Manual de conversa

ca Treballar   »   sl Na delu

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [petinpetdeset]

Na delu

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
De què treballa vostè? S-čim s----klicn--u---rjate? S č-- s- p------- u--------- S č-m s- p-k-i-n- u-v-r-a-e- ---------------------------- S čim se poklicno ukvarjate? 0
El meu marit és metge. M-j-mo--j- p----k-i-- --ravnik. M-- m-- j- p- p------ z-------- M-j m-ž j- p- p-k-i-u z-r-v-i-. ------------------------------- Moj mož je po poklicu zdravnik. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Ja--de------t-m-dici--ka se-t-a s polov---i---el--n-- č-so-. J-- d---- k-- m--------- s----- s p--------- d------- č----- J-z d-l-m k-t m-d-c-n-k- s-s-r- s p-l-v-č-i- d-l-v-i- č-s-m- ------------------------------------------------------------ Jaz delam kot medicinska sestra s polovičnim delovnim časom. 0
Aviat ens jubilarem. Km-l---ov---l----p----. K---- b--- š-- v p----- K-a-u b-v- š-a v p-k-j- ----------------------- Kmalu bova šla v pokoj. 0
Però els impostos són alts. Amp---da-ki ----i---i. A---- d---- s- v------ A-p-k d-v-i s- v-s-k-. ---------------------- Ampak davki so visoki. 0
I l’assegurança de salut és cara. I----r-v--v--- --v-ro----e-----ra--. I- z---------- z---------- j- d----- I- z-r-v-t-e-o z-v-r-v-n-e j- d-a-o- ------------------------------------ In zdravstveno zavarovanje je drago. 0
Què vols fer de gran? K-- -- rad(-) n---- p-st----)? K-- b- r----- n---- p--------- K-j b- r-d-a- n-k-č p-s-a-(-)- ------------------------------ Kaj bi rad(a) nekoč postal(a)? 0
M’agradaria ser enginyer. R-d(-) -i -ost-l--- inž-n-r. R----- b- p-------- i------- R-d-a- b- p-s-a-(-) i-ž-n-r- ---------------------------- Rad(a) bi postal(a) inženir. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Ho--- --u-i-a-- na uni-----. H---- š-------- n- u-------- H-č-m š-u-i-a-i n- u-i-e-z-. ---------------------------- Hočem študirati na univerzi. 0
Sóc un becari / una becària. S-m --ipr-vnik. S-- p---------- S-m p-i-r-v-i-. --------------- Sem pripravnik. 0
No guanyo gaire. Ne -as-už-m --l--o. N- z------- v------ N- z-s-u-i- v-l-k-. ------------------- Ne zaslužim veliko. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Op-a--j-m -----a--iš-v----t--i--. O-------- p------------ v t------ O-r-v-j-m p-i-r-v-i-t-o v t-j-n-. --------------------------------- Opravljam pripravništvo v tujini. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. T------o--š--. T- j- m-- š--- T- j- m-j š-f- -------------- To je moj šef. 0
Tinc bons companys de feina. I--- --ij--ne k-l-g-. I--- p------- k------ I-a- p-i-e-n- k-l-g-. --------------------- Imam prijetne kolege. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Opo-d-e -r--o ---no - --n-o. O------ g---- v---- v m----- O-o-d-e g-e-o v-d-o v m-n-o- ---------------------------- Opoldne gremo vedno v menzo. 0
Estic buscant feina. I--em slu--o. I---- s------ I-č-m s-u-b-. ------------- Iščem službo. 0
Estic desocupat des de fa un any. E-----to---- -- --e-po-el-(a). E-- l--- s-- ž- b------------- E-o l-t- s-m ž- b-e-p-s-l-(-)- ------------------------------ Eno leto sem že brezposeln(a). 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. V--e- deže-- je ----eč-br-z--s-lni-. V t-- d----- j- p----- b------------ V t-j d-ž-l- j- p-e-e- b-e-p-s-l-i-. ------------------------------------ V tej deželi je preveč brezposelnih. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?