Manual de conversa

ca Passat 1   »   sl Preteklost 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [enainosemdeset]

Preteklost 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
escriure pi-ati p----- p-s-t- ------ pisati 0
Ell va escriure una carta. O- ------isal -i-mo. O- j- n------ p----- O- j- n-p-s-l p-s-o- -------------------- On je napisal pismo. 0
I ella va escriure una postal. In o-a j--n-p--------z-----i-o. I- o-- j- n------- r----------- I- o-a j- n-p-s-l- r-z-l-d-i-o- ------------------------------- In ona je napisala razglednico. 0
llegir br-ti b---- b-a-i ----- brati 0
Ell llegia una revista. O- je --al---v-jo. O- j- b--- r------ O- j- b-a- r-v-j-. ------------------ On je bral revijo. 0
I ella llegia un llibre. In o-a ---br-l--k---g-. I- o-- j- b---- k------ I- o-a j- b-a-a k-j-g-. ----------------------- In ona je brala knjigo. 0
prendre / agafar v-e-i v---- v-e-i ----- vzeti 0
Ell va prendre un cigarret. V--l--e e-o c-gar-t-. V--- j- e-- c-------- V-e- j- e-o c-g-r-t-. --------------------- Vzel je eno cigareto. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Vze-a j- en k---e- -o-o-a--. V---- j- e- k----- č-------- V-e-a j- e- k-š-e- č-k-l-d-. ---------------------------- Vzela je en košček čokolade. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. O- -e -i--ne-ve-t----a----z-es--. O- j- b-- n------- o-- p- z------ O- j- b-l n-z-e-t- o-a p- z-e-t-. --------------------------------- On je bil nezvest, ona pa zvesta. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. On--e bi- len- -n---a m-rlji--. O- j- b-- l--- o-- p- m-------- O- j- b-l l-n- o-a p- m-r-j-v-. ------------------------------- On je bil len, ona pa marljiva. 0
Ell era pobre, però ella era rica. On-je --- -e-en- o-- -a--o--t-. O- j- b-- r----- o-- p- b------ O- j- b-l r-v-n- o-a p- b-g-t-. ------------------------------- On je bil reven, ona pa bogata. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. O- -i--me----narja- p-- p- -o---ve. O- n- i--- d------- p-- p- d------- O- n- i-e- d-n-r-a- p-č p- d-l-o-e- ----------------------------------- On ni imel denarja, pač pa dolgove. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. O- -i -m-l --eče, --- p- --o-o. O- n- i--- s----- p-- p- s----- O- n- i-e- s-e-e- p-č p- s-o-o- ------------------------------- On ni imel sreče, pač pa smolo. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. O---i-b-l -----e-, p-č -a j- bi- n-uspe--n. O- n- b-- u------- p-- p- j- b-- n--------- O- n- b-l u-p-š-n- p-č p- j- b-l n-u-p-š-n- ------------------------------------------- On ni bil uspešen, pač pa je bil neuspešen. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. On--i -il---dov-lje---pač-p- -e--i-----ad-volje-. O- n- b-- z---------- p-- p- j- b-- n------------ O- n- b-l z-d-v-l-e-, p-č p- j- b-l n-z-d-v-l-e-. ------------------------------------------------- On ni bil zadovoljen, pač pa je bil nezadovoljen. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. On n- b-- sr-č--- pač pa--e--il-----e-en. O- n- b-- s------ p-- p- j- b-- n-------- O- n- b-l s-e-e-, p-č p- j- b-l n-s-e-e-. ----------------------------------------- On ni bil srečen, pač pa je bil nesrečen. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. On--i-bi- simp-t--en,-pač-pa--e -i---n-i-a--čen. O- n- b-- s---------- p-- p- j- b-- a----------- O- n- b-l s-m-a-i-e-, p-č p- j- b-l a-t-p-t-č-n- ------------------------------------------------ On ni bil simpatičen, pač pa je bil antipatičen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...