Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   sl za nekaj prositi

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

74 [štiriinsedemdeset]

za nekaj prositi

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? A-i mi---h-- pos-rižete---se? Ali mi lahko postrižete lase? A-i m- l-h-o p-s-r-ž-t- l-s-? ----------------------------- Ali mi lahko postrižete lase? 0
No gaire curt, si us plau. Ne--r---- ---k-at-o, -rosim. Ne preveč na kratko, prosim. N- p-e-e- n- k-a-k-, p-o-i-. ---------------------------- Ne preveč na kratko, prosim. 0
Una mica més curt, si us plau. Š- m--o -o-- n----at--- p-os-m. Še malo bolj na kratko, prosim. Š- m-l- b-l- n- k-a-k-, p-o-i-. ------------------------------- Še malo bolj na kratko, prosim. 0
Em podríeu revelar les fotos? Al- la--o-r--v-je-e ---sl---? Ali lahko razvijete te slike? A-i l-h-o r-z-i-e-e t- s-i-e- ----------------------------- Ali lahko razvijete te slike? 0
Les fotos són en el CD. F--ogr-f-j---o-na--D--u. Fotografije so na CD-ju. F-t-g-a-i-e s- n- C---u- ------------------------ Fotografije so na CD-ju. 0
Les fotos són a la càmera. Fo-o-r----e-so - -p-ratu. Fotografije so v aparatu. F-t-g-a-i-e s- v a-a-a-u- ------------------------- Fotografije so v aparatu. 0
Em podríeu reparar el rellotge? A-i l-hko --pra--te---o? Ali lahko popravite uro? A-i l-h-o p-p-a-i-e u-o- ------------------------ Ali lahko popravite uro? 0
El vidre s’ha trencat. Stek-o--- --č-no. Steklo je počeno. S-e-l- j- p-č-n-. ----------------- Steklo je počeno. 0
La bateria està descarregada. Bat-ri-a je p-a-na. Baterija je prazna. B-t-r-j- j- p-a-n-. ------------------- Baterija je prazna. 0
Em podríeu planxar la camisa? A-- lah-- z--ka-- sr--co? Ali lahko zlikate srajco? A-i l-h-o z-i-a-e s-a-c-? ------------------------- Ali lahko zlikate srajco? 0
Em podríeu netejar els pantalons? Ali --hk- --i-tit- --a--? Ali lahko očistite hlače? A-i l-h-o o-i-t-t- h-a-e- ------------------------- Ali lahko očistite hlače? 0
Em podríeu arreglar les sabates? Ali l-hko--o-r---t---ev-j-? Ali lahko popravite čevlje? A-i l-h-o p-p-a-i-e č-v-j-? --------------------------- Ali lahko popravite čevlje? 0
Em podria donar foc? M- --h-o-daste -----? Mi lahko daste ogenj? M- l-h-o d-s-e o-e-j- --------------------- Mi lahko daste ogenj? 0
Que teniu llumins o un encenedor? I-a-- ----a-i-e a-i ---galn--? Imate vžigalice ali vžigalnik? I-a-e v-i-a-i-e a-i v-i-a-n-k- ------------------------------ Imate vžigalice ali vžigalnik? 0
Que teniu un cendrer? I---e--a--en-pepe-ni-? Imate kakšen pepelnik? I-a-e k-k-e- p-p-l-i-? ---------------------- Imate kakšen pepelnik? 0
Fuma puros vostè? Kad-t- c----e? Kadite cigare? K-d-t- c-g-r-? -------------- Kadite cigare? 0
Fuma cigarrets vostè? K--it-------et-? Kadite cigarete? K-d-t- c-g-r-t-? ---------------- Kadite cigarete? 0
Fuma amb pipa vostè? K---te---p-? Kadite pipo? K-d-t- p-p-? ------------ Kadite pipo? 0

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...