Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   sr Питати – прошлост 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [осамдесет и шест]

86 [osamdeset i šest]

Питати – прошлост 2

[Pitati – prošlost 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Quina corbata has portat? Ко-- к--вату--- н--и-----ос-ла? К--- к------ с- н---- / н------ К-ј- к-а-а-у с- н-с-о / н-с-л-? ------------------------------- Коју кравату си носио / носила? 0
Koju -rav--u si---sio ----s-l-? K--- k------ s- n---- / n------ K-j- k-a-a-u s- n-s-o / n-s-l-? ------------------------------- Koju kravatu si nosio / nosila?
Quin cotxe has comprat? К-ји----о-си---пи-----у---а? К--- а--- с- к---- / к------ К-ј- а-т- с- к-п-о / к-п-л-? ---------------------------- Који ауто си купио / купила? 0
K-ji-au-o-si -u--o-- k-p-l-? K--- a--- s- k---- / k------ K-j- a-t- s- k-p-o / k-p-l-? ---------------------------- Koji auto si kupio / kupila?
A quin diari t’has abonat? На ко-- нов-н--си --етп--ћ-н --п---п-аће--? Н- к--- н----- с- п--------- / п----------- Н- к-ј- н-в-н- с- п-е-п-а-е- / п-е-п-а-е-а- ------------------------------------------- На које новине си претплаћен / претплаћена? 0
N- -oj--n----e s--pr-t--a-́-n-/ p-e-------na? N- k--- n----- s- p---------- / p------------ N- k-j- n-v-n- s- p-e-p-a-́-n / p-e-p-a-́-n-? --------------------------------------------- Na koje novine si pretplaćen / pretplaćena?
Qui ha vist? Ког- с-е--идели? К--- с-- в------ К-г- с-е в-д-л-? ---------------- Кога сте видели? 0
K-ga-s-- v-deli? K--- s-- v------ K-g- s-e v-d-l-? ---------------- Koga ste videli?
Amb qui s’ha trobat? Ко-а с-- ср-ли? К--- с-- с----- К-г- с-е с-е-и- --------------- Кога сте срели? 0
Kog------s---i? K--- s-- s----- K-g- s-e s-e-i- --------------- Koga ste sreli?
Qui ha reconegut? К--а ст- -----знали? К--- с-- п---------- К-г- с-е п-е-о-н-л-? -------------------- Кога сте препознали? 0
K-ga-ste-prep--na-i? K--- s-- p---------- K-g- s-e p-e-o-n-l-? -------------------- Koga ste prepoznali?
Quan s’ha llevat? Ка-а --е ---али? К--- с-- у------ К-д- с-е у-т-л-? ---------------- Када сте устали? 0
K-da s-- --ta--? K--- s-- u------ K-d- s-e u-t-l-? ---------------- Kada ste ustali?
Quan ha començat? Ка---------чел-? К--- с-- п------ К-д- с-е п-ч-л-? ---------------- Када сте почели? 0
K--a-s---po-e--? K--- s-- p------ K-d- s-e p-č-l-? ---------------- Kada ste počeli?
Quan ha acabat? К----с-- пре-т-ли? К--- с-- п-------- К-д- с-е п-е-т-л-? ------------------ Када сте престали? 0
K--a st--p-e-t-l-? K--- s-- p-------- K-d- s-e p-e-t-l-? ------------------ Kada ste prestali?
Per què s’ha despertat? Заш-о сте -е--р-бу-или? З---- с-- с- п--------- З-ш-о с-е с- п-о-у-и-и- ----------------------- Зашто сте се пробудили? 0
Z--t--ste----p--b-d-l-? Z---- s-- s- p--------- Z-š-o s-e s- p-o-u-i-i- ----------------------- Zašto ste se probudili?
Per què s’ha fet mestre? З--т----е -о-т-л- у--тељ? З---- с-- п------ у------ З-ш-о с-е п-с-а-и у-и-е-? ------------------------- Зашто сте постали учитељ? 0
Za-t- -te ----ali--č-te--? Z---- s-- p------ u------- Z-š-o s-e p-s-a-i u-i-e-j- -------------------------- Zašto ste postali učitelj?
Per què ha agafat un taxi? Заш-о-ст- -з-л---а---? З---- с-- у---- т----- З-ш-о с-е у-е-и т-к-и- ---------------------- Зашто сте узели такси? 0
Za-to -te-u--l--t-k--? Z---- s-- u---- t----- Z-š-o s-e u-e-i t-k-i- ---------------------- Zašto ste uzeli taksi?
D’on ha vingut? О-ак-е --- -----? О----- с-- д----- О-а-л- с-е д-ш-и- ----------------- Одакле сте дошли? 0
Od-k----te d-šli? O----- s-- d----- O-a-l- s-e d-š-i- ----------------- Odakle ste došli?
On ha anat? Гд----е и-ли? Г-- с-- и---- Г-е с-е и-л-? ------------- Где сте ишли? 0
G-- ----išli? G-- s-- i---- G-e s-e i-l-? ------------- Gde ste išli?
On ha estat? Гд- ----би-и? Г-- с-- б---- Г-е с-е б-л-? ------------- Где сте били? 0
Gde -te-b--i? G-- s-- b---- G-e s-e b-l-? ------------- Gde ste bili?
Qui has ajudat? К-м--с--по-ога----пом-гл-? К--- с- п------ / п------- К-м- с- п-м-г-о / п-м-г-а- -------------------------- Коме си помогао / помогла? 0
Ko---si po--ga--/-po-----? K--- s- p------ / p------- K-m- s- p-m-g-o / p-m-g-a- -------------------------- Kome si pomogao / pomogla?
A qui has escrit? К-ме -и-пи-ао /-------? К--- с- п---- / п------ К-м- с- п-с-о / п-с-л-? ----------------------- Коме си писао / писала? 0
K--e-si--is---/ p--a-a? K--- s- p---- / p------ K-m- s- p-s-o / p-s-l-? ----------------------- Kome si pisao / pisala?
A qui has respost? К----си--д--вор-о---од--во--ла? К--- с- о-------- / о---------- К-м- с- о-г-в-р-о / о-г-в-р-л-? ------------------------------- Коме си одговорио / одговорила? 0
Ko-- s--o-gov-r-----od-o-ori--? K--- s- o-------- / o---------- K-m- s- o-g-v-r-o / o-g-v-r-l-? ------------------------------- Kome si odgovorio / odgovorila?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...