Manual de conversa

ca Les activitats de vacances   »   ti ተግባራት ዕርፍቲ

48 [quaranta-vuit]

Les activitats de vacances

Les activitats de vacances

48 [ኣርብዓን ሸሞንተን]

48 [aribi‘ani shemoniteni]

ተግባራት ዕርፍቲ

[tegibarati ‘irifitī]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
És neta la platja? እ---ም------ ጽ-- ድ-? እቲ ገምገም ባሕሪ ጽሩይ ድዩ? እ- ገ-ገ- ባ-ሪ ጽ-ይ ድ-? ------------------- እቲ ገምገም ባሕሪ ጽሩይ ድዩ? 0
i-- ge-ig-m- -a--i-ī---’--uyi d--u? itī gemigemi bah-irī ts’iruyi diyu? i-ī g-m-g-m- b-h-i-ī t-’-r-y- d-y-? ----------------------------------- itī gemigemi baḥirī ts’iruyi diyu?
Ens podem banyar allà? ኣ-ኡ -ትሕምብ----እ- -? ኣብኡ ክትሕምብስ ትኽእል ዶ? ኣ-ኡ ክ-ሕ-ብ- ት-እ- ዶ- ------------------ ኣብኡ ክትሕምብስ ትኽእል ዶ? 0
abi’u -----̣--ibisi t--̱i-ili -o? abi’u kitih-imibisi tih-i’ili do? a-i-u k-t-h-i-i-i-i t-h-i-i-i d-? --------------------------------- abi’u kitiḥimibisi tiẖi’ili do?
És perillós nedar allà? ኣብ------ስ--ደ-ኛ ዲዩ ኣብኡ ምሕንባስ ሓደገኛ ዲዩ ኣ-ኡ ም-ን-ስ ሓ-ገ- ዲ- ----------------- ኣብኡ ምሕንባስ ሓደገኛ ዲዩ 0
a--’u m-ḥ--iba------d-ge--- d--u abi’u mih-inibasi h-adegenya dīyu a-i-u m-h-i-i-a-i h-a-e-e-y- d-y- --------------------------------- abi’u miḥinibasi ḥadegenya dīyu
És possible llogar un para-sol aquí? ኣብዚ ሓደ ጽላ--ጸሓይ---ል-ሕ-ት-እል -? ኣብዚ ሓደ ጽላል ጸሓይ ክትልቃሕ ትኽእል ዶ? ኣ-ዚ ሓ- ጽ-ል ጸ-ይ ክ-ል-ሕ ት-እ- ዶ- ---------------------------- ኣብዚ ሓደ ጽላል ጸሓይ ክትልቃሕ ትኽእል ዶ? 0
ab-z---̣a---t-’--a-i -s’---a-- -itilik’-h-- t-h---i-i-do? abizī h-ade ts’ilali ts’eh-ayi kitilik’ah-i tih-i’ili do? a-i-ī h-a-e t-’-l-l- t-’-h-a-i k-t-l-k-a-̣- t-h-i-i-i d-? --------------------------------------------------------- abizī ḥade ts’ilali ts’eḥayi kitilik’aḥi tiẖi’ili do?
És possible llogar una gandula aquí? ኣብዚ -ን-ር-ክትል---ትኽ-ል--? ኣብዚ መንበር ክትልቃሕ ትኽእል ዶ? ኣ-ዚ መ-በ- ክ-ል-ሕ ት-እ- ዶ- ---------------------- ኣብዚ መንበር ክትልቃሕ ትኽእል ዶ? 0
ab--ī-m--ib--i-k--ilik--h-------i’i---d-? abizī meniberi kitilik’ah-i tih-i’ili do? a-i-ī m-n-b-r- k-t-l-k-a-̣- t-h-i-i-i d-? ----------------------------------------- abizī meniberi kitilik’aḥi tiẖi’ili do?
És possible llogar un vaixell aquí? ኣ-- ሓደ--ልባ--ትልቃሕ-ት--- - ? ኣብዚ ሓደ ጃልባ ክትልቃሕ ትኽእል ዶ ? ኣ-ዚ ሓ- ጃ-ባ ክ-ል-ሕ ት-እ- ዶ ? ------------------------- ኣብዚ ሓደ ጃልባ ክትልቃሕ ትኽእል ዶ ? 0
a-i-- h-a---j--ib- ----l--’a-̣----ẖ-’----d--? abizī h-ade jaliba kitilik’ah-i tih-i’ili do ? a-i-ī h-a-e j-l-b- k-t-l-k-a-̣- t-h-i-i-i d- ? ---------------------------------------------- abizī ḥade jaliba kitilik’aḥi tiẖi’ili do ?
Voldria fer surf. ”-ር-----ነት ስ-ርት--- -ይ -ማዕ--) ክኸ---ደ-የ። ”ሰርፍ”(ዓይነት ስፖርት ኣብ ማይ ብማዕበል) ክኸይድ ደልየ። ”-ር-”-ዓ-ነ- ስ-ር- ኣ- ማ- ብ-ዕ-ል- ክ-ይ- ደ-የ- -------------------------------------- ”ሰርፍ”(ዓይነት ስፖርት ኣብ ማይ ብማዕበል) ክኸይድ ደልየ። 0
”se--f-----y---ti s-p--iti-a-- mayi b--a‘ib------iẖeyi---d-l---። ”serifi”(‘ayineti siporiti abi mayi bima‘ibeli) kih-eyidi deliye። ”-e-i-i-(-a-i-e-i s-p-r-t- a-i m-y- b-m-‘-b-l-) k-h-e-i-i d-l-y-። ----------------------------------------------------------------- ”serifi”(‘ayineti siporiti abi mayi bima‘ibeli) kiẖeyidi deliye።
M’agradaria fer submarinisme. ኣ---ብ -ሽጢ -ይ-ክጠ---ደ-የ ኣነ ኣብ ወሽጢ ማይ ክጠልቕ ደልየ ኣ- ኣ- ወ-ጢ ማ- ክ-ል- ደ-የ --------------------- ኣነ ኣብ ወሽጢ ማይ ክጠልቕ ደልየ 0
