Manual de conversa

ca Conversa 2   »   uk Коротка розмова 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [двадцять один]

21 [dvadtsyatʹ odyn]

Коротка розмова 2

[Korotka rozmova 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
D’on és vostè? З--д----и? Звідки Ви? З-і-к- В-? ---------- Звідки Ви? 0
Z---ky -y? Zvidky Vy? Z-i-k- V-? ---------- Zvidky Vy?
De Basilea. З-Б---л-. З Базелю. З Б-з-л-. --------- З Базелю. 0
Z-Baze-y-. Z Bazelyu. Z B-z-l-u- ---------- Z Bazelyu.
Basilea és a Suïssa. Б-зель----ташо-аний у-Шве--а-ії. Базель розташований у Швейцарії. Б-з-л- р-з-а-о-а-и- у Ш-е-ц-р-ї- -------------------------------- Базель розташований у Швейцарії. 0
B----ʹ-----a---v-n--̆-u S----̆--a-i-̈. Bazelʹ roztashovanyy- u Shvey-tsarii-. B-z-l- r-z-a-h-v-n-y- u S-v-y-t-a-i-̈- -------------------------------------- Bazelʹ roztashovanyy̆ u Shvey̆tsariï.
Li presento el senyor Müller. До-в--ь-- ----ек----дувати --м-п----М-л-ер-. Дозвольте відрекомендувати Вам пана Мюллера. Д-з-о-ь-е в-д-е-о-е-д-в-т- В-м п-н- М-л-е-а- -------------------------------------------- Дозвольте відрекомендувати Вам пана Мюллера. 0
Dozvolʹt- v--rek-m---uv--y Vam p--a ----le-a. Dozvolʹte vidrekomenduvaty Vam pana Myullera. D-z-o-ʹ-e v-d-e-o-e-d-v-t- V-m p-n- M-u-l-r-. --------------------------------------------- Dozvolʹte vidrekomenduvaty Vam pana Myullera.
És estranger. В-н - -но-емец-. Він – іноземець. В-н – і-о-е-е-ь- ---------------- Він – іноземець. 0
V---- i-o-emet-ʹ. Vin – inozemetsʹ. V-n – i-o-e-e-s-. ----------------- Vin – inozemetsʹ.
Parla diverses llengües. В----оз-овля- кіл--ома-м-ва-и. Він розмовляє кількома мовами. В-н р-з-о-л-є к-л-к-м- м-в-м-. ------------------------------ Він розмовляє кількома мовами. 0
V-n --zmo----y---ilʹk-m---o-am-. Vin rozmovlyaye kilʹkoma movamy. V-n r-z-o-l-a-e k-l-k-m- m-v-m-. -------------------------------- Vin rozmovlyaye kilʹkoma movamy.
És la primera vegada que és aquí vostè? Ч- -и----р---т--? Чи Ви вперше тут? Ч- В- в-е-ш- т-т- ----------------- Чи Ви вперше тут? 0
C-y-Vy vp----- t--? Chy Vy vpershe tut? C-y V- v-e-s-e t-t- ------------------- Chy Vy vpershe tut?
No, ja hi vaig ser l’any passat. Н-, я-бу- - б--- -у- м-----г- -о--. Ні, я був / була тут минулого року. Н-, я б-в / б-л- т-т м-н-л-г- р-к-. ----------------------------------- Ні, я був / була тут минулого року. 0
Ni,-ya-bu--/ -----tu- -y--l-h- roku. Ni, ya buv / bula tut mynuloho roku. N-, y- b-v / b-l- t-t m-n-l-h- r-k-. ------------------------------------ Ni, ya buv / bula tut mynuloho roku.
Però només per una setmana. А---ті-ь-- ----ен-. Але тільки тиждень. А-е т-л-к- т-ж-е-ь- ------------------- Але тільки тиждень. 0
A-e t--ʹky---z-de--. Ale tilʹky tyzhdenʹ. A-e t-l-k- t-z-d-n-. -------------------- Ale tilʹky tyzhdenʹ.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? Ч----доб----с---ам-- нас? Чи подобається вам у нас? Ч- п-д-б-є-ь-я в-м у н-с- ------------------------- Чи подобається вам у нас? 0
C-y--odo---e-ʹsya ----u -a-? Chy podobayetʹsya vam u nas? C-y p-d-b-y-t-s-a v-m u n-s- ---------------------------- Chy podobayetʹsya vam u nas?
Molt. La gent és molt amable. Ду---доб-------- ----мні. Дуже добре. Люди приємні. Д-ж- д-б-е- Л-д- п-и-м-і- ------------------------- Дуже добре. Люди приємні. 0
D-zhe-d-b-e--L--d- --y---ni. Duzhe dobre. Lyudy pryyemni. D-z-e d-b-e- L-u-y p-y-e-n-. ---------------------------- Duzhe dobre. Lyudy pryyemni.
I també m’agrada el paisatge. І-мі---ві------д--ає--с--м--- та-ож. І місцевість подобається мені також. І м-с-е-і-т- п-д-б-є-ь-я м-н- т-к-ж- ------------------------------------ І місцевість подобається мені також. 0
I mis--evi--- -o-obay-tʹ--a -e-i --ko-h. I mistsevistʹ podobayetʹsya meni takozh. I m-s-s-v-s-ʹ p-d-b-y-t-s-a m-n- t-k-z-. ---------------------------------------- I mistsevistʹ podobayetʹsya meni takozh.
Quina és la seva professió? Х-о В- -а п-о-----ю? Хто Ви за професією? Х-о В- з- п-о-е-і-ю- -------------------- Хто Ви за професією? 0
K-t--Vy -a -rofe--y---? Khto Vy za profesiyeyu? K-t- V- z- p-o-e-i-e-u- ----------------------- Khto Vy za profesiyeyu?
Sóc traductor. Я-пере-л--а-. Я перекладач. Я п-р-к-а-а-. ------------- Я перекладач. 0
Y---e--k-a-a-h. YA perekladach. Y- p-r-k-a-a-h- --------------- YA perekladach.
Tradueixo llibres. Я ---ек----- ----и. Я перекладаю книги. Я п-р-к-а-а- к-и-и- ------------------- Я перекладаю книги. 0
Y- p---k-ada-- -----. YA perekladayu knyhy. Y- p-r-k-a-a-u k-y-y- --------------------- YA perekladayu knyhy.
Està sol aquí? В- ту- -а-і? Ви тут самі? В- т-т с-м-? ------------ Ви тут самі? 0
V--t-- -a--? Vy tut sami? V- t-t s-m-? ------------ Vy tut sami?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. Ні--мо- ж-н-а-- мій -о---ік т---- тут. Ні, моя жінка / мій чоловік також тут. Н-, м-я ж-н-а / м-й ч-л-в-к т-к-ж т-т- -------------------------------------- Ні, моя жінка / мій чоловік також тут. 0
N------a ---nka------- -ho-ovi--t--o-- tut. Ni, moya zhinka / miy- cholovik takozh tut. N-, m-y- z-i-k- / m-y- c-o-o-i- t-k-z- t-t- ------------------------------------------- Ni, moya zhinka / miy̆ cholovik takozh tut.
I allà són els meus dos fills. Т-м ---ож-дво- мо-х ---ей. Там також двоє моїх дітей. Т-м т-к-ж д-о- м-ї- д-т-й- -------------------------- Там також двоє моїх дітей. 0
Ta----ko-h--v-----o-̈---dite--. Tam takozh dvoye moi-kh ditey-. T-m t-k-z- d-o-e m-i-k- d-t-y-. ------------------------------- Tam takozh dvoye moïkh ditey̆.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!