Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   sv Lära känna

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tre]

Lära känna

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Hola! He-! Hej! H-j- ---- Hej! 0
Bon dia! G-- d--! God dag! G-d d-g- -------- God dag! 0
Com va? H----tå- --- t-ll? Hur står det till? H-r s-å- d-t t-l-? ------------------ Hur står det till? 0
Que és d’Europa vostè? Kom-er--i -r-n Eur---? Kommer ni från Europa? K-m-e- n- f-å- E-r-p-? ---------------------- Kommer ni från Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? Komm-r-ni -----Ame-ik-? Kommer ni från Amerika? K-m-e- n- f-å- A-e-i-a- ----------------------- Kommer ni från Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? Ko-m-r-n- frå--As--n? Kommer ni från Asien? K-m-e- n- f-å- A-i-n- --------------------- Kommer ni från Asien? 0
En quin hotel s’allotja vostè? På v-l-e--h--ell-b-r n-? På vilket hotell bor ni? P- v-l-e- h-t-l- b-r n-? ------------------------ På vilket hotell bor ni? 0
Quant fa que és aquí? H-r-länge--ar-n- -ari- h--? Hur länge har ni varit här? H-r l-n-e h-r n- v-r-t h-r- --------------------------- Hur länge har ni varit här? 0
Fins quan es quedarà? Hur -äng--st---ar -i? Hur länge stannar ni? H-r l-n-e s-a-n-r n-? --------------------- Hur länge stannar ni? 0
Li agrada la seva estada aquí? T--v-----bra-här? Trivs ni bra här? T-i-s n- b-a h-r- ----------------- Trivs ni bra här? 0
Que fa vacances aquí? Ä- -i s--e-te--h--? Är ni semester här? Ä- n- s-m-s-e- h-r- ------------------- Är ni semester här? 0
Visiti’m! K-m-oc- h---a p----- n-go--gån-! Kom och hälsa på mig någon gång! K-m o-h h-l-a p- m-g n-g-n g-n-! -------------------------------- Kom och hälsa på mig någon gång! 0
Aquesta és la meva adreça. H-r ä-------d-e-s. Här är min adress. H-r ä- m-n a-r-s-. ------------------ Här är min adress. 0
Ens veiem demà? S-s -- i-o-gon? Ses vi imorgon? S-s v- i-o-g-n- --------------- Ses vi imorgon? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. T-v-r-, ja--h-r--nn-t--------. Tyvärr, jag har annat för mig. T-v-r-, j-g h-r a-n-t f-r m-g- ------------------------------ Tyvärr, jag har annat för mig. 0
Adéu! He- -å! Hej då! H-j d-! ------- Hej då! 0
A reveure! A-jö! Adjö! A-j-! ----- Adjö! 0
Fins aviat! V----s s---t! Vi ses snart! V- s-s s-a-t- ------------- Vi ses snart! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!