Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   he ‫שאלות – עבר 2‬

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

‫86 [שמונים ושש]‬

86 [shmonim w\'shesh]

‫שאלות – עבר 2‬

[she'elot – avar 2]

català hebreu Engegar Més
Quina corbata has portat? ‫א--- ע---- ע---?‬ ‫איזו עניבה ענבת?‬ 0
e--- a----- a-----? ey-- a----- a-----? eyzo anivah anavta? e-z- a-i-a- a-a-t-? ------------------?
Quin cotxe has comprat? ‫א--- מ----- ק---?‬ ‫איזו מכונית קנית?‬ 0
e--- m------- q-----/q----? ey-- m------- q-----/q----? eyzo mekhonit qanita/qanit? e-z- m-k-o-i- q-n-t-/q-n-t? --------------------/-----?
A quin diari t’has abonat? ‫ל---- ע---- ע--- מ----?‬ ‫לאיזה עיתון עשית מינוי?‬ 0
l-'e---- i--- a-----/a---- m----? le------ i--- a-----/a---- m----? le'eyzeh iton assita/assit minuy? l-'e-z-h i-o- a-s-t-/a-s-t m-n-y? --'-----------------/-----------?
Qui ha vist? ‫א- מ- ר---?‬ ‫את מי ראית?‬ 0
e- m- r-'i--/r-'i-? et m- r-----/r----? et mi ra'ita/ra'it? e- m- r-'i-a/r-'i-? --------'---/--'--?
Amb qui s’ha trobat? ‫ע- מ- נ----?‬ ‫עם מי נפגשת?‬ 0
i- m- n--------/n-------? im m- n--------/n-------? im mi nifgashta/nifgasht? i- m- n-f-a-h-a/n-f-a-h-? ---------------/--------?
Qui ha reconegut? ‫א- מ- ה---?‬ ‫את מי הכרת?‬ 0
e- m- h-----/h----? et m- h-----/h----? et mi hikrta/hikrt? e- m- h-k-t-/h-k-t? ------------/-----?
Quan s’ha llevat? ‫מ-- ק--?‬ ‫מתי קמת?‬ 0
m---- q----/q---? ma--- q----/q---? matay qamta/qamt? m-t-y q-m-a/q-m-? -----------/----?
Quan ha començat? ‫מ-- ה----?‬ ‫מתי התחלת?‬ 0
m---- h-------/h------? ma--- h-------/h------? matay hitxalta/hitxalt? m-t-y h-t-a-t-/h-t-a-t? --------------/-------?
Quan ha acabat? ‫מ-- ה----?‬ ‫מתי הפסקת?‬ 0
m---- h-------/h------? ma--- h-------/h------? matay hifsaqta/hifsaqt? m-t-y h-f-a-t-/h-f-a-t? --------------/-------?
Per què s’ha despertat? ‫מ--- ק--?‬ ‫מדוע קמת?‬ 0
m---'a q----/q---? ma---- q----/q---? madu'a qamta/qamt? m-d-'a q-m-a/q-m-? ----'-------/----?
Per què s’ha fet mestre? ‫מ--- ה--- ל---- מ---?‬ ‫מדוע הפכת להיות מורה?‬ 0
m---'a h-------/h------ l----- m----/m----? ma---- h-------/h------ l----- m----/m----? madu'a hafakhta/hafakht lihiot moreh/morah? m-d-'a h-f-k-t-/h-f-k-t l-h-o- m-r-h/m-r-h? ----'----------/--------------------/-----?
Per què ha agafat un taxi? ‫מ--- ל--- מ----?‬ ‫מדוע לקחת מונית?‬ 0
m---'a l------/l----- m----? ma---- l------/l----- m----? madu'a laqaxta/laqaxt monit? m-d-'a l-q-x-a/l-q-x- m-n-t? ----'---------/------------?
D’on ha vingut? ‫מ---- ה---?‬ ‫מהיכן הגעת?‬ 0
m-------- h---'t-/h---'t? me------- h------/h-----? meheykhan higa'ta/higa't? m-h-y-h-n h-g-'t-/h-g-'t? --------------'--/----'-?
On ha anat? ‫ל---- ה---?‬ ‫להיכן הלכת?‬ 0
l-------- h-------/h------? le------- h-------/h------? leheykhan halakhta/halakht? l-h-y-h-n h-l-k-t-/h-l-k-t? ------------------/-------?
On ha estat? ‫ה--- ה---?‬ ‫היכן היית?‬ 0
h------ h----/h---? he----- h----/h---? heykhan haita/hait? h-y-h-n h-i-a/h-i-? -------------/----?
Qui has ajudat? ‫ל-- ע---?‬ ‫למי עזרת?‬ 0
l--- a-----/a----? le-- a-----/a----? lemi azarta/azart? l-m- a-a-t-/a-a-t? -----------/-----?
A qui has escrit? ‫ל-- כ---?‬ ‫למי כתבת?‬ 0
l--- k------/k-----? le-- k------/k-----? lemi katavta/katavt? l-m- k-t-v-a/k-t-v-? ------------/------?
A qui has respost? ‫ל-- ע---?‬ ‫למי ענית?‬ 0
l--- a----/a---? le-- a----/a---? lemi anita/anit? l-m- a-i-a/a-i-? ----------/----?

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...