Manual de conversa

ca Fer compres   »   sv Gå och handla

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [femtiofyra]

Gå och handla

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Vull comprar un regal. Ja- skulle v---a-k-p- en--r-s---. Jag skulle vilja köpa en present. J-g s-u-l- v-l-a k-p- e- p-e-e-t- --------------------------------- Jag skulle vilja köpa en present. 0
Però res massa car. Men i-get -om ä- -ö----r-. Men inget som är för dyrt. M-n i-g-t s-m ä- f-r d-r-. -------------------------- Men inget som är för dyrt. 0
Potser una bossa? K--s-e-e- ha--vä--a? Kanske en handväska? K-n-k- e- h-n-v-s-a- -------------------- Kanske en handväska? 0
De quin color la vol? Vil--n--ä-g -ku--e--i-v-l----a? Vilken färg skulle ni vilja ha? V-l-e- f-r- s-u-l- n- v-l-a h-? ------------------------------- Vilken färg skulle ni vilja ha? 0
Negra, marró o blanca? Sv---,-b--n -l-e- --t? Svart, brun eller vit? S-a-t- b-u- e-l-r v-t- ---------------------- Svart, brun eller vit? 0
Una de gran o petita? E----o- eller -n-l----? En stor eller en liten? E- s-o- e-l-r e- l-t-n- ----------------------- En stor eller en liten? 0
Que puc veure aquesta? F---j---se--å --n --r? Får jag se på den där? F-r j-g s- p- d-n d-r- ---------------------- Får jag se på den där? 0
És de cuir? Ä--de- av-l--e-? Är den av läder? Ä- d-n a- l-d-r- ---------------- Är den av läder? 0
O de plàstic? E---r-är-----a--k-ns-läder? Eller är den av konstläder? E-l-r ä- d-n a- k-n-t-ä-e-? --------------------------- Eller är den av konstläder? 0
De cuir, és clar. A- lä-er -a-----gt-is. Av läder naturligtvis. A- l-d-r n-t-r-i-t-i-. ---------------------- Av läder naturligtvis. 0
És de molt bona qualitat. D----r en--ä--k--t -r- k-ali---. Det är en särskilt bra kvalitet. D-t ä- e- s-r-k-l- b-a k-a-i-e-. -------------------------------- Det är en särskilt bra kvalitet. 0
I la bossa és realment a un bon preu. O-h hand--s--n-är-ve-kli--- --c-et -r-svä-d. Och handväskan är verkligen mycket prisvärd. O-h h-n-v-s-a- ä- v-r-l-g-n m-c-e- p-i-v-r-. -------------------------------------------- Och handväskan är verkligen mycket prisvärd. 0
M’agrada. J-- t-cke- -m----. Jag tycker om den. J-g t-c-e- o- d-n- ------------------ Jag tycker om den. 0
La compro. J-g-t-r-den. Jag tar den. J-g t-r d-n- ------------ Jag tar den. 0
La puc tornar, si de cas? Ka--j-- ev-n-u-l-t --ta den? Kan jag eventuellt byta den? K-n j-g e-e-t-e-l- b-t- d-n- ---------------------------- Kan jag eventuellt byta den? 0
Naturalment. S-älvk-art. Självklart. S-ä-v-l-r-. ----------- Självklart. 0
L’empaquetem per regal. Vi sl-r-i----n s-m-p----nt. Vi slår in den som present. V- s-å- i- d-n s-m p-e-e-t- --------------------------- Vi slår in den som present. 0
La caixa és allà. Dä- -orta-ä--k-s-a-. Där borta är kassan. D-r b-r-a ä- k-s-a-. -------------------- Där borta är kassan. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...