Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   uk Сполучники 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [дев’яносто чотири]

94 [devʺyanosto chotyry]

Сполучники 1

[Spoluchnyky 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Заче-ай -ок---ерес---- -ти--ощ. З------ д--- п-------- й-- д--- З-ч-к-й д-к- п-р-с-а-е й-и д-щ- ------------------------------- Зачекай доки перестане йти дощ. 0
Zac-ekay̆-do-y--e--st--- y--y dos-c-. Z-------- d--- p-------- y--- d------ Z-c-e-a-̆ d-k- p-r-s-a-e y-t- d-s-c-. ------------------------------------- Zachekay̆ doky perestane y̆ty doshch.
Espera fins que (jo) acabi. Зачек-- ------ б-д------вий----о----. З------ д--- я б--- г------ / г------ З-ч-к-й д-к- я б-д- г-т-в-й / г-т-в-. ------------------------------------- Зачекай доки я буду готовий / готова. 0
Z-c--kay̆--ok- -a-b--- -o-o---- - hot-v-. Z-------- d--- y- b--- h------- / h------ Z-c-e-a-̆ d-k- y- b-d- h-t-v-y- / h-t-v-. ----------------------------------------- Zachekay̆ doky ya budu hotovyy̆ / hotova.
Espera fins que (ell) torni. Зач--ай -оки в-н-пове-------. З------ д--- в-- п----------- З-ч-к-й д-к- в-н п-в-р-е-ь-я- ----------------------------- Зачекай доки він повернеться. 0
Z-----a-̆ ---- --n-po-ernetʹs-a. Z-------- d--- v-- p------------ Z-c-e-a-̆ d-k- v-n p-v-r-e-ʹ-y-. -------------------------------- Zachekay̆ doky vin povernetʹsya.
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Я--екаю до-- м-є---ло--я в-----е. Я ч---- д--- м-- в------ в------- Я ч-к-ю д-к- м-є в-л-с-я в-с-х-е- --------------------------------- Я чекаю доки моє волосся висохне. 0
Y----e-ay- d-----o-e v-l-s-ya v-so--ne. Y- c------ d--- m--- v------- v-------- Y- c-e-a-u d-k- m-y- v-l-s-y- v-s-k-n-. --------------------------------------- YA chekayu doky moye volossya vysokhne.
Espero fins que acabi la pel•lícula. Я--ека- ---кін---фі-ь--. Я ч---- д- к---- ф------ Я ч-к-ю д- к-н-я ф-л-м-. ------------------------ Я чекаю до кінця фільму. 0
Y- -----yu -o-kin-s-a--il--u. Y- c------ d- k------ f------ Y- c-e-a-u d- k-n-s-a f-l-m-. ----------------------------- YA chekayu do kintsya filʹmu.
Espero que es posi verd el semàfor. Я--ек-ю на---ле-е --і-л-. Я ч---- н- з----- с------ Я ч-к-ю н- з-л-н- с-і-л-. ------------------------- Я чекаю на зелене світло. 0
Y- che---u--a------e----tl-. Y- c------ n- z----- s------ Y- c-e-a-u n- z-l-n- s-i-l-. ---------------------------- YA chekayu na zelene svitlo.
Quan te’n vas de vacances? К-л--т--їд---- в-д-уст-у? К--- т- ї--- у в--------- К-л- т- ї-е- у в-д-у-т-у- ------------------------- Коли ти їдеш у відпустку? 0
Kol---y i---sh - v---ustk-? K--- t- i----- u v--------- K-l- t- i-d-s- u v-d-u-t-u- --------------------------- Koly ty ïdesh u vidpustku?
Abans de les vacances d’estiu? Ще -е-ед -ітн--и------у-а-и? Щ- п---- л------ к---------- Щ- п-р-д л-т-і-и к-н-к-л-м-? ---------------------------- Ще перед літніми канікулами? 0
Shch- p-re- l-tn-m- ka-i-ul--y? S---- p---- l------ k---------- S-c-e p-r-d l-t-i-y k-n-k-l-m-? ------------------------------- Shche pered litnimy kanikulamy?
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Т--,--е-до---г-, я---очну-ь-я л-т-і ---і--л-. Т--- щ- д- т---- я- п-------- л---- к-------- Т-к- щ- д- т-г-, я- п-ч-у-ь-я л-т-і к-н-к-л-. --------------------------------------------- Так, ще до того, як почнуться літні канікули. 0
T-k,----h-----toh-,-ya--po----t-sya--i----kan----y. T--- s---- d- t---- y-- p---------- l---- k-------- T-k- s-c-e d- t-h-, y-k p-c-n-t-s-a l-t-i k-n-k-l-. --------------------------------------------------- Tak, shche do toho, yak pochnutʹsya litni kanikuly.
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. По-агоди д-х- п-р-------и-а-почне-ься. П------- д--- п--- н-- з--- п--------- П-л-г-д- д-х- п-р- н-ж з-м- п-ч-е-ь-я- -------------------------------------- Полагоди дах, перш ніж зима почнеться. 0
