Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   sv Adjektiv 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sjuttionio]

Adjektiv 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Porto un vestit blau. J---ha- -n b-- --ä-n-n- p- -ig. J-- h-- e- b-- k------- p- m--- J-g h-r e- b-å k-ä-n-n- p- m-g- ------------------------------- Jag har en blå klänning på mig. 0
Porto un vestit vermell. J---ha- en -öd--lä--in- -å-mig. J-- h-- e- r-- k------- p- m--- J-g h-r e- r-d k-ä-n-n- p- m-g- ------------------------------- Jag har en röd klänning på mig. 0
Porto un vestit verd. J-g--a--e- -r-- k-än---g p--mig. J-- h-- e- g--- k------- p- m--- J-g h-r e- g-ö- k-ä-n-n- p- m-g- -------------------------------- Jag har en grön klänning på mig. 0
Compro una bossa negra. Ja- -öp---e- ----- -ä-k-. J-- k---- e- s---- v----- J-g k-p-r e- s-a-t v-s-a- ------------------------- Jag köper en svart väska. 0
Compro una bossa marró. Jag -öper e------ -äsk-. J-- k---- e- b--- v----- J-g k-p-r e- b-u- v-s-a- ------------------------ Jag köper en brun väska. 0
Compro una bossa blanca. Jag--öpe- ---v-t v-s-a. J-- k---- e- v-- v----- J-g k-p-r e- v-t v-s-a- ----------------------- Jag köper en vit väska. 0
Necessito un cotxe nou. J-g beh-v-r--n n--bi-. J-- b------ e- n- b--- J-g b-h-v-r e- n- b-l- ---------------------- Jag behöver en ny bil. 0
Necessito un cotxe ràpid. Ja- -ehö-er----s-abb--i-. J-- b------ e- s---- b--- J-g b-h-v-r e- s-a-b b-l- ------------------------- Jag behöver en snabb bil. 0
Necessito un cotxe còmode. J-- --h--er en-----ä---il. J-- b------ e- b----- b--- J-g b-h-v-r e- b-k-ä- b-l- -------------------------- Jag behöver en bekväm bil. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. D-r-uppe--o--e- gammal -am. D-- u--- b-- e- g----- d--- D-r u-p- b-r e- g-m-a- d-m- --------------------------- Där uppe bor en gammal dam. 0
A dalt hi viu una dona grassa. D-- up-------e- ---c- ---. D-- u--- b-- e- t---- d--- D-r u-p- b-r e- t-o-k d-m- -------------------------- Där uppe bor en tjock dam. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Dä---er- bo---n ---iken-da-. D-- n--- b-- e- n------ d--- D-r n-r- b-r e- n-f-k-n d-m- ---------------------------- Där nere bor en nyfiken dam. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. V--a-----er v-r ---vl-----änni--o-. V--- g----- v-- t------- m--------- V-r- g-s-e- v-r t-e-l-g- m-n-i-k-r- ----------------------------------- Våra gäster var trevliga människor. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Vå-a--äs-er-var--r--g- -än-i----. V--- g----- v-- a----- m--------- V-r- g-s-e- v-r a-t-g- m-n-i-k-r- --------------------------------- Våra gäster var artiga människor. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. V------s-er --r-intres-a-t- -ä--isko-. V--- g----- v-- i---------- m--------- V-r- g-s-e- v-r i-t-e-s-n-a m-n-i-k-r- -------------------------------------- Våra gäster var intressanta människor. 0
Tinc uns fills encantadors. J-g--a- -n--l---ar-. J-- h-- s----- b---- J-g h-r s-ä-l- b-r-. -------------------- Jag har snälla barn. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Me- -å---gr--nar-h-r el-k- ba--. M-- v--- g------ h-- e---- b---- M-n v-r- g-a-n-r h-r e-a-a b-r-. -------------------------------- Men våra grannar har elaka barn. 0
Que es porten bé els seus fills? Är ----bar--v-l-p-fost-a--? Ä- e-- b--- v-------------- Ä- e-a b-r- v-l-p-f-s-r-d-? --------------------------- Är era barn väluppfostrade? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...