Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   eo Demandoj – Is-tempo 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [okdek ses]

Demandoj – Is-tempo 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Quina corbata has portat? K-u- -r----o--vi-su--avis? K--- k------- v- s-------- K-u- k-a-a-o- v- s-r-a-i-? -------------------------- Kiun kravaton vi surhavis? 0
Quin cotxe has comprat? K-un a--on-v---ĉe-i-? K--- a---- v- a------ K-u- a-t-n v- a-e-i-? --------------------- Kiun aŭton vi aĉetis? 0
A quin diari t’has abonat? Kiun -a---on -i aboni-? K--- g------ v- a------ K-u- g-z-t-n v- a-o-i-? ----------------------- Kiun gazeton vi abonis? 0
Qui ha vist? Ki-n--i v-d-s? K--- v- v----- K-u- v- v-d-s- -------------- Kiun vi vidis? 0
Amb qui s’ha trobat? Kiu---i re---nt--? K--- v- r--------- K-u- v- r-n-o-t-s- ------------------ Kiun vi renkontis? 0
Qui ha reconegut? K-u- -i-r---nis? K--- v- r------- K-u- v- r-k-n-s- ---------------- Kiun vi rekonis? 0
Quan s’ha llevat? K-am-v- -l--t--i-? K--- v- e--------- K-a- v- e-l-t-ĝ-s- ------------------ Kiam vi ellitiĝis? 0
Quan ha començat? K--- vi ko----i-? K--- v- k-------- K-a- v- k-m-n-i-? ----------------- Kiam vi komencis? 0
Quan ha acabat? K--m-vi f----? K--- v- f----- K-a- v- f-n-s- -------------- Kiam vi finis? 0
Per què s’ha despertat? K--l--i vek--is? K--- v- v------- K-a- v- v-k-ĝ-s- ---------------- Kial vi vekiĝis? 0
Per què s’ha fet mestre? Kia---i-iĝ-s i-st--is--? K--- v- i--- i---------- K-a- v- i-i- i-s-r-i-t-? ------------------------ Kial vi iĝis instruisto? 0
Per què ha agafat un taxi? K--l ---p---is--aks-o-? K--- v- p----- t------- K-a- v- p-e-i- t-k-i-n- ----------------------- Kial vi prenis taksion? 0
D’on ha vingut? D----e v--venis? D- k-- v- v----- D- k-e v- v-n-s- ---------------- De kie vi venis? 0
On ha anat? Ki-- v--i-i-? K--- v- i---- K-e- v- i-i-? ------------- Kien vi iris? 0
On ha estat? Ki- -- es--s? K-- v- e----- K-e v- e-t-s- ------------- Kie vi estis? 0
Qui has ajudat? A- ki- v- he-p-s? A- k-- v- h------ A- k-u v- h-l-i-? ----------------- Al kiu vi helpis? 0
A qui has escrit? Al kiu v--s-r--i-? A- k-- v- s------- A- k-u v- s-r-b-s- ------------------ Al kiu vi skribis? 0
A qui has respost? Al-----v--re-p-nd--? A- k-- v- r--------- A- k-u v- r-s-o-d-s- -------------------- Al kiu vi respondis? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...