Pol--o-y ---h, pers---izh zy-a p-ch-e-ʹ--a. P------- d---- p---- n--- z--- p----------- P-l-h-d- d-k-, p-r-h n-z- z-m- p-c-n-t-s-a- ------------------------------------------- Polahody dakh, persh nizh zyma pochnetʹsya.
Renta’t les mans abans de seure a taula. Пом-й-руки,---рш--і- ти с--а-и--ш з--с-і-. П---- р---- п--- н-- т- с-------- з- с---- П-м-й р-к-, п-р- н-ж т- с-д-т-м-ш з- с-і-. ------------------------------------------ Помий руки, перш ніж ти сідатимеш за стіл. 0
Pom--- ---y, -er----i---t--si-aty-e---z----i-. P----- r---- p---- n--- t- s--------- z- s---- P-m-y- r-k-, p-r-h n-z- t- s-d-t-m-s- z- s-i-. ---------------------------------------------- Pomyy̆ ruky, persh nizh ty sidatymesh za stil.
Tanca la finestra abans de sortir. З--р---в--но--пе----іж п---ш-----. З----- в----- п--- н-- п---- г---- З-к-и- в-к-о- п-р- н-ж п-д-ш г-т-. ---------------------------------- Закрий вікно, перш ніж підеш геть. 0
Z-kryy--v----- p-rsh-ni-- pi-e-- ----. Z------ v----- p---- n--- p----- h---- Z-k-y-̆ v-k-o- p-r-h n-z- p-d-s- h-t-. -------------------------------------- Zakryy̆ vikno, persh nizh pidesh hetʹ.
Quan véns a casa? К-ли -и п---деш -о-о-у? К--- т- п------ д------ К-л- т- п-и-д-ш д-д-м-? ----------------------- Коли ти прийдеш додому? 0
K--y--y-p--y---sh do--m-? K--- t- p-------- d------ K-l- t- p-y-̆-e-h d-d-m-? ------------------------- Koly ty pryy̆desh dodomu?
Després de la classe? П-сл- ------я? П---- з------- П-с-я з-н-т-я- -------------- Після заняття? 0
P-sly- -a-------? P----- z--------- P-s-y- z-n-a-t-a- ----------------- Pislya zanyattya?
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Так,------ ----ття. Т--- п---- з------- Т-к- п-с-я з-н-т-я- ------------------- Так, після заняття. 0
Tak, p--l-----n--t-y-. T--- p----- z--------- T-k- p-s-y- z-n-a-t-a- ---------------------- Tak, pislya zanyattya.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. П-с-я---ар-- -ін--е--іг ---ь--------вати. П---- а----- в-- н- м-- б----- п--------- П-с-я а-а-і- в-н н- м-г б-л-ш- п-а-ю-а-и- ----------------------------------------- Після аварії він не міг більше працювати. 0
Pis--a---a-i-̈-vi- -e-m-- -i-ʹ-h--pra--yuva-y. P----- a------ v-- n- m-- b------ p----------- P-s-y- a-a-i-̈ v-n n- m-h b-l-s-e p-a-s-u-a-y- ---------------------------------------------- Pislya avariï vin ne mih bilʹshe pratsyuvaty.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Піс-я -о-о-я---і----р-т-----б-т---в-- -о-хав----------и. П---- т--- я- в-- в------ р------ в-- п----- д- А------- П-с-я т-г- я- в-н в-р-т-в р-б-т-, в-н п-ї-а- д- А-е-и-и- -------------------------------------------------------- Після того як він втратив роботу, він поїхав до Америки. 0
P---ya -o-- -a---i- vtrat-- r---tu, -------̈khav--o A---yky. P----- t--- y-- v-- v------ r------ v-- p------- d- A------- P-s-y- t-h- y-k v-n v-r-t-v r-b-t-, v-n p-i-k-a- d- A-e-y-y- ------------------------------------------------------------ Pislya toho yak vin vtratyv robotu, vin poïkhav do Ameryky.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. П-с-- то-о як--ін-пер---ав--о---е---и,--і- ст---ба---и-. П---- т--- я- в-- п------- д- А------- в-- с--- б------- П-с-я т-г- я- в-н п-р-ї-а- д- А-е-и-и- в-н с-а- б-г-т-м- -------------------------------------------------------- Після того як він переїхав до Америки, він став багатим. 0
Pis--a -oh- --- v-n ---eïkha- do--m-r------i- ---v--ah-t-m. P----- t--- y-- v-- p--------- d- A------- v-- s--- b------- P-s-y- t-h- y-k v-n p-r-i-k-a- d- A-e-y-y- v-n s-a- b-h-t-m- ------------------------------------------------------------ Pislya toho yak vin pereïkhav do Ameryky, vin stav bahatym.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...