ane--bi -e-hit----ayi---t-eli--’i-del--e ane abi weshit’ī mayi kit’elik-’i deliye a-e a-i w-s-i-’- m-y- k-t-e-i-̱-i d-l-y- ---------------------------------------- ane abi weshit’ī mayi kit’eliḵ’i deliye
Voldria practicar esquí aquàtic. ኣነ ቫሳ-- ---ድ ---። ኣነ ቫሳ-ሺ ክኸይድ ደልየ። ኣ- ቫ--- ክ-ይ- ደ-የ- ----------------- ኣነ ቫሳ-ሺ ክኸይድ ደልየ። 0
a-- va-a--hī-kiẖe-----del-y-። ane vasa-shī kih-eyidi deliye። a-e v-s---h- k-h-e-i-i d-l-y-። ------------------------------ ane vasa-shī kiẖeyidi deliye።
És possible llogar una taula de surf? ኣ-ዚ--ሰ-ፍ--ርድ“ ክ-ኻረ-ትኽእ---? ኣብዚ „ሰርፍ ቦርድ“ ክትኻረ ትኽእል ዶ? ኣ-ዚ „-ር- ቦ-ድ- ክ-ኻ- ት-እ- ዶ- -------------------------- ኣብዚ „ሰርፍ ቦርድ“ ክትኻረ ትኽእል ዶ? 0
abi-----eri-- b-ri-i- -it-h-ar--ti-̱-’-li -o? abizī „serifi boridi“ kitih-are tih-i’ili do? a-i-ī „-e-i-i b-r-d-“ k-t-h-a-e t-h-i-i-i d-? --------------------------------------------- abizī „serifi boridi“ kitiẖare tiẖi’ili do?
És possible llogar l’equipament de submarinisme? ኣብ---- ም--ሊ -ዳ-ቲ--------እል--? ኣብዚ ናይ ምጥሓሊ ክዳውቲ ክትኻረ ትኽእል ዶ? ኣ-ዚ ና- ም-ሓ- ክ-ው- ክ-ኻ- ት-እ- ዶ- ----------------------------- ኣብዚ ናይ ምጥሓሊ ክዳውቲ ክትኻረ ትኽእል ዶ? 0
a-i-- n-y--mit--ḥ--ī-k-d-witī-ki-i----- t--̱i’il--do? abizī nayi mit’ih-alī kidawitī kitih-are tih-i’ili do? a-i-ī n-y- m-t-i-̣-l- k-d-w-t- k-t-h-a-e t-h-i-i-i d-? ------------------------------------------------------ abizī nayi mit’iḥalī kidawitī kitiẖare tiẖi’ili do?
És possible llogar motos d’aigua? ናይ-ቫ--ሺ -ው- ክ-ኻ--ትኽእ- -? ናይ ቫሳ-ሺ ናውቲ ክትኻረ ትኽእል ዶ? ና- ቫ--- ና-ቲ ክ-ኻ- ት-እ- ዶ- ------------------------ ናይ ቫሳ-ሺ ናውቲ ክትኻረ ትኽእል ዶ? 0
nayi----a--hī -a--tī-ki-i-̱ar-----̱i---i d-? nayi vasa-shī nawitī kitih-are tih-i’ili do? n-y- v-s---h- n-w-t- k-t-h-a-e t-h-i-i-i d-? -------------------------------------------- nayi vasa-shī nawitī kitiẖare tiẖi’ili do?
Jo sóc principiant. ኣ-------ሪ -የ። ኣነ ጌና ጀማሪ እየ። ኣ- ጌ- ጀ-ሪ እ-። ------------- ኣነ ጌና ጀማሪ እየ። 0
a-e gēna--em------e። ane gēna jemarī iye። a-e g-n- j-m-r- i-e- -------------------- ane gēna jemarī iye።
Sóc de nivell mitjà. ኣ--ማ--ላይ ክ--ት-ኣ--። ኣነ ማእከላይ ክእለት ኣሎኒ። ኣ- ማ-ከ-ይ ክ-ለ- ኣ-ኒ- ------------------ ኣነ ማእከላይ ክእለት ኣሎኒ። 0
a-e-m-----l-----i’-l----al-nī። ane ma’ikelayi ki’ileti alonī። a-e m-’-k-l-y- k-’-l-t- a-o-ī- ------------------------------ ane ma’ikelayi ki’ileti alonī።
Tinc un bon nivell. ኣ- -ዛ--- ---ጦ----። ኣነ ብዛዕብኡ ኣፍልጦ ኣሎኒ። ኣ- ብ-ዕ-ኡ ኣ-ል- ኣ-ኒ- ------------------ ኣነ ብዛዕብኡ ኣፍልጦ ኣሎኒ። 0
a-e ---a------ ---lit’o----nī። ane biza‘ibi’u afilit’o alonī። a-e b-z-‘-b-’- a-i-i-’- a-o-ī- ------------------------------ ane biza‘ibi’u afilit’o alonī።
On és el teleesquí? ስኪ ሊ-- -በይ -ሎ? ስኪ ሊፍት ኣበይ ኣሎ? ስ- ሊ-ት ኣ-ይ ኣ-? -------------- ስኪ ሊፍት ኣበይ ኣሎ? 0
s--ī----it- a-e-i alo? sikī līfiti abeyi alo? s-k- l-f-t- a-e-i a-o- ---------------------- sikī līfiti abeyi alo?
Que has portat els esquís? ስ---ሎ--ዶ ስኪ ኣሎካ ዶ ስ- ኣ-ካ ዶ -------- ስኪ ኣሎካ ዶ 0
si-ī a---a--o sikī aloka do s-k- a-o-a d- ------------- sikī aloka do
Que has portat les botes d’esquí? ና - -ረ- --- ጫ--ተ-ሊ- ዶ? ና ይ በረድ መኼዲ ጫማ ተማሊካ ዶ? ና ይ በ-ድ መ-ዲ ጫ- ተ-ሊ- ዶ- ---------------------- ና ይ በረድ መኼዲ ጫማ ተማሊካ ዶ? 0
na-y- -e-ed--m-ẖē----h’a-a --mal-k--d-? na yi beredi meh-ēdī ch’ama temalīka do? n- y- b-r-d- m-h-ē-ī c-’-m- t-m-l-k- d-? ---------------------------------------- na yi beredi meẖēdī ch’ama temalīka do?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de les imatges

