Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   sv Fråga – förfluten tid 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [åttiosex]

Fråga – förfluten tid 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Quina corbata has portat? Vi-k-n s-ip- h--e-du-p- -ig? V----- s---- h--- d- p- d--- V-l-e- s-i-s h-d- d- p- d-g- ---------------------------- Vilken slips hade du på dig? 0
Quin cotxe has comprat? V---en-b-l har-d- kö--? V----- b-- h-- d- k---- V-l-e- b-l h-r d- k-p-? ----------------------- Vilken bil har du köpt? 0
A quin diari t’has abonat? V----n--i-ning-h-r-du-p-enu-e-e--t--å? V----- t------ h-- d- p----------- p-- V-l-e- t-d-i-g h-r d- p-e-u-e-e-a- p-? -------------------------------------- Vilken tidning har du prenumererat på? 0
Qui ha vist? V-m-h-- ---s---? V-- h-- d- s---- V-m h-r d- s-t-? ---------------- Vem har du sett? 0
Amb qui s’ha trobat? Ve----r--u----f---? V-- h-- d- t------- V-m h-r d- t-ä-f-t- ------------------- Vem har du träffat? 0
Qui ha reconegut? Ve---ar-du --n- --en? V-- h-- d- k--- i---- V-m h-r d- k-n- i-e-? --------------------- Vem har du känt igen? 0
Quan s’ha llevat? När-ha---- g-------? N-- h-- n- g--- u--- N-r h-r n- g-t- u-p- -------------------- När har ni gått upp? 0
Quan ha començat? N-r---r--i -örja-? N-- h-- n- b------ N-r h-r n- b-r-a-? ------------------ När har ni börjat? 0
Quan ha acabat? Nä- -ar-ni ----a-? N-- h-- n- s------ N-r h-r n- s-u-a-? ------------------ När har ni slutat? 0
Per què s’ha despertat? V-rf---h----- v-k---? V----- h-- n- v------ V-r-ö- h-r n- v-k-a-? --------------------- Varför har ni vaknat? 0
Per què s’ha fet mestre? Var--r-b-----i l-r-r-? V----- b--- n- l------ V-r-ö- b-e- n- l-r-r-? ---------------------- Varför blev ni lärare? 0
Per què ha agafat un taxi? Va-f-------n---a--t e- ---i? V----- h-- n- t---- e- t---- V-r-ö- h-r n- t-g-t e- t-x-? ---------------------------- Varför har ni tagit en taxi? 0
D’on ha vingut? V--t-komm----- -f-å-? V--- k----- n- i----- V-r- k-m-e- n- i-r-n- --------------------- Vart kommer ni ifrån? 0
On ha anat? Va-t--ar n-----t? V--- h-- n- g---- V-r- h-r n- g-t-? ----------------- Vart har ni gått? 0
On ha estat? V-r --- ------i-? V-- h-- n- v----- V-r h-r n- v-r-t- ----------------- Var har ni varit? 0
Qui has ajudat? Vem-h------hj---t? V-- h-- d- h------ V-m h-r d- h-ä-p-? ------------------ Vem har du hjälpt? 0
A qui has escrit? V-m har d- skr-vi-----l? V-- h-- d- s------ t---- V-m h-r d- s-r-v-t t-l-? ------------------------ Vem har du skrivit till? 0
A qui has respost? Ve--ha-----sva-at? V-- h-- d- s------ V-m h-r d- s-a-a-? ------------------ Vem har du svarat? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...