Manual de conversa

ca Passat 2   »   sv Förfluten tid 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [åttiotvå]

Förfluten tid 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Va- d- t------ a-- r---- p- e- a-------? Var du tvungen att ringa på en ambulans? 0
Havies de trucar al metge? Va- d- t------ a-- r---- e---- e- l-----? Var du tvungen att ringa efter en läkare? 0
Havies de trucar a la policia? Va- d- t------ a-- r---- p- p------? Var du tvungen att ringa på polisen? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Ha- n- t------------? J-- h--- d-- n---. Har ni telefonnumret? Jag hade det nyss. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Ha- n- a-------? J-- h--- d-- n---. Har ni adressen? Jag hade den nyss. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Ha- n- s----------? J-- h--- d-- n---. Har ni stadskartan? Jag hade den nyss. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Ko- h-- p--------? H-- k---- i--- v--- p-------. Kom han punktligt? Han kunde inte vara punktlig. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Hi----- h-- v----? H-- k---- i--- h---- v----. Hittade han vägen? Han kunde inte hitta vägen. 0
T’entenia? No em podia entendre. Fö----- h-- d--? H-- k---- i--- f----- m--. Förstod han dig? Han kunde inte förstå mig. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Va---- k---- d- i--- v--- p-------? Varför kunde du inte vara punktlig? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Va---- k---- d- i--- h---- v----? Varför kunde du inte hitta vägen? 0
Per què no el podies entendre? Va---- k---- d- i--- f----- h----? Varför kunde du inte förstå honom? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Ja- k---- i--- k---- p--------- e------- d-- i--- g--- n---- b---. Jag kunde inte komma punktligt, eftersom det inte gick någon buss. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Ja- k---- i--- h---- v----- e------- j-- i--- h--- n---- s---------. Jag kunde inte hitta vägen, eftersom jag inte hade någon stadskarta. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Ja- k---- i--- f----- h----- e------- m------ v-- s- h-------. Jag kunde inte förstå honom, eftersom musiken var så högljudd. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Ja- v-- t------ a-- t- e- t---. Jag var tvungen att ta en taxi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Ja- v-- t------ a-- k--- e- s---------. Jag var tvungen att köpa en stadskarta. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Ja- v-- t------ a-- s----- a- r-----. Jag var tvungen att stänga av radion. 0

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!