Hi ha un refrany que diu: una imatge val més que mil paraules. Això vol dir que, moltes vegades, les imatges es comprenen més ràpidament que les paraules. Les imatges també poden transmetre millor els sentiments. És per això pel que la publicitat recorre tant sovint a les imatges. Les imatges funcionen de forma diferent al llenguatge. Ens mostren moltes coses simultàniament i en la seva totalitat. Això vol dir que la imatge sencera té un efecte determinat. Amb el llenguatge calen evidentment més paraules. Però les imatges i el llenguatge van de la mà. Per descriure un quadre necessitem el llenguatge. I viceversa: molts textos s'entenen primer gràcies a les imatges. Els lingüistes han investigat la relació entre imatge i llengua. Ara bé, s'ha de plantejar la qüestió de si les imatges no representen un llenguatge propi. Quan alguna cosa només es filma podem veure les imatges. Però el missatge de la pel·lícula no es concreta. Si les imatges fossin un llenguatge, haurien de transmetre un missatge precís. Com menys en mostra, més clar és el missatge. Un bon exemple d'això el representen els pictogrames. Els pictogrames són signes figuratius simples i precisos. Substitueixen el llenguatge verbal, són una forma de comunicació visual. Tothom coneix el pictograma corresponent a la prohibició de fumar. Es mostra una cigarreta i una ratlla diagonal que la travessa. Gràcies a la globalització les imatges tenen cada vegada més importància. Però el llenguatge de les imatges també ha de ser après. No és tan universal com molts creuen. Ja que la nostra cultura condiciona la nostra interpretació de les imatges. El que veiem depèn de múltiples factors. Així doncs, algunes persones no veuen cigarrets sinó només línies fosques.
Sabia vostè que?
El turc és una de les 40 llengües túrquiques. Està estretament relacionat amb l’àzeri. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, les quals viuen principalment a Turquia i als Balcans. Els emigrants també s’hi van emportar amb ells el turc a Europa, Amèrica i Austràlia. Es tracta d’un idioma influenciat per altres idiomes. El seu vocabulari conté varies paraules de l’àrab i el francès. Un tret molt característic del turc són els seus múltiples dialectes. Es creu que el dialecte d’Istanbul conforma les bases de la variant estàndard actual. La seva gramàtica distingeix entre sis casos. L’estructura aglutinant també és una altra particular característica del turc, el que significa que les seves función gramàticals s’expresen en sufixes. Existeix una seqüència fixa en aquests finals, però compta amb molts més. Aquest peculiar tret és el que diferència al turc de la resta de llengües indogermàniques.