Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sv vilja ha något

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sjuttio]

vilja ha något

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? V--l -- r-ka? V--- n- r---- V-l- n- r-k-? ------------- Vill ni röka? 0
Que li agradaria ballar a vostè? V-l- ---d---a? V--- n- d----- V-l- n- d-n-a- -------------- Vill ni dansa? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Vill n--gå-ut --h --? V--- n- g- u- o-- g-- V-l- n- g- u- o-h g-? --------------------- Vill ni gå ut och gå? 0
M’agradaria fumar. Jag -k-l----ilj- --k-. J-- s----- v---- r---- J-g s-u-l- v-l-a r-k-. ---------------------- Jag skulle vilja röka. 0
Voldries un cigarret? Vill-du--a en-ciga----? V--- d- h- e- c-------- V-l- d- h- e- c-g-r-t-? ----------------------- Vill du ha en cigarett? 0
(Ell) voldria foc. Ha--vil------l-. H-- v--- h- e--- H-n v-l- h- e-d- ---------------- Han vill ha eld. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Jag-sku-l--vi--a-ha-någo- -t--dr-c-a. J-- s----- v---- h- n---- a-- d------ J-g s-u-l- v-l-a h- n-g-t a-t d-i-k-. ------------------------------------- Jag skulle vilja ha något att dricka. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. J---sk--le -ilj---ta nå-o-. J-- s----- v---- ä-- n----- J-g s-u-l- v-l-a ä-a n-g-t- --------------------------- Jag skulle vilja äta något. 0
M’agradaria descansar una mica. Jag-sk-ll- ----a----a mig li--. J-- s----- v---- v--- m-- l---- J-g s-u-l- v-l-a v-l- m-g l-t-. ------------------------------- Jag skulle vilja vila mig lite. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. J----k-ll--v-l-a-f-----er -åg-t. J-- s----- v---- f---- e- n----- J-g s-u-l- v-l-a f-å-a e- n-g-t- -------------------------------- Jag skulle vilja fråga er något. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. J-g --ul---v---- ---er ---n-g--. J-- s----- v---- b- e- o- n----- J-g s-u-l- v-l-a b- e- o- n-g-t- -------------------------------- Jag skulle vilja be er om något. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ja- -k-lle----ja --uda--n-er-------o-. J-- s----- v---- b---- i- e- p- n----- J-g s-u-l- v-l-a b-u-a i- e- p- n-g-t- -------------------------------------- Jag skulle vilja bjuda in er på något. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Vad----l ni-h-? V-- v--- n- h-- V-d v-l- n- h-? --------------- Vad vill ni ha? 0
Voldria un cafè? Vi-- n---- -n --ff-? V--- n- h- e- k----- V-l- n- h- e- k-f-e- -------------------- Vill ni ha en kaffe? 0
O preferiria un te? El--- -k-l-- ni--e-----vil----a--n-t-? E---- s----- n- h----- v---- h- e- t-- E-l-r s-u-l- n- h-l-r- v-l-a h- e- t-? -------------------------------------- Eller skulle ni hellre vilja ha en te? 0
Ens agradaria anar a casa. V--sk-lle -il-- --a ---. V- s----- v---- å-- h--- V- s-u-l- v-l-a å-a h-m- ------------------------ Vi skulle vilja åka hem. 0
Voleu un taxi? Vi-l ni h- -----x-? V--- n- h- e- t---- V-l- n- h- e- t-x-? ------------------- Vill ni ha en taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. D- -i-- ri--a. D- v--- r----- D- v-l- r-n-a- -------------- De vill ringa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...