Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   sv Förfluten tid av modala hjälpverb 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [åttioåtta]

Förfluten tid av modala hjälpverb 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. M-n -on v---- in-----k---e- -o-kan. M-- s-- v---- i--- l--- m-- d------ M-n s-n v-l-e i-t- l-k- m-d d-c-a-. ----------------------------------- Min son ville inte leka med dockan. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. M-----tt-- -ill--in-e ---la -otb-ll. M-- d----- v---- i--- s---- f------- M-n d-t-e- v-l-e i-t- s-e-a f-t-o-l- ------------------------------------ Min dotter ville inte spela fotboll. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. M-n f-u----le--nt--s---a--c---- m-d-m-g. M-- f-- v---- i--- s---- s----- m-- m--- M-n f-u v-l-e i-t- s-e-a s-h-c- m-d m-g- ---------------------------------------- Min fru ville inte spela schack med mig. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. M-na bar- v-l-e---t- -a e--pr-m---d. M--- b--- v---- i--- t- e- p-------- M-n- b-r- v-l-e i-t- t- e- p-o-e-a-. ------------------------------------ Mina barn ville inte ta en promenad. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. De-v-ll--int- --äda -u-met. D- v---- i--- s---- r------ D- v-l-e i-t- s-ä-a r-m-e-. --------------------------- De ville inte städa rummet. 0
Ells no volien anar al llit. De v---e --te ---i-sä--. D- v---- i--- g- i s---- D- v-l-e i-t- g- i s-n-. ------------------------ De ville inte gå i säng. 0
Ell no podia menjar gelats. Han-fi-k---te ä-a gla-s. H-- f--- i--- ä-- g----- H-n f-c- i-t- ä-a g-a-s- ------------------------ Han fick inte äta glass. 0
Ell no podia menjar xocolata. Han---c---n-- ät--c-o-l--. H-- f--- i--- ä-- c------- H-n f-c- i-t- ä-a c-o-l-d- -------------------------- Han fick inte äta choklad. 0
Ell no podia menjar caramels. Han -----inte ät--god-s. H-- f--- i--- ä-- g----- H-n f-c- i-t- ä-a g-d-s- ------------------------ Han fick inte äta godis. 0
Em podia desitjar alguna cosa. Ja--fick----k------n-got. J-- f--- ö---- m-- n----- J-g f-c- ö-s-a m-g n-g-t- ------------------------- Jag fick önska mig något. 0
Em vaig poder comprar un vestit. Jag-f-ck k-pa m-- -n--länn--g. J-- f--- k--- m-- e- k-------- J-g f-c- k-p- m-g e- k-ä-n-n-. ------------------------------ Jag fick köpa mig en klänning. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. Ja- f-ck ta-e---r-lin. J-- f--- t- e- p------ J-g f-c- t- e- p-a-i-. ---------------------- Jag fick ta en pralin. 0
Que podies fumar a l’avió? Fic--du -öka-i -l-gpl--et? F--- d- r--- i f---------- F-c- d- r-k- i f-y-p-a-e-? -------------------------- Fick du röka i flygplanet? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? F----du -ri-k--öl--- -jukh---t? F--- d- d----- ö- p- s--------- F-c- d- d-i-k- ö- p- s-u-h-s-t- ------------------------------- Fick du dricka öl på sjukhuset? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? Fic---- ta -e- h---en--- -o-e---t? F--- d- t- m-- h----- p- h-------- F-c- d- t- m-d h-n-e- p- h-t-l-e-? ---------------------------------- Fick du ta med hunden på hotellet? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. P- ---ma-love- f--k---r--n-v-r---t----n-e. P- s---------- f--- b----- v--- u-- l----- P- s-m-a-l-v-t f-c- b-r-e- v-r- u-e l-n-e- ------------------------------------------ På sommarlovet fick barnen vara ute länge. 0
Podien jugar molt de temps al pati. De fi---l-ka -ä-g--p--går---. D- f--- l--- l---- p- g------ D- f-c- l-k- l-n-e p- g-r-e-. ----------------------------- De fick leka länge på gården. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. De--i-k s---n---ppe---nge. D- f--- s----- u--- l----- D- f-c- s-a-n- u-p- l-n-e- -------------------------- De fick stanna uppe länge. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...