Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   el Ερωτήσεις – παρελθοντικός 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [ογδόντα έξι]

86 [ogdónta éxi]

Ερωτήσεις – παρελθοντικός 2

[Erōtḗseis – parelthontikós 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Quina corbata has portat? Π--α-----ά-α φό-εσ--; Π--- γ------ φ------- Π-ι- γ-α-ά-α φ-ρ-σ-ς- --------------------- Ποια γραβάτα φόρεσες; 0
P-i--gra-á------rese-? P--- g------ p-------- P-i- g-a-á-a p-ó-e-e-? ---------------------- Poia grabáta phóreses?
Quin cotxe has comprat? Ποι----το---------ό-α-ε-; Π--- α--------- α-------- Π-ι- α-τ-κ-ν-τ- α-ό-α-ε-; ------------------------- Ποιο αυτοκίνητο αγόρασες; 0
Poi- a-t--í-ēto -gór-se-? P--- a--------- a-------- P-i- a-t-k-n-t- a-ó-a-e-? ------------------------- Poio autokínēto agórases?
A quin diari t’has abonat? Σ- ποιά εφημ-ρίδα έγ---ς--υνδρ-μητής; Σ- π--- ε-------- έ----- σ----------- Σ- π-ι- ε-η-ε-ί-α έ-ι-ε- σ-ν-ρ-μ-τ-ς- ------------------------------------- Σε ποιά εφημερίδα έγινες συνδρομητής; 0
S- ---- ephēm-r-d---gine------ro-ēt--? S- p--- e--------- é----- s----------- S- p-i- e-h-m-r-d- é-i-e- s-n-r-m-t-s- -------------------------------------- Se poiá ephēmerída égines syndromētḗs?
Qui ha vist? Ποι-----δ-τε; Π---- ε------ Π-ι-ν ε-δ-τ-; ------------- Ποιον είδατε; 0
P-io- e-da--? P---- e------ P-i-n e-d-t-? ------------- Poion eídate?
Amb qui s’ha trobat? Π-ιο---υναντ-σ-τε; Π---- σ----------- Π-ι-ν σ-ν-ν-ή-α-ε- ------------------ Ποιον συναντήσατε; 0
Po--n s--an--sate? P---- s----------- P-i-n s-n-n-ḗ-a-e- ------------------ Poion synantḗsate?
Qui ha reconegut? Π-ι-- αν--νωρί--τε; Π---- α------------ Π-ι-ν α-α-ν-ρ-σ-τ-; ------------------- Ποιον αναγνωρίσατε; 0
Poi-n an-gn-rí--te? P---- a------------ P-i-n a-a-n-r-s-t-? ------------------- Poion anagnōrísate?
Quan s’ha llevat? Πότε σ-κ-θ-κατε; Π--- σ---------- Π-τ- σ-κ-θ-κ-τ-; ---------------- Πότε σηκωθήκατε; 0
Pó-e s-k--hḗ--t-? P--- s----------- P-t- s-k-t-ḗ-a-e- ----------------- Póte sēkōthḗkate?
Quan ha començat? Π-τ- ξεκι--σ-τ-; Π--- ξ---------- Π-τ- ξ-κ-ν-σ-τ-; ---------------- Πότε ξεκινήσατε; 0
P--- xe-inḗ-ate? P--- x---------- P-t- x-k-n-s-t-? ---------------- Póte xekinḗsate?
Quan ha acabat? Πό-ε στ--α-----ε; Π--- σ----------- Π-τ- σ-α-α-ή-α-ε- ----------------- Πότε σταματήσατε; 0
Pó-e s--matḗ--t-? P--- s----------- P-t- s-a-a-ḗ-a-e- ----------------- Póte stamatḗsate?
Per què s’ha despertat? Γ-α-----π--σ-τ-; Γ---- ξ--------- Γ-α-ί ξ-π-ή-α-ε- ---------------- Γιατί ξυπνήσατε; 0
G-at- x---ḗ--te? G---- x--------- G-a-í x-p-ḗ-a-e- ---------------- Giatí xypnḗsate?
Per què s’ha fet mestre? Για---γί-----δ--κ-λ-ς; Γ---- γ----- δ-------- Γ-α-ί γ-ν-τ- δ-σ-α-ο-; ---------------------- Γιατί γίνατε δάσκαλος; 0
Gi-t---í---e--ásk----? G---- g----- d-------- G-a-í g-n-t- d-s-a-o-? ---------------------- Giatí gínate dáskalos?
Per què ha agafat un taxi? Γ-α-- -ή-ατ- -α--; Γ---- π----- τ---- Γ-α-ί π-ρ-τ- τ-ξ-; ------------------ Γιατί πήρατε ταξί; 0
G-a-- -----e t---? G---- p----- t---- G-a-í p-r-t- t-x-? ------------------ Giatí pḗrate taxí?
D’on ha vingut? Απ---ο----θα--; Α-- π-- ή------ Α-ό π-ύ ή-θ-τ-; --------------- Από πού ήρθατε; 0
A---p-ú-ḗ---ate? A-- p-- ḗ------- A-ó p-ú ḗ-t-a-e- ---------------- Apó poú ḗrthate?
On ha anat? Πού-πή-ατε; Π-- π------ Π-ύ π-γ-τ-; ----------- Πού πήγατε; 0
Poú -ḗg-te? P-- p------ P-ú p-g-t-? ----------- Poú pḗgate?
On ha estat? Πού ή--σταν; Π-- ή------- Π-ύ ή-α-τ-ν- ------------ Πού ήσασταν; 0
P-ú ḗs-s-an? P-- ḗ------- P-ú ḗ-a-t-n- ------------ Poú ḗsastan?
Qui has ajudat? Ποι-- β-ή-η-ε-; Π---- β-------- Π-ι-ν β-ή-η-ε-; --------------- Ποιον βοήθησες; 0
P--on-bo-t--ses? P---- b--------- P-i-n b-ḗ-h-s-s- ---------------- Poion boḗthēses?
A qui has escrit? Σε π---ν----αψ--; Σ- π---- έ------- Σ- π-ι-ν έ-ρ-ψ-ς- ----------------- Σε ποιον έγραψες; 0
Se-po--n -gr--s--? S- p---- é-------- S- p-i-n é-r-p-e-? ------------------ Se poion égrapses?
A qui has respost? Σε πο-ο--α--ντ-σες; Σ- π---- α--------- Σ- π-ι-ν α-ά-τ-σ-ς- ------------------- Σε ποιον απάντησες; 0
S-----on-a-á---se-? S- p---- a--------- S- p-i-n a-á-t-s-s- ------------------- Se poion apántēses?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...