m-j- -tevil---r--u-a. T---- j- m--- š------- r------ T-k-j j- m-j- š-e-i-k- r-č-n-. ------------------------------ Tukaj je moja številka računa. 0
Han arribat els diners? J- d-nar -r-spel? J- d---- p------- J- d-n-r p-i-p-l- ----------------- Je denar prispel? 0
Voldria canviar aquests diners. Ra- bi----enj----a ---a-. R-- b- z------- t- d----- R-d b- z-m-n-a- t- d-n-r- ------------------------- Rad bi zamenjal ta denar. 0
Necessito dòlars americans. Po-r----e- a-e--š-e----a---. P--------- a------- d------- P-t-e-u-e- a-e-i-k- d-l-r-e- ---------------------------- Potrebujem ameriške dolarje. 0
Doni’m bitllets petits, si us plau. Dajte -i- ---s--,-----ne --n-ov-e. D---- m-- p------ d----- b-------- D-j-e m-, p-o-i-, d-o-n- b-n-o-c-. ---------------------------------- Dajte mi, prosim, drobne bankovce. 0
Que hi ha un caixer automàtic? Al---e-tu-a- ---š---ba---m--? A-- j- t---- k----- b-------- A-i j- t-k-j k-k-e- b-n-o-a-? ----------------------------- Ali je tukaj kakšen bankomat? 0
Quants diners puc treure? K----- --narja ---l---- dv---e? K----- d------ s- l---- d------ K-l-k- d-n-r-a s- l-h-o d-i-n-? ------------------------------- Koliko denarja se lahko dvigne? 0
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Ka-----k--d-----k-rtice s- -- up---biti? K----- k------- k------ s- d- u--------- K-k-n- k-e-i-n- k-r-i-e s- d- u-o-a-i-i- ---------------------------------------- Kakšne kreditne kartice se da uporabiti? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...