Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   sv Bisatser med att 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [nittioett]

Bisatser med att 1

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Väd--- b-i---anske-b-t--e-i-orgon. V----- b--- k----- b----- i------- V-d-e- b-i- k-n-k- b-t-r- i-o-g-n- ---------------------------------- Vädret blir kanske bättre imorgon. 0
Com ho sap? H-- -et n- d-t ? H-- v-- n- d-- ? H-r v-t n- d-t ? ---------------- Hur vet ni det ? 0
Espero que serà millor. J-- ho---s, --t de--bl-r-b--tre. J-- h------ a-- d-- b--- b------ J-g h-p-a-, a-t d-t b-i- b-t-r-. -------------------------------- Jag hoppas, att det blir bättre. 0
Segur que vindrà (ell). Han---m-er -l--eles-s--ert. H-- k----- a------- s------ H-n k-m-e- a-l-e-e- s-k-r-. --------------------------- Han kommer alldeles säkert. 0
És segur? Är de----k-rt? Ä- d-- s------ Ä- d-t s-k-r-? -------------- Är det säkert? 0
Sé que vindrà. J-g---t,--t--h-- --m-er. J-- v--- a-- h-- k------ J-g v-t- a-t h-n k-m-e-. ------------------------ Jag vet, att han kommer. 0
Segur que trucarà. Ha- -in-er -ä----. H-- r----- s------ H-n r-n-e- s-k-r-. ------------------ Han ringer säkert. 0
De debò? V---li-en? V--------- V-r-l-g-n- ---------- Verkligen? 0
Crec que trucarà. Jag --or, a-t -an ----er. J-- t---- a-- h-- r------ J-g t-o-, a-t h-n r-n-e-. ------------------------- Jag tror, att han ringer. 0
El vi probablement és vell. V-net är--äk--- gamm--t. V---- ä- s----- g------- V-n-t ä- s-k-r- g-m-a-t- ------------------------ Vinet är säkert gammalt. 0
N’està segur? Ve- -- d-t s-ker-? V-- n- d-- s------ V-t n- d-t s-k-r-? ------------------ Vet ni det säkert? 0
Suposo que és vell. Ja---ntar- --t-d-t-är gam-a--. J-- a----- a-- d-- ä- g------- J-g a-t-r- a-t d-t ä- g-m-a-t- ------------------------------ Jag antar, att det är gammalt. 0
El nostre cap és ben plantat. Vå- -h-- -e- -r- -t. V-- c--- s-- b-- u-- V-r c-e- s-r b-a u-. -------------------- Vår chef ser bra ut. 0
Vol dir? T--ke--n-? T----- n-- T-c-e- n-? ---------- Tycker ni? 0
Fins i tot em sembla molt guapo. Ja- t----- --ll-o-h --d- -t- -an ser-my---t --a-ut. J-- t----- t--- o-- m--- a-- h-- s-- m----- b-- u-- J-g t-c-e- t-l- o-h m-d- a-t h-n s-r m-c-e- b-a u-. --------------------------------------------------- Jag tycker till och med, att han ser mycket bra ut. 0
El cap segur que té una xicota. C--------- sä--------v-nn-na. C----- h-- s----- e- v------- C-e-e- h-r s-k-r- e- v-n-i-a- ----------------------------- Chefen har säkert en vännina. 0
Ho creu de debò? T-o- n- -------kligen? T--- n- d-- v--------- T-o- n- d-t v-r-l-g-n- ---------------------- Tror ni det verkligen? 0
És ben possible que tingui una xicota. D-- ---myc-et--öjl---,-att h---h-- en v--inna. D-- ä- m----- m------- a-- h-- h-- e- v------- D-t ä- m-c-e- m-j-i-t- a-t h-n h-r e- v-n-n-a- ---------------------------------------------- Det är mycket möjligt, att han har en väninna. 0

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!